Es celebren 500 anys de l’expedició de Magallanes

• #History

• Share it:

Just avui es compleix el cinquè centenari de l’inici de l’expedició de Magallanes-Elcano que va convertir-se en la primera circumnavegació a la Terra. El 20 de setembre de 1519, una flota comandada pel portuguès Fernando de Magallanes va salpar del port de Sanlúcar de Barrameda amb l’objectiu d’establir una nova ruta comercial amb les illes de les espècies del sud de les Filipines, conegudes avui en dia com les Moluques.

Però Magallanes no va arribar a fer mai la volta al món. I de la flota, que constava de cinc embarcacions anomenades Trinidad, San Antonio, Concepción, Victoria i Santiago, només una va poder completar el viatge. D’aquesta manera, tres anys després d’iniciar el periple, la nau Victoria capitanejada pel basc Juan Sebastián Elcano es va convertir en la primera a fer la volta al món el 6 de setembre de 1522.

El Tractat de Tordesillas de 1494 havia dividit el món en dues zones d’influència: la portuguesa i l’espanyola. Mentre que el Regne d’Espanya controlava la major part del continent americà, Portugal tenia colònies a l’Àfrica i l’Índia i, per tant, dominava la ruta principal que vorejava la costa africana fins les illes de les espècies. Per això, la corona portuguesa va rebutjar la proposta de Magallanes que plantejava obrir una via cap a l’oest. La corona espanyola, tal com ja havia passat amb els viatges de Cristòfor Colom, ho va veure com una gran oportunitat i va finançar l’expedició.

Per arribar a les Moluques per l’oest calia trobar una manera de superar el continent americà i van decidir navegar cap al sud. La zona austral de l’actual Argentina, batejada per Magallanes durant aquest viatge com la Patagònia, no s’havia explorat mai. Quan hi van arribar portaven molts mesos de viatge i encara no havien trobat la manera de creuar.

A la badia de San Julián, que es troba a pocs dies de viatge de l’Antàrtida, part de la tripulació va revoltar-se i, entre ells, hi havia Elcano. No volien continuar amb l’expedició perquè, a banda de passar gana i fred, pensaven que havien fracassat. Així que alguns d’ells van tornar a Sevilla a bord de la nau San Antonio. Pocs dies més tard, el vaixell Santiago va naufragar i es van quedar amb només tres embarcacions.

Finalment, a finals de 1520, van poder creuar per l’actual estret de Magallanes, que no va rebre aquest nom fins acabada aquesta expedició. Ara navegaven per un mar nou que van batejar amb el nom de Pacífic pel seu estat tranquil. Durant tres mesos van continuar la seva aventura pel Pacífic, patint gana fins al punt de menjar-se les rates que hi havia a bord i en ocasions afectats per l’escorbut.

Mapa de la ruta que va seguir l’expedició liderada per Magallanes (dreta) i Elcano (esquerra).

Quan per fi van arribar a les Filipines, van dedicar-se a evangelitzar la població i forjar algunes aliances amb els líders locals. Una d’aquestes aliances els va portar a participar en una guerra en la que 50 homes amb armes de foc, entre ells Magallanes, es van enfrontar a 1500 guerrers del cabdill Lapu-Lapu a les costes de l’illa de Mactan. Els espanyols van perdre la batalla i Magallanes va morir. Ara ja només quedaven 108 tripulants, insuficient per fer navegar tres naus, així que van cremar la Concepción i van seguir amb les altres dues.

Encara no havien arribat a les illes de les espècies, el seu objectiu principal, així que van nomenar un comandant substitut i es van posar en camí. Durant aquest viatge van anar succeint-se diferents comandants fins que Elcano va esdevenir capità de la nau Victoria. Va ser al novembre de 1521 quan van arribar a Tidore, una de les illes de les espècies.

Carregats d’espècies, van decidir tornar a Espanya, però la nau capitana, la Trinidad, no es trobava en condicions d’afrontar el viatge i es van quedar a arreglar-la mentre la nau Victoria iniciava la tornada per l’oceà Índic. Un cop arreglada, la Trinidad va voler tornar per l’oceà Pacífic, però els van capturar els portuguesos i els van fer presoners.

Elcano, a bord de la Victoria, va continuar la ruta vorejant Àfrica i evitant les colònies portugueses fins arribar de nou a Sanlúcar de Barrameda. Dels 265 tripulants i les cinc embarcacions que havien iniciat el viatge, només en van arribar 18 en una sola nau. Es van convertir en els primers homes a fer la volta al món.

Aquest viatge ens permet entendre alguns topònims actuals i també explica la raó de l’existència d’una colònia espanyola a les Filipines durant gairebé quatre segles. L’expedició va servir per demostrar que la Terra era esfèrica i va aconseguir el que Colom no va poder fer mai, establir una nova ruta comercial. Però cal recordar que encara que Magallanes no arribés a fer la volta al món, va ser gràcies a la seva perseverança que Elcano va acabar el viatge i va passar a la Història.