Aquest migdia la sala d’actes ha acollit la presentació de l’Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial (ICIE 2019). Aquest índex, elaborat per CaixaBank Research, classifica els països estrangers segons el seu potencial d’internacionalització tenint en compte la perspectiva de les empreses espanyoles.
És el tercer any que Caixabank publica aquest índex, que ja comptava amb les versions del 2016 i 2017, i que s’elabora a partir de les dades estructurals de l’economia dels diferents països. Allò que el fa diferent a d’altres índexs similars és que els criteris d’anàlisi i les variables estan pensades des de l’òptica empresarial espanyola.
La presentació ha anat a càrrec dels economistes Clàudia Canals, Josep Mestres i Javier Ibáñez. Canals ha donat a conèixer els objectius de l’índex així com els cinc pilars que té en compte l’ICIE per valorar els països: accessibilitat, facilitat d’operació, atractiu comercial, entorn financer i innovació, i estabilitat.
Mestres ha explicat amb més deteniment els criteris de l’ICIE a l’hora de puntuar el potencial dels països i ha explicat breument la classificació dels millor i pitjor posicionats. D’aquí se n’extreu que els països més atractius són els de l’Europa occidental juntament amb els EUA. Crida l’atenció el fet que el Canadà, des de l’aplicació de l’acord de lliure comerç amb la UE, ha escalat quatre posicions en el rànquing.
Per últim, Javier Ibáñez ha parlat sobre com afectaria el Brexit a l’índex ICIE de Caixabank tenint en consideració quatre possibles escenaris (dos amb acord i dos sense acord amb la UE). De totes maneres, en qualsevol dels casos, el Regne Unit es mantindria entre els cinc primers classificats de l’índex.
La psicosi col·lectiva que afecta al món del comerç internacional fruit de l’arriscada aposta de Trump per reforçar el lideratge estatunidenc davant de l’empenta xinesa ha provocat un daltabaix en els mercats. Però hi ha alternatives i oportunitats que cal valorar. La del Canadà fruit de l’acord de la UE és una d’elles.
Se ha hecho de rogar, pero lo que parecía imposible es hoy ya una incipiente realidad. Incipiente porque el proceso no ha hecho más que echar a andar: falta ahora lo más difícil, que los diferentes parlamentos ratifiquen este histórico acercamiento comercial entre la UE y Mercosur.
L’1 de febrer va entrar en vigor l’Economic Partnership Agreement entre la UE i el Japó. Un acord comprensiu en els aspectes econòmics i ambiciós en els polítics que busca estrènyer les interdependències econòmiques entre ambdós socis, augmentar el volum i el valor dels intercanvis comercials, i facilitar les inversions directes.
Leave a message