Dones líders per a un futur sostenible

• #Climate Change
• #Research
• #Sustainability
• #Women's Day

• Share it:

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2019, que ens ha portat conèixer a algunes dones que han tingut una contribució significativa en la història de la ciència, ens fixem ara en una crida per a canviar la manera com cuidem el nostre planeta que té veu de dona: “Mother Nature needs her daughters”. Amb aquest reclam que ens interpel·la, el programa de lideratge i viatge antàrtic Homeward Bound va néixer el 2016 amb la participació de 76 dones. Darrere de la iniciativa hi trobem, també, dues dones: l’activista australiana Fabian Dattner i la científica marina Jess-Melbourne Thomas. Des del seu llançament, Homeward Bound ha dirigit a tres grups de dones a l’Antàrtida, incloent-hi diverses espanyoles.

Tot i que representen el 53,7% en la força laboral mundial, les dones estan subrepresentades en posicions de lideratge. “Proporcionant a aquestes dones habilitats de lideratge i estratègiques, una comprensió sòlida de la ciència i la possibilitat de formar part d’una xarxa global de dones, millora la seva capacitat per impactar la política i la presa de decisions per a un futur sostenible”, segons les responsables. El que es pretén és fomentar la participació de les dones en la ciència, donant resposta, d’una banda, a l’objectiu d’un futur més sostenible, que passa per la mitigació del canvi climàtic, i, per una altra, a l’augment i visibilitat del lideratge de les dones.

És un programa d’un any que inclou formació en lideratge, capacitat estratègica, visibilitat i comunicació, i col·laboració científica, impartida per autoritats de renom mundial, entre les quals trobem a la Dra. Jane Goodall, primatòloga i activista mediambiental; la Dra. Sylvia Earle, biòloga marina, exploradora i autora nord-americana; o Christiana Figueres, ex-directora executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic; entre altres. El programa culmina amb una expedició de 21 dies a l’Antàrtida, que salpa des del port d’Ushuaia, coneguda per ser la ciutat més austral del món.

Dones a l’Antàrtida

Per què escollir l’Antàrtida com a destí de l’expedició? “L’elecció del continent glaçat té a veure amb el fet de poder observar de primera mà la influència de les activitats humanes en el medi ambient”, expliquen les organitzadores. El seu ecosistema únic mostra les respostes més ràpides a alguns dels problemes derivats del canvi climàtic com les variacions en la temperatura de l’aigua marina a l’oceà Austral, decisives a l’hora de determinar la supervivència o mortalitat de poblacions d’individus de moltes espècies. Al mateix temps, l’Antàrtida és un dels llocs més remots de la Terra que ha fascinat a gran part de la humanitat des de fa centenars d’anys, des de naturalistes o exploradors científics fins a historiadors, atrets per la bellesa insòlita del paisatge glaçat. Aquest entorn privilegiat, crea forts vincles entre les participants de l’expedició Homeward Bound.

En la seva segona edició (HB2), l’expedició va comptar amb la participació de diverses espanyoles, incloent-hi la Dra. Ana Payo Payo, investigadora postdoctoral a la Universitat d’Aberdeen, Escòcia, i col·laboradora del grup de monologuistes científics per a la divulgació de la ciència Big Van; i Uxua López, enginyera de Telecomunicacions a Acciona Energía. La Dra. Alicia Perez-Porro, investigadora associada al Museu Nacional d’Història Natural (Smithsonian Institution) de Nova York, Estats Units, i participant també de HB2, explicava la seva experiència a EFE: “Vaig arribar al vaixell en un moment personal i professional complicat i em vaig trobar amb 76 dones que havien viscut les mateixes experiències que jo. Això va ser molt reconfortant. Primer perquè no et sents sola i t’adones de l’impacte del gènere en la societat i la ciència”.

Actualment, està en curs la quarta edició del programa que conclourà al novembre d’aquest any a l’Antàrtida. Entre les 100 participants previstes, s’hi troba Anna Cabré, investigadora associada a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). La seva recerca combina les dinàmiques climàtiques, l’oceanografia física i la biogeoquímica, amb l’objectiu d’entendre com funciona la Terra com a sistema i com evolucionarà amb un clima canviant.

Les inscripcions al #TeamHB5 ja estan obertes