L’OMC, la globalització i les protestes socials

En un article publicat a La Vanguardia, el professor Joan Ribas aprofita el 20è aniversari de la Ronda del Mil·lenni per valorar el transcurs de la globalització en els últims anys i reflexionar sobre el paper de les protestes socials.

Ara fa 20 anys, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va celebrar a Seattle una ronda de negociacions per impulsar la liberalització comercial. Les negociacions, però, es van veure eclipsades per una gran onada de protestes i manifestacions que van donar lloc al moviment altermundista. En les bases d’aquest moviment ja hi havia una preocupació per temes com el medi ambient, la pobresa o la desigualtat, qüestions que avui es mostren més actuals que mai. Però, com explica el professor, més enllà de l’oposició als postulats de l’OMC, aquestes crítiques no van acabar derivant en una proposta més concreta.

D’altra banda, Ribas assenyala que “la incorporació de la Xina a la globalització és l’esdeveniment econòmic més gran de l’últim segle”, però alhora remarca que l’OMC s’ha mostrat incapaç de gestionar el brutal creixement del gegant asiàtic i que la manca d’una política multilateral clara ha donat lloc a la multiplicació de tractats comercials regionals i preferencials.

Per últim, subratlla que el multilateralisme que defensa l’OMC es veu greument amenaçat per la política de Trump i posa de manifest com la nova onada de protestes locals que s’estan produint a diversos punts del planeta torna a qüestionar globalment el sistema, de la mateixa manera que vint anys enrere ho van fer les manifestacions de Seattle.