El coronavirus posa en quarantena el model turístic

• #Coronavirus
• #Opinion

• Share it:

“Don’t tell anyone you have been on holiday to Barcelona, they will steal the city from us, and it will stop being attractive to you and liveable for ourselves.” ​Ens sorprèn aquesta frase? Tal com relata el diari britànic The Guardian, aquesta i d’altres proclames veïnals són les que es troben alguns dels turistes que arriben a la capital catalana. Es repeteix una i altra vegada que el turista no contribueix prou a la despesa pública necessària per mantenir l’entorn del que gaudeix.

A més de l’augment del preu de l’habitatge, els sous baixos, la saturació de l’espai públic o el deteriorament ambiental, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible assenyala que tot i ser un sector capaç de generar uns beneficis immensos, aquests no acostumen a acabar ben redistribuits. Davant la creixent dependència envers aquest sector i coneixent-ne la seva volatilitat té sentit seguir apostant per aquest model?

Bé, després d’aquest xoc que posa contra les cordes l’economia global i amb els grans operadors turístics completament aturats, són moltes les administracions que tant a nivell local com nacional reclamen tornar a invertir en promoció turística per tal de manllevar els efectes d’aquesta present crisi. Aquestes intencions preocupen a molts residents que, havent-se empobrit des de l’últim batzac econòmic del 2008, ara es veuen amenaçats de nou i es mobilitzen sota etiquetes com la de “Principles for a #JustRecovery from COVID-19”.

Amadeu Corbera, president del GOB (una de les entitats ecologistes més destacades de l’estat), ho descriu així: “Veiem que es plantegen les mateixes mesures que després de la crisi del 2008. Com que el turisme ha fallat, sembla que haguem de tornar a posar la roda del turisme en marxa”. Ell mateix compara la situació amb un tren que cada cop agafa més embranzida i genera més beneficis, però que alhora també s’espatlla més sovint.

Gràfic extret de l’article «Overtourism in Europe’s historic cities sparks backlash» de The Guardian. / Font: Oficina de Turisme de Barcelona

Recordem que l’última crisi financera va afectar durament el sector, però cal dir també que va ser un dels primers a remuntar fins a situar-se en nivells molt superiors (en nombre de visitants), als d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. És per això que últimament s’ha parlat molt dels fenòmens “overtourism” o “airbnbfication” que afecten sobretot barris com Ciutat Vella, Gràcia o la Barceloneta.

Es interessant analitzar els efectes que causa l’activitat turística especialment en llocs absolutament massificats com la costa Brava o les Illes Balears on es desenvolupa un monocultiu turístic que genera importants desequilibris econòmics, socials i mediambientals afavorint només els constructors, els propietaris de terrenys o aquelles patronals que treuen rèdit de l’especulació.

Tornant a escala global, no hem d’oblidar, però, que el virus que ens afecta arriba des d’una zona molt industrialitzada de la Xina, com es la ciutat de Wuhan, directament a Europa, on acaba afectant més ferotgement. Curiosament, ens arriba a les destinacions més turístiques (Itàlia i Espanya), abans que altres regions de la Xina, l’Índia o l’Àfrica. Aquest paradigma ens mostra un cop més, per bo o per dolent, la força d’aquests braços o aquests fluxos que desplega i estén la globalització.

Amb tot això, és encertat qüestionar si la política d’usar el ciment i el totxo (impulsada pel “todo urbanizable” d’Aznar) en àrees de gran activitat turística, impacient per obtenir beneficis desmesurats mentre es sacrifiquen espais i natura, és del que volem viure. Finalment, només queda pensar i observar que aquests dies de quietud l’aire és més net, la mar és més clara i els ocells canten més que mai.

Per saber-ne més:

• Tourism and Covid-19: article de la World Tourism Organization, agència especialitzada  de les Nacions Unides, que tracta sobre els reptes que encara el sector turístic a causa del brot de coronavirus.