La grip espanyola de 1918: la història es repeteix?

• #Coronavirus

• Share it:

Tot i que no és del tot clar, sembla que l’epidèmia coneguda com a grip espanyola es va originar a Kansas (EUA) a principis del 1918. El 1918 el món estava en guerra: la Primera Guerra Mundial continuava arrasant Europa (immersa en una cruenta guerra de trinxeres des de 1914), feia un any que els EUA havien entrat al camp de batalla i que Rússia havia abandonat el conflicte a causa de la Revolució d’Octubre. Així doncs, el brot de grip hauria viatjat des dels EUA al camp de batalla, on hauria començat a infectar als soldats del front. De fet, una de les causes que explica la ràpida propagació de la grip és que quan els soldats emmalaltien eren enviats a casa per recuperar-se, escampant així el brot entre la població civil.

La guerra també és el motiu que explica perquè aquesta grip és coneguda amb el nom de grip espanyola. Espanya s’havia mantingut neutral durant el conflicte, de manera que quan va començar a registrar casos, el juny de 1918, va ser un dels primers països a fer seguiment de l’evolució del virus. En canvi, per bé que els països en guerra també estaven registrant un elevat nombre de casos, la premsa els va silenciar per evitar donar una imatge de debilitat davant de l’enemic.

Es calcula que la grip de 1918 va matar uns 50 milions de persones: el doble de víctimes que es va cobrar la Primera Guerra Mundial. S’ha dit que les infeccions derivades de la malaltia (encara no s’havien fet grans avenços en el camp dels antibiòtics) i el poc coneixement mèdic que es tenia aleshores sobre la grip espanyola són algunes de les causes que explicarien l’elevada mortalitat d’aquesta epidèmia, una de les més letals de la història.

COVID-19 i grip de 1918: una bona comparació?

Arribats a aquest punt, és necessari preguntar-nos si té sentit comparar l’epidèmia de COVID-19 amb la de grip espanyola de 1918 i veure per què aquesta comparació no s’està fent amb epidèmies més recents. Un dels motius seria que epidèmies com el SARS, el MERS o l’Ebola van tenir un impacte geogràfic molt més limitat del que està tenint la COVID-19 (que ja ha afectat un total de 185 països). Però l’explicació principal, tal com recull un article de The Guardian, és que sempre tendim a posar-nos en el pitjor dels escenaris possibles i, per això, anem a buscar la grip de 1918.

Afortunadament, a nivell sanitari trobem poques similituds entre l’epidèmia de 1918 i la que estem patint actualment. A principis del segle XX la medicina estava molt menys avançada i, només per posar un exemple, el 1918 els metges sabien de l’existència dels virus però no n’havien vist mai cap perquè no existien els microscopis electrònics. Avui, en canvi, els investigadors han aconseguit seqüenciar el genoma del SARS-CoV-2 i les eines bioinformàtiques faciliten la recerca de l’esperada vacuna contra la COVID-19. Una altra diferència és la franja d’edat més afectada per l’epidèmia. Mentre que la COVID-19 afecta principalment gent gran i/o amb patologies prèvies, la grip de 1918 va afectar majoritàriament a persones entre 20 i 40 anys. Aquest fet, a més, va provocar una forta davallada de la taxa de natalitat i, per tant, una caiguda en l’esperança de vida: l’any 1917 l’esperança de vida als EUA era de 51 anys mentre que el 1918 va caure fins als 39 anys.

Pòster amb instruccions per fabricar mascaretes casolanes distribuït a la província d’Alberta (Canadà) durant l’epidèmia de 1918. / Foto: Wikimedia Commons

Ara bé, una de les coses que trobem en comú amb la gestió de la grip de 1918 són les mesures de prevenció i contenció del virus. Fa 100 anys ja es van decretar quarantenes, el tancament d’escoles i universitats, i es va familiaritzar l’ús de mascaretes entre la població. A més, ja es va demostrar que les ciutats i regions on es van seguir de manera més estricta les mesures de distanciament social i d’aïllament de casos, la mortalitat va ser molt inferior. No és el cas de Zamora, la ciutat espanyola més afectada per la grip de 1918 i una de les que van registrar la taxa de mortalitat més alta d’Europa, on el bisbat va organitzar una missa multitudinària per intentar frenar amb la fe l’avenç de la malaltia.

El 1918, com ara, també corrien tot tipus de fake news sobre l’origen i les possibles cures de la grip espanyola. El 1918 es creia que el consum d’alcohol rebaixava les possibilitats de contraure la malaltia i, en ple 2020, els mitjans han hagut de desmentir que el consum de lleixiu o cocaïna tingués algun efecte (més enllà de l’evident nocivitat) en la cura de la COVID-19. D’altra banda, el 1918 es van elaborar tot tipus de teories xenòfobes per explicar l’origen de la grip espanyola. Des de la idea que els alemanys havien escampat el virus volgudament fins als diferents noms que la grip va rebre en nombrosos països: grip alemanya al Brasil; grip brasilera al Senegal; malaltia bolxevic a Polònia o, de manera més genèrica, malaltia “vinguda del sud” per a Dinamarca.

Els efectes econòmics de la grip espanyola són difícils de distingir dels efectes provocats per la Primera Guerra Mundial. La ràpida recuperació que es va viure als anys 20 al món occidental (una bombolla que va acabar esclatant el 1929) troba una explicació en el fet que el món era un lloc molt menys interconnectat i, per tant, els efectes que la globalització actual tindran en la sortida de la crisi de la COVID-19 fan de mal preveure. Això sí, una lliçó que sembla que hem après en aquests 100 anys és que, a diferència de la grip espanyola, hem deixat de batejar malalties amb un nom geogràfic (en diem COVID-19 i no grip xinesa) i col·laborar, així, a lluitar contra l’estigmatització social.