Weijing Ye: “Estava acostumada a un sistema comunista d’estudi”

• #Alumni
• #ESCI-UPF

• Share it:

La Weijing va néixer al sud de la Xina i, amb 15 anys, va traslladar-se a Barcelona amb la seva família. Va començar 3r d’ESO sense tenir ni idea de català ni castellà, però un any va ser suficient per aprendre els dos idiomes i treure la millor nota de la classe. Va notar una gran diferència entre els dos sistemes educatius. Tal com ens va dir, “estava acostumada a un sistema comunista d’estudi, de 9 del matí a 9 de la nit”. El tenia tan integrat que ni es plantejava que podia ser diferent.

Va elegir ESCI-UPF per moltes raons. De fet, sabia que volia estudiar en aquest centre abans de començar Batxillerat per l’idioma, el programa d’Erasmus i les beques que s’hi ofereixen.

Parla 6 idiomes i gairebé tots de manera fluida. La raó? El xoc cultural que va sentir quan va venir a Catalunya. Arribar aquí va suposar-li un gir radical en la manera d’entendre el que l’envoltava. Li agrada conèixer cultures i més si són diferents entre elles. Afirma que “per conèixer bé una cultura, s’ha de conèixer bé l’idioma, ja que està estretament vinculat amb la manera de pensar de les persones”.

Va fer l’Erasmus a la Copenhagen Business School, on assenyala que “són més flexibles i lliures en relació a l’avaluació, aquí marquen molt més com s’han de fer les coses, tot està molt pautat”. A part, afirma que els danesos són més individualistes i que es pot notar l’alt nivell de benestar social i la diferent manera que tenen de veure la vida: mantenen una actitud més despreocupada, tranquil·la. Viuen sense estrès.

Llegint un dels seus articles vam assabentar-nos que era budista. Tot i no practicar tant aquesta religió com quan estava a la Xina amb els seus pares, es guia pels principis de la filosofia zen i medita de tant en tant. Les situacions més crítiques les afronta amb positivisme i optimisme, encara que pugui considerar-se un tòpic.

Va fer un voluntariat a França durant un mes, a la Maison de la Nature. Allí va aprendre francès i va ser el primer cop que va viure de manera independent a la vegada que convivia amb persones amb un background molt diferent. Però tal com ens va dir, “em quedo amb els coneixements i aptituds que vaig desenvolupar en l’àmbit cultural”. No obstant això, va acabar 2n amb un A2 d’alemany i el fet de no tenir temps per apuntar-se a una acadèmia va portar-la a continuar estudiant l’idioma pel seu compte. Dos anys després, està a res d’avaluar-se del C1.

Des del 2017, i després de passar un procés de selecció de més de 6 mesos i 5 entrevistes, la Weijing treballa 25h a la setmana a Apple. Considera treballar allí com oci i una forma de relaxar-se i desconnectar. També diu que l’empresa li ha facilitat molt la conciliació en temps d’exàmens i que, en general, ha canviat gran part de la seva vida. Ha treballat com a technical specialist i sourcing specialist i trobar-se amb clients molt complicats l’ha ajudat “a ser més tolerant i a tenir més paciència, he après a relacionar-me amb ells, però també amb els superiors, a la vegada que he canviat la visió que tenia del món laboral”.

Va superar 1r amb matrícula a gairebé totes les assignatures. Estava bastant motivada, dedicava tot el seu temps a estudiar. Troba la motivació en la responsabilitat i fa tan bé com pot totes les coses que ha de fer. Va centrar-se en els estudis perquè no sabia ben bé el què li esperava. Tot i això, a 2n, avorrida d’estudiar, va voler començar a treballar. Apple va ser la primera i única empresa a la qual va aplicar. Ara acaba 4t, és la millor de la seva promoció i segueix a Apple.

Respecte com han canviat les seves perspectives i aspiracions des de que va començar el GNMI, opina que ha acabat el grau amb coneixements molts generals, però que “als 20 anys està bé tenir una visió àmplia, sobretot per saber si t’agrada o no el que estàs fent; per especialitzar-se sempre hi ha temps”. La Weijing vol aprendre japonès i estudiar un màster en Relacions Internacionals. Li agradaria treballar a empreses internacionals i també li interessa molt la diplomàcia. Té més o menys una idea del que vol fer, però no pensa en plans concrets perquè no es vol tancar possibles oportunitats. Aquesta és la línia de pensament que ha seguit durant els últims 4 anys i la que sense dubte seguirà els pròxims.