El sistema electoral i de govern dels EUA

• #North America
• #Report

• Share it:

Saber què hi ha en joc a les eleccions que han d’enfrontar Donald Trump i Joe Biden (els dos candidats més grans de la història que opten a ocupar la Casa Blanca) i entendre com s’estructuren els poders del país no és feina fàcil, però intentarem explicar-ho de la manera més senzilla possible.

Què es vota, com i quan

Les eleccions dels EUA se celebren cada 4 anys durant el primer dimarts després del primer dilluns de novembre. Dit així sona força complicat, però la raó és simple: d’aquesta manera s’evita que les eleccions puguin caure l’1 de novembre, el dia de Tots Sants. Tot i que n’existeixen més, les eleccions estan monopolitzades pels dos partits majoritaris, el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que s’alternen al poder des de 1852.

En un principi, el Partit Republicà (representat pel color vermell i el símbol de l’elefant) defensa posicions properes al liberalisme conservador, mentre que el Partit Demòcrata (representat pel color blau i el símbol d’un ase) sosté una posició similar a la socialdemocràcia europea. Ara bé, la ideologia dels dos partits és força flexible i també varia segons els territoris, però tots dos es defineixen com a liberals i són uns aferrissats defensors del capitalisme i del lliure mercat. Amb tot, en els últims anys en el si del Partit Demòcrata han començat a sorgir veus més properes al socialisme com la de Bernie Sanders o Alexandria Ocasio-Cortez.

Els EUA es regeixen per un sistema de vot indirecte. Això vol dir que els votants no trien directament el president (encara que a les paperetes hi surt el seu nom), sinó que trien un Col·legi Electoral (o electors) que són els qui acabaran designant el president. A més, aquest sistema pot fer que el partit més votat no es converteixi en guanyador, cosa que va passar el 2004 quan Al Gore va guanyar en nombre de vots, però George Bush va sortir reelegit i el 2016 quan Hillary Clinton va veure com Donald Trump es convertia en president.

Això és possible perquè tots els electors que hi ha en joc a un estat acaben sent d’un sol color. El nombre d’electors dels estats varia segons la demografia i els estats amb més electors són Califòrnia (55), Texas (38), Nova York (29) i Florida (29). Per posar un exemple, si Joe Biden s’imposés a Califòrnia per diferència d’un sol vot, els 55 electors passarien tots a mans dels demòcrates. En total hi ha 538 electors en joc i qui n’aconsegueix 270 (la meitat més un) és qui guanya les eleccions.

A excepció dels estats de Maine i Nebraska, on sí que es reparteixen proporcionalment els 3 electors en funció dels vots, la resta són o blaus o vermells. D’aquí, la importància de les enquestes sobre la intenció de vot que indiquen on es lliuraran les batalles més importants per convèncer els estats indecisos. Aquests estats es coneixen amb el nom de swing states i són fonamentals per veure cap a on es decantarà la balança. Ohio és un dels swing states per excel·lència: des de 1960 cap candidat ha arribat a la Casa Blanca sense haver-s’hi imposat. Aquest intens frec a frec entre demòcrates i republicans dona lloc a estratègies tan discutibles com el gerrymandering, el disseny dels districtes electorals fet per treure’n el màxim benefici polític.

A les eleccions del 2020, estan cridats a votar més de 224 milions de persones i segons un estudi del Pew Research Center, serà l’electorat més divers i jove de la història. En principi tenen dret a vot tots els nord-americans majors de 18 anys i per exercir el dret a vot cal registrar-se prèviament. Amb tot, hi ha estats que no deixen votar a les persones que compleixen o han complert penes per delictes greus. El 3 de novembre es decidirà el futur president dels Estats Units, però també es triarà la Cambra de Representants i un terç del Senat.

Escalfant motors: la cursa cap a les presidencials

Tot i que les eleccions se celebren sempre al novembre, ja fa molts mesos que en sentim a parlar. Aquest fet s’explica perquè des del gener de l’any anterior als comicis, els dos principals partits es preparen i els candidats que volen ser nominats per a les eleccions comencen a fer campanya. Quan el president opta a la reelecció (com és el cas de Trump), normalment el seu partit li dona suport i les primàries representen un simple tràmit perquè sigui escollit com a candidat.

Però si no hi ha un candidat clar (com en el cas dels demòcrates aquest 2020) les primàries es transformen en una batalla aferrissada per decidir qui serà la cara visible del partit que optarà a conquerir la Casa Blanca. Durant les primàries, els aspirants intenten convèncer l’estructura interna del partit i busquen aconseguir el màxim suport possible. Els candidats ratifiquen aquest suport en les eleccions que es celebren en cadascun dels estats. A mesura que avancen les primàries, els candidats amb menys suport acostumen a retirar-se i demanar el vot per alguna de les opcions que encara hi ha en joc.

Un dels dies més importants del calendari de les primàries és el Super Tuesday, on 12 estats decideixen el mateix dia qui hauria de ser el candidat vencedor. Els resultats del Super Tuesday juntament amb els resultats d’altres estats que voten abans donen una idea força clara de l’aspirant amb més possibilitats i de vegades serveixen per decidir-lo definitivament. Aquest 2020, per exemple, va servir perquè Joe Biden s’imposés a Bernie Sanders.

Amb les primàries decidides, el Partit Demòcrata i el Partit Republicà celebren les respectives convencions nacionals a l’estiu, on oficialment designen el candidat a ocupar la Casa Blanca. Les convencions (una barreja de política i espectacle) donen el vertader tret de sortida a la cursa electoral. Des d’aquest moment, els candidats recorreran milers de quilòmetres de costa a costa dels Estats Units per oferir centenars de mítings i es veuran les cares a més d’un debat fins que arribi l’esperat primer dimarts després del primer dilluns de novembre.

Foto: Piplsay

Com es distribueix el poder

La Constitució americana (1787), que obre amb la coneguda frase We the People, estableix que els Estats Units s’organitzen segons un sistema federal i presidencialista basat en la separació de poders. Això vol dir que les funcions de govern estan repartides entre el govern central i els estats federats. El Govern Federal (nom que rep el govern central) té unes competències mínimes, però fonamentals, per garantir la unitat política i econòmica del país i poder exclusiu en matèries com la política exterior i la defensa.

Poder executiu. El president concentra tot el poder executiu i és, al mateix temps, cap de govern, cap d’Estat i comandant en cap de les forces armades. Per esdevenir president dels Estats Units cal tenir més de 35 anys, haver nascut al país i haver-hi residit com a mínim durant 14 anys. El poder executiu està totalment separat del poder legislatiu i no existeix una relació directa entre la majoria al Congrés i el poder executiu (Trump és republicà, però a la Cambra de Representants hi ha majoria demòcrata). D’altra banda, el president designa i compta amb el suport del vicepresident i del gabinet presidencial, que està format per 15 secretaris de departament (serien l’equivalent als ministres). Entre d’altres competències, el president dels EUA té poder de firma i de veto sobre els projectes aprovats pel Congrés i la capacitat de negociar tractats internacionals.

Poder legislatiu. El Congrés dels EUA (format per dues cambres, la Cambra de Representants i el Senat) té el poder exclusiu de promulgar lleis, declarar la guerra i obrir investigacions polítiques.

La Cambra de Representants està formada per 435 representants escollits pels estats en funció de la seva població. Es tria cada 2 anys i no hi ha un límit de mandats. L’Speaker o president de la cambra (càrrec que ocupa actualment Nancy Pelosi) és votat per tots els representants i ocupa el tercer lloc en la línia de successió a la presidència (després del propi president i el vicepresident). Per presentar-se a la Cambra de Representants cal haver complert 25 anys, ser ciutadà dels EUA com a mínim des de fa 7 anys i viure a l’estat pel qual es presenta. Entre les funcions exclusives de la Cambra hi ha l’aprovació dels tractats de comerç exterior i la possibilitat de sotmetre a judici polític el president o els jutges de la Cort Suprema, el conegut impeachment.

El Senat, en canvi, està format per 100 senadors, 2 per estat, i està presidit pel vicepresident (que pot emetre un vot decisiu en cas d’empat). Cada 2 anys es renova un terç del Senat i aquest 2020 els demòcrates aspiren a arrabassar la majoria als republicans. Els senadors compleixen un mandat de 6 anys, però no existeix un límit d’anys per repetir en el càrrec i per presentar-se han de tenir més de 30 anys, ser ciutadans dels EUA com a mínim des de fa 9 anys i residir a l’estat que representen. Entre les funcions de la cambra alta hi ha la confirmació de molts dels càrrecs designats pel president, l’aprovació dels tractats internacionals que negocia el president i l’actuació com a jurat en cas d’impeachment.

Poder judicial. El poder judicial dels EUA està estructurat en diferents nivells d’actuació. L’òrgan més alt és la Cort Suprema, però també existeixen els tribunals federals i altres tribunals especials com el Tribunal de Comptes o el d’Apel·lacions. Els jutges federals ocupen el càrrec de manera vitalícia i tenen competència exclusiva per interpretar i aplicar la llei.

Després d’aquesta explicació sobre el funcionament electoral i de govern als EUA, hauria de ser més fàcil fer les travesses sobre qui serà el proper inquilí de la Casa Blanca. Amb tot, encara està per veure quin serà l’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 a les eleccions, ja que el coronavirus ha alterat de ple la vida dels nord-americans. L’elevat nombre de víctimes (que ja supera les de la Guerra del Vietnam i s’acosta perillosament a la xifra de 100.000 morts), les repercussions econòmiques i l’escalada de tensió social són elements que sens dubte afectaran al vot del proper 3 de novembre. La valoració de la gestió del govern Trump i el rèdit que pugui treure’n Biden seran crucials per entendre cap on es decantarà la balança electoral d’aquí a cinc mesos. Fins que això no passi, caldrà que estiguem atents als esdeveniments.

Per saber-ne més:

• Pel·lícules: Mr. Smith Goes to Washington, El candidat, Els idus de març i Vice.

• Sèries: The West Wing, Scandal i House of Cards.