Buddy program, un acompanyament per als Exchange

• #Buddy Program
• #ESCI-UPF

• Share it:

Aquest programa ha resultat un èxit: 71 doers es van apuntar per donar serveis a tots els alumnes Exchange que, procedents d’altres universitats amb les que ESCI-UPF té convenis, aterren a Barcelona per estudiar durant un o dos trimestres, apunta Laia Serradell, de l’oficina de Relacions Internacionals d’ESCI-UPF.

Per a Serradell, l’objectiu és clar: “fer un acompanyament en aquelles petites coses, que per a un local són tonteries, però per a un nouvingut es poden convertir en un destorb”. I posa exemples: consells en matèria d’habitatge i mobilitat o ensenyar-li les dependències universitàries.

Com funciona el sistema? Hi ha un registre previ, on els alumnes interessats poden també mostrar les seves preferències (per exemple, en la procedència dels qui hauran d’ajudar per aprofitar i practicar un determinat idioma), tot marcant aficions i hobbies. Un cop registrats tots els buddies, des de l’Oficina de Relacions Internacionals s’assignen els estudiants. A partir de llavors, són els estudiants els qui posen el límit en la relació que s’estableix: contacten amb els futurs alumnes d’ESCI-UPF per preparar la seva arribada i, un cop aquí, ajuden en tot el que l’alumne estranger necessita.

Aquesta iniciativa, recorda Serradell, va sorgir per la demanda dels alumnes Exchange i per les experiències que altres universitats estaven implementant. Ara, però, l’esperança és que després d’un primer any de rodatge, els alumnes s’apuntin massivament i puguin oferir als estudiants internacionals el mateix que molts d’ells van rebre quan van ser ells els qui van participar en el programa d’intercanvi.

Aquest va ser, per exemple, el raonament de Marta Belda, alumna de quart del GNMI, que no va dubtar ni un segon a apuntar-s’hi. De fet, enguany ha estat la buddy de tres alumnes estrangeres: dues alemanyes i una japonesa, tot i que ha tingut contacte amb d’altres.

Belda recorda com, quan ella va fer l’Erasmus, li van assignar una estudiant que li va ajudar a buscar pis i, fins i tot, la va anar a buscar a l’estació. “Són petits detalls que ningú valora fins que vius aquesta experiència”, recorda. I, sense dubte, afegeix: “a mi em va ajudar molt, vaig tenir l’oportunitat de viure l’Erasmus d’una manera diferent; el que primer era una guia, va acabar sent una bona amiga”.

Amb aquesta vivència a la motxilla, quan Belda va tornar a Barcelona no va tenir cap mena de dubte per oferir-se com a voluntària: sabia perfectament què fer perquè ella, amb anterioritat, havia passat pel mateix.

És per això que va interactuar amb totes elles, les va acompanyar per la ciutat i, fins i tot, a l’alumna asiàtica que durant Nadal es va quedar a Barcelona, la va convidar a casa per viure aquestes particulars festes com una catalana més. Una celebració, diu Belda, que la nova amiga japonesa, amb la que encara manté contacte, va viure de manera molt especial.

De cara a l’any vinent, des de l’Oficina de Relacions Internacionals, s’espera que l’arribada de quasi una setantena d’estudiants estrangers en programes d’intercanvi, incentivi que molts alumnes del GNMI i del BDBI s’apuntin al programa dels buddies per ajudar en una millor integració i viure plenament aquesta particular aventura.