Campiona de BTT, “Sempre intento fer el màxim, com a mínim”

• #BDBI

• Share it:

Nascuda l’any 2000 a Girona, l’Alba Malagón és estudiant de primer any del grau en Bioinformàtica (BDBI) a ESCI-UPF. Va descobrir la seva passió quan cursava segon de batxillerat, les competicions de bicicleta de muntanya BTT, i des de llavors no ha parat de competir. A dia d’avui, compagina els estudis amb els entrenaments al gimnàs per seguir millorant tant a les curses com a la universitat.

Com vas descobrir que t’agradava la BTT?

Arrel d’una lesió al genoll, els metges em van comentar que l’únic esport que podia fer en aquell moment era la bici. Llavors, jo que fins al moment havia odiat la bicicleta, m’hi vaig començar a aficionar i ara ja fa un any i mig que vaig entrar al meu equip de BTT: Radikal Bikes Artsport.

T’ha afectat molt aquest canvi de vida?

Abans feia esport pel meu compte, però des que sóc a l’equip que he adquirit un compromís amb l’esport. Això m’ha ajudat a organitzar-me millor i a fer les coses d’una manera més eficient en altres àmbits de la meva vida. L’esport m’ajuda a desconnectar dels estudis i també em passa al revés, l’un m’ajuda amb l’altre. Durant la setmana em centro en els estudis i el cap de setmana em dedico plenament a la bici.

Com entrenes des de Barcelona?

A través d’una aplicació mòbil, en Jordi Arteman, que és el meu entrenador, em programa tots els entrenaments que hauria de seguir dia a dia. Com que aquí a Barcelona no tinc la bici, faig classes d’spinning.

Sembles una noia molt competitiva…

Intento no comparar-me amb les altres participants, tot i això, a vegades competeixo amb campiones mundials, però em serveix com a motivació extra. Mai he tingut pressió des de l’equip per obtenir bons resultats, sempre he intentat acabar les curses satisfeta amb els meus esforços i amb ganes de seguir millorant. Sempre intento fer el màxim que puc, com a mínim.

Des que té una bicicleta amb doble amortiment, l’Alba ha millorat molt a les baixades / Foto: Alba Malagón

L’Alba parla com una esportista professional encara que tot just comença. És competitiva, però sap molt bé que amb qui s’ha de mesurar és només amb ella mateixa. La modèstia forma part de la seva naturalesa i li costa parlar de les medalles que ha guanyat. Enguany ha revalidat el títol de campiona provincial que ja va obtenir l’any passat i ha tornat a guanyar l’Open Girona. No són les úniques competicions en què s’ha endut medalla, no fa gaire també va quedar segona al Campionat de Catalunya Universitari de BTT, però ara està més centrada en la Copa Catalana Internacional de BTT, on l’any passat va quedar quarta i aquest any, al pujar de categoria, el nivell també ho ha fet.

Ets igual de competitiva en els estudis?

Sí, no t’enganyaré. (I riu)

Per què vas escollir estudiar Bioinformàtica?

Tenia por de tancar-me portes i per això vaig buscar un grau que toqués més d’una branca. A la carrera de Bioinformàtica veiem tres àrees principalment: matemàtiques, informàtica i biologia. Abans d’entrar al grau, el que més m’agradava eren les matemàtiques i la biologia, però d’informàtica no en sabia res, començava de zero. Al principi tenia dubtes, però poc a poc, com que aprenc coses interessants, m’agrada i la començo a entendre.

Quines dificultats t’ha suposat aquest grau?

Doncs que és totalment en anglès. Al principi em feia una mica de por, però ara ho agraeixo. Al començament havia d’estar molt atenta i em feia un embolic prenent apunts. Ara ja puc seguir les classes sense cap problema.

«Quan l’exigència ve imposada des de dins, el fruit de la victòria és més dolç»

Com compagines els estudis amb la bicicleta?

Entreno sis dies a la setmana. Durant la setmana hi dedico una hora i mitja cada dia i, els caps de setmana que tinc competició, dissabte faig el reconeixement del circuit i diumenge competeixo.

A l’Alba li encanten les bicicletes. M’explica les diferències entre una bicicleta rígida i una amb doble amortiment, l’equipament que porta quan competeix, que va millor quan baixa que quan puja… El seu treball de recerca de batxillerat va consistir a explicar els fenòmens mecànics de la física a partir d’una bicicleta, fins i tot en va arribar a construir una i va rebre un premi de la Societat Catalana de Física que ara s’ha traduït en la donació d’un kit de fotònica al seu antic institut.

Què és el que més por et fa de competir?

Caure amb la bici i no poder tornar a competir. De fet, una vegada ja vaig caure durant les voltes de reconeixement i no vaig poder competir perquè em vaig fer mal al canell. Em vaig perdre el campionat de Catalunya de l’any passat, però aquest cap de setmana torno a tenir una nova oportunitat en aquesta competició. Espero no tornar a caure!

I el moment que més gaudeixes?

L’arribada a meta sense cap dubte. És increïble, la veritat. Després de tot l’esforç, arribar al final i aixecar els braços, hagi anat com hagi anat, i que tothom t’aplaudeixi… És la millor part.

De cara al futur, què tens pensat?

Sempre, des de ben petita, m’ha agradat fer esport i m’agradaria trobar la manera de relacionar la bioinformàtica amb l’esport. Recomano a tothom que busqui una desconnexió, alguna cosa diferent, no ha de ser un esport, qualsevol hobby que agradi i que permeti fer diverses coses per acabar connectant-les més endavant.