El PIB és una mesura que reflecteix la riquesa d’un país. Però la Unió Europea fa ben poc ha establert un nou índex que avalua diversos aspectes i determina l’Índex de Progrés Social (IPS). En aquesta valoració, Catalunya no en surt gaire ben parada: si el PIB per càpita ens posa al lloc 76 de 240, l’IPS ens situa al 135 de 240.
Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, escriu en un article al diari Ara sobre els aspectes positius (que també n’hi ha) que posen Catalunya en aquest punt del ranking del progrés social: tolerància i inclusió, accés a la informació i a la comunicació, accés a l’educació avançada, alimentació i atenció mèdica, i salut i benestar.
Com diu Carreras, “potser aquests punts forts retraten les preferències, les creences i els valors de la societat catalana. Estem millor, malgrat el dèficit fiscal, allà on no suportem estar pitjor, i allà on la capacitat organitzativa pròpia -de Catalunya i de les seves institucions- pot desplegar-se i gestionar plenament.”
A partir d’ara, doncs, caldrà fixar-se en els aspectes de progrés social que no fem tan bé i començar a posar fil a l’agulla per anar endavant i escalar posicions.
Els professors d'ESCI-UPF Joan Pere Plaza i Joan Ribas, juntament amb l'actual professor d'IQS Ramon Xifré, han explorat l'impacte que pot tenir per a l'economia catalana el context econòmic global. Les seves conclusions es va presentar fa uns dies al 4t Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya al Col·legi d'Economistes.
Xavier Fornt, profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, escribe sobre los BRICS y plantea cómo quedarían las peticiones de los países candidatos a formar parte de la alianza de tener que cumplir requisitos económicos similares a los de la UE.
Leave a message