The MScSUS at the Barcelona Supercomputing Center
02/12/2024
The researcher at the ESCI-UPF’s UNESCO Chair and professor Ilija Sazdovski summarises the visit at the Barcelona Supercomputing Center with the students of the MScSUS.
Europa ja té un full de ruta per a ser climàticament neutra d’aquí al 2050. En parlem amb l’investigador de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF i expert en construcció sostenible i energia, Jaume Albertí.
Hi ha raons per a l’optimisme en la lluita contra el canvi climàtic. El passat 11 de desembre, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu (European Green Deal), un full de ruta per aconseguir que Europa esdevingui d’aquí al 2050 el primer continent climàticament neutre impulsant l’economia, millorant la salut i la qualitat de vida de les persones i preservant el medi ambient, sense deixar a ningú enrere. Aquest objectiu abasta tots els sectors de l’economia, especialment els del transport, l’energia, l’agricultura, els edificis i les indústries, com les de la siderúrgia, el ciment, les TIC, els tèxtils i els productes químics.
El risc de no actuar
Fa uns mesos, “la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ens alertava de què dels 8 milions d’espècies que hi ha al planeta, un milió estan amenaçades”, explica l’investigador de la Càtedra UNESCO ESCI-UPF, Jaume Albertí. “A aquest risc de pèrdua de biodiversitat s’hi suma l’increment dels fenòmens meteorològics extrems, l’augment del nivell del mar, l’avenç de la desertificació i el moviment d’espècies de flora i fauna a altituds superiors, entre altres impactes del canvi climàtic que, en zones com la conca mediterrània seran especialment severs a causa de la seva vulnerabilitat”, afegeix. Els riscos de no actuar, per tant, “són clars”, segons l’investigador, qui posa sobre la taula la responsabilitat històrica d’Europa “on va començar la 1a revolució industrial, que es considera com l’embrió de la capacitat de l’ésser humà per afectar la biosfera a escala planetària”.
En aquest context, “el Pacte Verd Europeu és una resposta als reptes mediambientals als quals ens enfrontem, que pretén esmorteir els impactes que les espècies del planeta, inclosa la nostra, ja estan patint”, explica Albertí. A més, afegeix: “aquest pacte és per a les persones. No ens adonem que som una espècie fràgil, que ja estem patint les conseqüències de la nostra pròpia activitat contaminant. Quantes morts per contaminació hi va haver l’any passat en àrees urbanes?”
Un pacte integral
Aquest Pacte Verd Europeu per assolir un desenvolupament sostenible incorpora accions per impulsar l’ús eficient dels recursos, mitjançant el pas a una economia neta i circular, aturar el canvi climàtic, revertir la pèrdua de biodiversitat i reduir la contaminació. Per assolir aquests objectius, pretén actuar en tots els sectors de l’economia: descarbonitzant el sector de l’energia, renovant els edificis i ajudant a les persones a reduir les seves factures d’energia i el seu ús energètic, ajudant a la indústria a ser innovadora i a convertir-se en líder mundial de l’economia verda, i desplegant sistemes de transport públic i privat més nets, barats i sans; segons la Comissió.
“Gran part de la solució passa per les energies renovables i això pot ser una oportunitat per a democratitzar l’energia. Tots podem ser generadors, consumidors, ens podem agrupar en cooperatives de generació…”, destaca Albertí. Per a les empreses també és una oportunitat. “Posem el cas d’una empresa en la qual l’energia és rellevant en termes de costos. Que prefereixes, dependre del preu del barril de petroli Brent que no controles, d’un recurs que en termes pràctics depèn de què decideix l’OPEP, o dependre d’una inversió que pots controlar i que utilitza una font d’energia que, a part de decidir-ne tú la capacitat instal·lada, és gratuïta?”, diu l’investigador. En qualsevol cas, ho té clar: “com a societat no ens en podem desentendre i hem de ser proactius en el nostre dia a dia, preguntant-nos amb qui tenim contractada l’energia”. Però, al mateix temps, ens recorda que no podem esperar que la regulació ens ho solucioni tot. “No és el ‘Pare Estat’, és una administració en la qual hem delegat el nostre poder. Per tant, ha de respondre a les nostres expectatives”.
Regulació necessària
Per convertir aquest compromís polític en una obligació jurídica i en un incentiu per a la inversió, la Comissió proposarà una llei europea del clima. A més, per assolir els objectius del Pacte Verd Europeu, serà necessària una inversió significativa: 260.000 milions d’euros inversió anual addicional, és a dir, aproximadament l’1,5% del PIB de 2018, segons la Comissió. Per això, es planteja destinar a l’acció pel clima almenys el 25% del pressupost de la UE a llarg termini, amb el suport del Banc Europeu d’Inversions, el banc climàtic europeu. Per altra banda, també caldrà mobilitzar al sector privat perquè contribueixi a finançar la transició ecològica.
Així mateix, per a no “deixar a ningú enrere” el Mecanisme per a una Transició Justa del Pla donarà suport a les regions que depenen en gran mesura d’activitats amb un ús molt intensiu de carboni i ajudarà als ciutadans més vulnerables en la transició, facilitant l’accés a programes de reciclatge professional i oportunitats d’ocupació en nous sectors econòmics.
Amb aquestes premisses, “la UE s’està posicionant com a líder mundial en matèria de descarbonització”, diu Albertí. Però, “cal tenir en compte una cosa: actualment, els càlculs d’emissions es basen en el que s’emet en el territori analitzat. Per tant, aquesta manera de calcular no té en compte aquelles emissions de productes importats. El que no hauria de poder ser és que s’utilitzi el sistema per a exportar les activitats més contaminants a zones geogràfiques del planeta més laxes en matèria mediambiental”, reflexiona l’investigador.
“A l’espera de veure com es resol aquest recompte d’emissions, ja podem dir que anem pel bon camí. La Presidenta de la Comissió ha afirmat que el Pacte Verd Europeu és la nova estratègia de creixement d’Europa. És a dir, des d’instàncies europees s’ha interioritzat el canvi de model com una oportunitat. Aquest canvi no serà tan ràpid com voldríem o com necessitem que sigui, però anem bé”, conclou Albertí.
02/12/2024
The researcher at the ESCI-UPF’s UNESCO Chair and professor Ilija Sazdovski summarises the visit at the Barcelona Supercomputing Center with the students of the MScSUS.
29/11/2024
Sahar Azarkamand, the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF researcher, shares the foremost agreements reached at the Conference of the Parties (COP) held in Azerbaijan last week.
04/11/2024
Last month, Dr Stephen Minas, professor at Peking University, gave an online conference on climate change for the students of the Master of Science in Sustainability Management that the UPF-BSM offers jointly with ESCI-UPF.
Leave a message