El professor d’European Integration del GNMI, Joan Pere Plaza, va organitzar aquesta setmana una trobada amb els alumnes d’ESCI-UPF per parlar sobre el procés electoral que aquesta mateixa setmana s’està duent a terme a la Unió Europea.
El primer que va fer el professor Plaza és explicar el sistema electoral i com l’europarlament, en la mida del possible, intenta mantenir una repartiment d’escons mínimament proporcional entre tots els estats membres: des dels més petits, com Malta i Luxemburg, al més gran, Alemanya.
El segon punt de la seva exposició es va centrar a explicar les particularitats d’un òrgan, el parlament, que té capacitat legislativa compartida amb altres institucions. Així, l’exemple de postmodernitat que és la UE, amb el temps, ha obligat a dissenyar una arquitectura política única al món.
La Comissió que, amb la visió de defensar l’interès comú, i amb un component fort de tecnòcrates, és la que proposa línies d’actuació que passen al Consell, on estan representats els Estats, i al Parlament, que és qui acaba per redactar i desenvolupar les legislacions a aprovar. És, en definitiva, un triangle que complica, a la vegada que enriqueix, la presa de decisions buscant sempre el que ha estat l’essència del projecte comunitari: el consens i l’acord.
La xerrada del professor Plaza també es va centrar a explicar quins són els diferents grups polítics que conformen la cambra europea i quins equilibris futurs es poden produir, tenint present que, en aquestes eleccions, el vot populista i euroescèptic creixerà a bona part dels països. El dubte que molts tenen és com afectarà al funcionament de les institucions i les polítiques que aquestes acabin impulsant. Uns ho consideren una mala notícia; altres, en canvi, una etapa transitòria que, amb el temps, ajudarà a posar negre sobre blanc les contradiccions de l’aliança formada per Salvini amb Orban, Le Pen i companyia.
En qualsevol cas, i independentment del resultat de les eleccions europees, el professor va explicar la preocupació existent a Brussel·les per la persistent caiguda de participació de les darreres convocatòries. És per això que, des de les institucions comunitàries, s’ha posat en marxa una campanya per conscienciar i donar a conèixer la importància de les decisions que es prenen en el parlament europeu. Ara, però, caldrà esperar a la nit de diumenge per veure qui ha guanyat i quantes persones han anat a votar dels més de 400 milions d’electors amb dret a vot.
22/05/2019
La baja participación en las sucesivas elecciones europeas, la poca importancia que en general se da a estos comicios han hecho que se introduzca, desde 2014, la figura del Spitzenkandidat como una forma de vincular las elecciones al parlamento europeo con la presidencia de la Comisión europea. Una fórmula para hacer ver a la gente la utilidad de su voto.
16/05/2019
Entre los días 23 y 26 de mayo, más de 400M de ciudadanos de la UE están llamados a las urnas para escoger la composición del Parlamento Europeo en su 9ª legislatura. Por su composición y funciones, este sigue siendo una criatura extraña en el paisaje político europeo y en los referentes políticos e institucionales de aquellos a los que está llamado a representar.
24/04/2019
Durant 2019, més d’una vintena de països decidiran mitjançant eleccions si mantenen el seu govern o si prefereixen un canvi de líders polítics. Alguns ja han votat, altres ho faran els propers mesos. En qualsevol cas, la democràcia és el sistema que s’imposa a la majoria d’estats, però no totes són iguals ni totes funcionen.
Leave a message