A finals de març està prevista la sortida del Regne Unit de la UE. En quines condicions? L’acord entre Londres i Brussel·les garantia la seguretat jurídica a les empreses i donava un termini de dos anys per renegociar la relació comercial futura. El món empresarial observa com la incertesa guanya terreny. A falta d’un mes i escaig, no hi ha pistes de com acabarà aquest malson.
Per posar una mica de llum, Texfor, la Confederació industrial tèxtil, va organitzar el passat 20 de febrer un debat a porta tancada entre empreses amb interessos al mercat britànic i dos experts. Per part d’ESCI-UPF, va participar el professor Pelayo Corella, responsable de l’assignatura del GNMI Anàlisi dels fets econòmics i polítics internacionals. L’altra convidada va ser María Palacio, advocada i especialista en temes duaners i de fiscalitat internacional.
Durant la sessió, les empreses van mostrar la seva estupefacció per com s’ha arribat a aquesta desesperada i crítica situació. Corella va dibuixar el futur més immediat, plantejant les opcions encara viables. D’una banda, i més enllà de les reunions bilaterals entre la primera ministra Theresa May i el president de la Comissió Jean-Claude Juncker, queda una darrera cimera comunitària entre els caps de d’Estat i de Govern de la Unió on la premier britànica espera aconseguir alguna cessió per part dels 27. En paral·lel, a Westminster, resta també una darrera votació sobre l’acord negociat.
Si no se’n treu l’aigua clara en el marc d’aquesta intensa activitat política i diplomàtica, quedarien pendents altres mesures excepcionals. Corella les va enumerar: la primera, i la menys probable, la dimissió de May i la formació d’un nou Govern o noves eleccions; la segona, demanar un temps extra a Brussel·les per aconseguir un acord acceptable pel parlament; la tercera, que Westminster agafi el relleu del Govern britànic i sigui una comissió parlamentària la que negociï directament; i, la darrera i que cada cop pren més força però continua essent difícil d’imaginar, la celebració d’un nou referèndum on el poble britànic escollís entre sortir segons l’acord ja negociat o renunciar al Brexit.
Corella i Palacio van explicar els problemes que plantegen per a molts parlamentaris britànics alguns aspectes cabdals de l’acord de sortida, com el backstop d’Irlanda del Nord, perquè això significa renunciar a la sobirania nacional, entenen els brexiters més durs.
Des del punt de vista legal i fiscal, María Palacio va explicar les conseqüències més immediates si es produeix finalment una sortida desordenada de la Unió Europea. Per començar, l’advocada va recordar a tots els empresaris que a partir del 30 de març el Regne Unit passaria automàticament a tenir la condició de tercer país i, en conseqüència, les mercaderies serien sotmeses a mesures de vigilància i controls duaners. És a dir, caldria realitzar les corresponents declaracions duaneres i existirien restriccions per a determinades mercaderies i s’aplicarien els aranzels corresponents.
De la mateixa manera, Palacio va recordar que les operacions realitzades entre Espanya (o qualsevol altre país comunitari) i el Regne Unit deixarien de denominar-se intracomunitàries. I això suposaria que en matèria d’IVA, per exemple, s’hauria de liquidar l’impost al valor afegit en el cas d’importacions des de la Gran Bretanya, mentre que les exportacions espanyoles estarien exemptes d’IVA.
A la part final de la taula rodona, Corella i Palacio van coincidir amb alguns dels presents en la següent idea: encara hi ha marge per a la sorpresa i no s’ha escrit la darrera paraula, doncs la pressió dels grans lobbies i de mitjans de comunicació com The Economist o el Financial Times serà notòria i insistent en els propers dies i setmanes per aconseguir una sortida ordenada i no portar al Regne Unit a l’abisme.
Leave a message