Ja fa mig segle de la missió que va posar la primera persona sobre la Lluna el 21 de juliol de 1969. Des de llavors, els avenços en matèria espacial s’han multiplicat i els nostres mòbils ja tenen més potència que el mòdul lunar on viatjaven els astronautes d’aquell estiu. Enguany, la NASA celebra l’aniversari d’aquell gran salt per la humanitat i es prepara per dur-ne a terme un de nou: un viatge tripulat a Mart.
La cursa espacial que van disputar els Estats Units i la Unió Soviètica durant la Guerra Freda tenia dos objectius principals: demostrar una supremacia tecnològica per legitimar tant el model capitalista com el comunista i fer avenços en tecnologia militar per poder imposar el model desitjat.
Mentre que la cursa espacial era simbòlica i anava dirigida a la societat, la cursa real i més important era l’armamentista. Però sense la possibilitat d’atacar la Unió Soviètica directament, les tropes americanes morint a Vietnam i les televisions arribant a les cases més ben posicionades socialment, el simbolisme cobrava molta més rellevància. D’aquesta manera, enviar la primera persona a la Lluna es va convertir en l’objectiu primordial dels Estats Units.
La Unió Soviètica duia la iniciativa en matèria espacial des de 1957, quan va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1. Els satèl·lits eren de vital importància en una guerra que es basava en l’espionatge. L’any 1961, la Unió Soviètica també va dur a terme el primer vol tripulat per una persona i començava a enviar sondes a la Lluna per estudiar-la. Però aquest cop, els Estats Units es van avançar i el 16 de juliol de 1969 van enviar tres homes a la Lluna en la missió Apollo 11.
Hi van arribar quatre dies més tard i només dos d’ells la van trepitjar. Neil Armstrong i Buzz Aldrin, a bord del mòdul lunar Eagle, van descendir el 20 de juliol amb algunes complicacions i fins al 21 de juliol no van poder trepitjar la polsegosa superfície lunar. El tercer, Michael Collins, es va quedar al mòdul de control Columbia orbitant la Lluna fins que tornessin. Malgrat les complicacions, la missió va ser un èxit i van retornar a la Terra el dia 24 de juliol com herois nacionals.
Mentre Aldrin i Armstrong passaven dues hores explorant la Lluna a peu i recollint dades del sòl lunar de primera mà, els soviètics duien a terme des del 13 de juliol la missió Luna 15 que consistia en una nau no tripulada que havia d’allunar i recollir mostres. Aquesta comparació va efectuar un canvi en el lideratge espacial que va suposar un fort cop per la imatge de la Unió Soviètica.
Comptant l’Apollo 11 i les posteriors missions Apollo, un total de 12 homes i cap dona han trepitjat la superfície lunar i cap altre país, a banda dels Estats Units, ha enviat astronautes a la superfície de la Lluna. L’última missió tripulada destinada al nostre satèl·lit natural, l’Apollo 17, es va dur a terme el 1972 i des de llavors ningú més n’ha repetit el viatge. La realitat és que aquestes missions no van ser tan transcendentals com moltes altres en la investigació espacial, però van causar un efecte mediàtic molt beneficiós.
Els avenços en matèria espacial de la segona part del segle XX van ser de molta utilitat en la cursa armamentista perquè van ser claus en el desenvolupament de míssils de mitjà abast. La bomba d’hidrogen ja era una realitat, però calien millores tecnològiques per poder enviar un míssil nuclear des de Cuba a Washington, o des d’Europa a Moscou. És per això que tots dos països van començar a proveir-se de míssils per amenaçar-se mútuament. Més endavant, l’any 1987, ja cap a finals del conflicte, els Estats Units i la Unió Soviètica van arribar a un acord per eliminar els míssils balístics de mitjà abast. Es tracta del mateix acord que Donald Trump va abandonar al febrer d’aquest any perquè acusava a Rússia d’incomplir-lo. Vladimir Putin també l’ha abandonat temporalment fins que es resolgui el conflicte actual.
La Guerra Freda va seguir fins la dissolució de la Unió Soviètica, l’any 1991. Tot i això, hi va haver un petit període de col·laboració l’any 1975, quan van realitzar una missió espacial conjunta anomenada Apollo-Soyuz. A dia d’avui, la NASA i el Roscosmos (Agència Espacial Federal Russa) col·laboren conjuntament amb altres agències pioneres en l’exploració espacial com ho són l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA), l’Agència Índia d’Investigació Espacial (ISRO) i l’Agència Espacial Japonesa (JAXA).
La recerca espacial ja no és cosa de dos, però seguim amb els ulls posats sobre la NASA perquè té els projectes més ambiciosos, com és el cas de MOONtoMARS, un projecte que consisteix a enviar noves missions tripulades a la Lluna durant la propera dècada amb la finalitat d’establir-hi una base permanent i així fer-la servir de trampolí per arribar a Mart. Sembla que els Estats Units seran els encarregats de fer història un cop més en matèria espacial i, aquest cop, les dones podran pujar a la nau.
04/06/2024
Amb la vista posada a les eleccions europees d’aquest diumenge, Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, ens parla de les primeres eleccions semilliures celebrades a l’Europa de l’Est tal dia com avui de 1989 i que van marcar, per sempre, la configuració del continent.
03/05/2024
Tal dia com avui però de 1791, Europa veia néixer la seva primera Constitució, materialitzant, així, els ideals de la Il·lustració. Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, repassa la desconeguda –i breu– història de la primera Carta Magna del continent.
03/04/2024
El profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, Xavier Fornt, comparte cómo han evolucionado las tasas aduaneras en nuestro país a partir del ejemplo de las Ordenanzas Generales de 1894.
Leave a message