Qualsevol alumne, davant la possibilitat d’escollir assignatures optatives, té dubtes sobre la idoneïtat d’algunes d’elles i sobre quines li obriran el camí per a una millor inserció al món laboral. Quatre alumni del GNMI van visitar ESCI-UPF la setmana passada per parlar amb els alumnes que actualment han de decidir.
Victor Moreno, graduat al 2014, Jesús Oropesa, al 2015, Marc Currius, al 2016, i Astrid Mondéjar, l’any passat, van parlar davant dels alumnes de segon del GNMI sobre el recorregut curricular que van escollir cadascun d’ells i com han aplicat els seus coneixements en el món laboral. Una mostra de com del GNMI surten diversos perfils professionals.
Moreno va començar a treballar en el sector energètic, però no el satisfeia perquè el veia un món excessivament tècnic i poc atractiu. Va decidir fer un canvi i, instintivament, una por el va embargar: “no era dolent en res, però tampoc tenia clar en quin àmbit destacava”, va reconèixer davant dels estudiants.
Però va ser aquesta versatilitat la que li va obrir les portes del treball actual a Fira de Barcelona. Com a project manager, Moreno ha hagut de demostrar coneixements variats, en màrqueting, en vendes, en relacions públiques i en logística i operacions, les pròpies de qualsevol saló firal. La seva recomanació als alumnes va ser la mateixa dels seus companys: tant o més important que l’elecció de les assignatures és l’actitud personal, les ganes de treballar i de viatjar, de veure món i obrir la ment. De fet, Fira de Barcelona l’ha escollit per desenvolupar el negoci a Mèxic. D’aquí a dos mesos agafarà un avió per anar a viure a Puebla.
Per la seva part, Astrid Mondéjar va explicar com ella sempre havia compaginat estudis amb treball, fins que va entrar en una empresa de moda al departament de Màrqueting. D’allà va fer el salt a l’editorial Planeta per treballar en Màrqueting digital. I això que “no havia fet aquesta assignatura durant la carrera”, recorda Mondéjar. El següent pas, una consultora per assessorar en desenvolupament de negoci.
I així fins que, durant el seu TFG i gràcies a l’assignatura de Negocis inclusius, va fer un projecte sobre el tercer sector: integració laboral de persones en risc d’exclusió. Va ser el seu veritable punt d’inflexió. Va deixar la consultoria per treballar en una Fundació que té aquest mateix objectiu. I no se’n penedeix. “Ara -apunta Mondéjar- aplico tota l’estratègia i gestió apresa a ESCI-UPF, però en un projecte amb el que m’identifico plenament”.
El tercer exemple de desenvolupament professional el va explicar Marc Currius. Va entrar en pràctiques a una consultora especialitzada en temes turístics a tercer del GNMI. I, amb un elevada dosi d’ironia, però sense deformar la realitat, Currius va recordar als presents que “treballava mitja jornada, 12 hores diàries”. Per raons òbvies, va ser una etapa intensa, on va haver d’elaborar plans estratègics per a països africans i de l’Orient Mitjà per desenvolupar un turisme de qualitat i sostenible. Currius va aconseguir contracte amb aquesta mateixa consultora on feia les pràctiques i, un cop finalitzats els estudis, el van enviar a Suïssa.
Ara, però, des del desembre passat, està desenvolupant un projecte personal: ha decidit crear una start-up i aplicar-hi tot el coneixement acumulat. Ha creat un market place del sector turístic que vol comercialitzar paquets d’aventura per gaudir de la natura i ja ha començat a contactar amb altres empreses que presten aquests serveis. De moment, ja té una oferta amb presència a 10 països i és només el principi.
L’últim participant va ser Jesús Oropesa que va explicar com, des de la seva etapa com a estudiant i fins l’actualitat, sempre ha treballat. Primer en una empresa d’aixetes, que li va permetre passar per diferents departaments fins que va acabar en l’àrea comercial. Ja a quart, amb contracte, es va encarregar de mercats com el Regne Unit, Alemanya i Irlanda i, més endavant, va optar per fer un salt i canviar de sector. Ara, al món del plàstics, s’encarrega dels mercats asiàtics i també és el responsable de l’àrea de Màrqueting. Oropesa va reconèixer que, quan estàs en una empresa, és important conèixer les implicacions que tenen els diferents departaments perquè entens millor el funcionament i necessitats dels altres. Com els seus companys, considera que independentment de les assignatures, l’actitud i les ganes ho són tot. I que si a la carrera un no ha tingut oportunitat d’estudiar una matèria concreta, en el futur, en el dia a dia de les empreses, sempre hi ha temps per aprendre.
Un aspecte que totes les exposicions van compartir va ser la importància de continuar formant-se i de seguir vinculats a ESCI-UPF. La universitat en general i el departament d’Alumni en concret els segueix acompanyant un cop acabats els estudis i els ajuda professionalment, un valor afegit de la nostra institució que tots van coincidir a remarcar.
Leave a message