Els germans Lumière, l’espurna del cinema

• #History

• Share it:

Durant més d’un segle s’ha debatut qui va ser l’inventor del cinema. Els americans defensen que va ser Edison, els francesos que van ser els Lumière. Aquesta disputa només és interessant si entenem el cinema com un avenç tècnic que permet presentar la imatge en moviment. Però, el cinema és molt més que una qüestió tècnica, és un acte social i els primers que ho van entendre així van ser els germans Lumière.

A les darreries del segle XIX, quan el procés fotogràfic era cada cop més perfecte, molts científics i inventors van començar a estudiar la manera de presentar la imatge en moviment. El seu objectiu era el mateix que amb les primeres imatges fotogràfiques, extreure un fragment de la realitat i reproduir-lo posteriorment. Aquest procés es va desenvolupar en molts llocs alhora, de forma totalment espontània. Alguns dels noms més rellevants en aquesta història van ser els americans Thomas Alva Edison i Eadweard Muybridge.

S’ha discutit molt qui va ser el primer a projectar una imatge en moviment amb una pel·lícula. I és probable que mai sabem del cert qui va ser, però el que sí sabem amb seguretat és que aquests inventors tenien un interès científic: la representació de la imatge en moviment. Fins aquell moment, ningú havia vist en el cinema un llenguatge artístic prometedor, ni tampoc un negoci pròsper en el què invertir. Per tenir aquest punt de vista, van haver d’arribar els germans Lumière.

Els germans Lumière i el naixement del cinema

Auguste i Louis Lumière van néixer a la ciutat francesa de Besançon a la dècada dels 60 del segle XIX. Tots dos es van dedicar a la recerca tecnològica i van estudiar sovint els artilugis d’altres inventors, com per exemple els d’Edison. La seva carrera com a inventors va ser molt pròspera i la major part de les seves patents estan dedicades al món de la fotografia. Per exemple, van ser els primers a aconseguir presentar una fotografia en color amb les plaques de vidre Autochrome.

Els seus estudis els van portar a la creació del cinematògraf, una màquina que era capaç de gravar imatges en moviment i alhora projectar-les. Avui fa 125 anys de la primera projecció pública que van organitzar els germans Lumière, va ser a la seu de la Societat Francesa de Foment de la Industria Nacional. Aquesta va ser la primera projecció de la història exhibida de manera pública i de forma comercial i va tenir un gran èxit. La pel·lícula projectada va ser La sortida dels treballadors de la fàbrica. Fins aleshores tampoc els germans Lumière veien un futur pròsper ni econòmicament rentable al cinema, però l’èxit inicial va fer entendre als Lumière que el cinema seria un fet social, un acte d’oci i, a la vegada, un negoci milionari.

El que diferenciava el cinematògraf Lumière de la resta de màquines utilitzades fins aquell moment era la seva mida reduïda que permetia gravar i projectar les imatges. Això i la producció seriada de màquines a la seva fàbrica de Lió va permetre que el cinematògraf arribés arreu del món en molt poc temps.

També van crear una estructura de “corresponsals” que enviaven a gravar imatges a qualsevol indret del món: unes pel·lícules que registraven en el seu catàleg i que aquells que tenien un cinematògraf podien comprar per projectar-les. Ells també van obrir sales de projeccions, per exemple a Barcelona, el cinema va arribar al desembre de 1926, amb l’obertura de la Casa Lumière a les Rambles. Així, de la nit al dia, el cinematògraf va passar a formar part de la vida de la població urbana.

Els germans Lumière van ser l’espurna que va encendre la metxa. Van ser els primers a veure que el cinema tenia un futur brillant i rentable. El següent pas va ser el naixement del cinema de ficció, amb el que van destacar ràpidament les obres de Georges Méliès i les d’Alice Guy Blaché.

El que ha vingut després ja és història: el cinema sonor, l’star-system, els estudis de Hollywood, les grans produccions, etc. Així doncs, avui celebrem el naixement d’un llenguatge artístic sense el qual el nostre món seria molt més trist i pobre culturalment.