50 anys del llegendari festival de Woodstock

• #History

• Share it:

El 15, 16 i 17 d’agost de 1969 es va celebrar, a l’estat de Nova York, un esdeveniment col·lectiu sense precedents. Més de 400 mil persones es van reunir en un camp fangós per gaudir del festival de música hippy més gran fins al moment. Woodstock és el nom de la localitat on havia de tenir lloc el concert, però els ciutadans del poble s’hi van oposar i al final es va traslladar a Bethel. Tot i això, el nom de Woodstock es va mantenir i actualment és recordat com un moment clau en la història cultural dels Estats Units.

“3 dies de pau i música” era el lema de Woodstock 1969 i més endavant se’n va fer un documental amb el mateix títol que il·lustrava molt bé la naturalesa hippy del festival i que va ser guanyador d’un Oscar. El moviment hippy havia nascut a principis de la dècada dels seixanta a San Francisco, a la costa oest, i el festival de Woodstock havia de convertir-se en un esdeveniment referent en la cultura hippy de la costa est. Els hippies de principis de la dècada es caracteritzaven per una forta oposició a la guerra i a les armes nuclears, així com una defensa de l’ecologisme i la pau. Precisament, els seixanta van ser els anys més intensos de la guerra de Vietnam, una guerra que molts consideraven absurda i innecessària. Els hippies van reaccionar en contra del bel·licisme del govern americà i l’statu quo que, com a resposta, va intentar desprestigiar el moviment associant-lo a les drogues i una manca d’higiene.

Les drogues, en especial l’LSD, el cànnabis i també l’heroïna, envoltaven l’ambient hippy i van ser presents desacomplexadament al festival. Fins i tot hi va arribar a haver un mort per sobredosi. S’entenien les drogues com una forma d’alienació i per tant com una resposta en contra del sistema. Al llarg de la dècada dels seixanta, el moviment va anar evolucionant i es va centrar cada cop més en l’alliberament personal, tant en l’amor com en el sexe, i amb característiques del feminisme actual. Al festival s’hi podien veure nombroses samarretes blanques com a símbol de la pau, dones sense depilar i una gran quantitat de gent semi-nua en senyal d’alliberament sexual.

Pel que fa al moviment hippy, tal com apunta Daniel Bernabé a La trampa de la diversidad, actualment ha perdut tota la força de congregació que tenia llavors, s’ha fragmentat a causa de l’individualisme preponderant de la societat del segle XXI. L’activisme, que llavors s’entenia com una lluita col·lectiva, s’ha convertit en una manera de forjar una identitat individual. Aquesta voluntat de ressaltar la diversitat entre les persones ha servit per millorar l’estat discriminatori que patien alguns col·lectius, però alhora, ha debilitat les lluites populars que ara són incapaces de trobar la unitat.

La consigna del festival era causar impacte social i conscienciar sobre la importància de l’activisme, però malgrat que s’ha intentat repetir nombroses vegades, mai no ha tingut èxit. Segons Michael Lang, un dels cofundadors del festival original, el festival de 1969 va fer furor perquè anava acompanyat d’un moviment amb ideologia pròpia que li donava sentit i això, precisament, és el que mancava en els intents posteriors. Enguany, per celebrar els 50 anys d’aquell concert inoblidable, Michael Lang participa en l’organització d’un concert a Nova York per reviure les emocions de Woodstock i fa una crida a recuperar els valors d’aquella època.