Ciència, amb nom de dona (III)

• #Science
• #Women's Day

• Share it:

Qui són els científics més rellevants i famosos en la història de la ciència? Buscant a la xarxa ens trobem amb noms com Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic, Isaac Newton, Nikola Tesla, Leonardo da Vinci, Albert Einstein o Charles Darwin, entre d’altres. En general, hi trobem també a Marie Skłodowska Curie (Varsòvia, Polònia, 1867), que va dedicar tota una vida a la recerca. Curie, va obtenir per primer cop dos premis Nobel (1911) en dues categories diferents (Física i Química) gràcies a la seva activitat professional en l’estudi de la radioactivitat i va ser la primera dona a exercir com a professora a la Universitat de París; rebent el reconeixement dels seus coetanis. Malgrat tot, el mateix any que va rebre els premis van rebutjar el seu ingrés en la prestigiosa Académie des sciences.

Fins aquí, ens podem fer una idea equivocada de quin ha sigut el paper de les dones en la ciència. La realitat ens mostra com elles també van fer grans i rellevants descobriments, però van quedar eclipsades pels homes del seu entorn en una professió dominada per aquests. Una de les primeres científiques de les quals tenim referència és Hipàtia d’Alexandria (ca. 370-415), filla de l’astrònom, físic i matemàtic, Teó d’Alexandria, que podem conèixer a través de la pel·lícula dirigida per Alejandro Amenábar «Agora». Hipàtia va contribuir al desenvolupament dels camps de la filosofia, matemàtiques, astronomia, mecànica i tecnologia. Considerada la primera dona coneguda per fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica, la seva vida va acabar de forma tràgica.

Seguint en el camp de les matemàtiques, i fent un salt fins a la història contemporània, hi trobem a Ada Lovelace (Londres, 1815), la primera programadora en la història dels ordinadors. Lovelace, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball (signava els seus treballs amb les inicials A.A.L. per evitar la censura) va incloure el que ara es considera el primer algoritme o llenguatge de programació que es va intentar dur a terme en una màquina, tot i el fet que mai van arribar a construir-la. L’any 1979, el Departament de Defensa dels EUA va desenvolupar un llenguatge de programació que va anomenar «ADA» en el seu honor.

Buscant a científiques oblidades en la història trobem a una altra pionera ignorada que va contribuir en la nostra forma d’entendre l’univers. És Henrietta Leavitt (Lancaster, Massachusetts, 1868), que va establir les bases per a mesurar la distància entre la Terra i les galàxies llunyanes des de l’Observatori del Harvard College: era una de les dones del grup d’astrònomes conegudes com les ‘calculadores de Harvard’ contractades per classificar les estrelles, el seu color, mida i espectre. La seva intensa tasca va establir les bases de la revolució astronòmica del segle XX.

Si parlem de les ‘calculadores de Harvard’, cal parlar també de Maria Mitchell (Nantucket, Massachusetts, 1818) astrònoma i pionera dels drets humans. El 1847 va descobrir amb el seu telescopi el cometa que porta el seu nom: Miss Mitchell’s Comet (actualment denominat C / 1847 T1). Gràcies a aquesta fita, es va convertir en una figura rellevant en la recerca i va ser la primera dona nord-americana que va treballar com astrònoma professional. A més, va ser admesa en societats científiques reservades fins a aquest moment només per als homes, com l’American Academy of Arts and Sciences i l’American Association for the Advancement of Science (AAAS).

Trobem casos també de científiques que han vist suplantada, d’una forma o altra, la seva recerca. És el cas de la química i cristal·lògrafa britànica Rosalind Franklin (Londres,1920), qui va capturar la fotografia coneguda com a «Foto 51» que va ser clau per desxifrar per primera vegada l’estructura de l’ADN (una doble hèlix), un dels avenços científics més importants del segle XX. Però Franklin, que va morir de càncer d’ovari amb 37 anys al 1958, mai va ser reconeguda per la seva feina. Quatre anys després de la seva mort, els seus coetanis Watson, Crick i Wilkins van rebre el premi Nobel sense mencionar a Rosalind Franklin i la seva contribució.

Buscant més a prop nostre, també hi trobem una de les pioneres i promotores de la genètica a Espanya, Jimena Fernández de la Vega Lombán (A Veiga, Astúries, 1895), metgessa, genetista i professora que va iniciar les primeres investigacions en aquest camp aplicades a la medicina i va introduir noves tècniques de genètica; constituint un exemple de treball i dedicació en una tècnica que tot just començava.

Aquests són només alguns dels noms de la història de la recerca en femení. Dones que han contribuït amb grans descobriments en un camp dominat, històricament, per homes. Testimonis que se sumen als que hem pogut conèixer durant aquesta setmana dedicada a les dones amb un nom i una veu pròpies en la literatura, la música, el cinema i l’art. Encara, però, hi ha molts noms esperant a ser rescatats de l’oblit per ocupar el lloc que els correspon en la història i assolir una igualtat real: les dones d’ahir, però també les d’avui que, tal com proclamava Hipàtia d’Alexandria, van defensar i defensen el seu dret a pensar: «Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar».