La ciència també és en femení

• #11F
• #BDBI
• #Science

• Share it:

Aquesta és una de les raons per les que, des de fa uns anys, Nacions Unides va declarar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L’objectiu és evident: incrementar el nombre d’alumnes i professionals que dediquen els seus esforços en els diversos àmbits d’actuació de la Ciència contemporània.

Ara bé, hi ha senyals conforme el canvi ja és aquí. Un bon exemple és el nou Grau de Bioinformàtica que imparteix ESCI-UPF. En les dues promocions ja en funcionament hi ha majoria de noies a l’aula.

Laura Aviñó, estudiant de la primera promoció, és una d’elles. Reconeix que li va cridar el món de la ciència per una simple raó: “conèixer la veritat”. Davant d’altres àrees de coneixement, com la Filosofia, on el relativisme o la subjectivitat poden dificultar arribar a conèixer la veritat, a la ciència “tot és o no és”.

Per encaminar-se al món de la bioinformàtica, la Laura va tenir dos referents ben diferents i perfectament complementaris: d’una banda, un personatge històric de primera línia, Maria Salomea Sklodowska, més coneguda com a Madame Curie, la primera persona a guanyar dos premis Nobel, un de Física i un altre de Química; de l’altra, una persona molt més propera, Roser Bosch, la seva professora de Biologia a l’Institut de la seva Badalona natal. Recorda la Laura, amb un punt de tendresa i etern agraïment, la gran lliçó que va aprendre de la seva professora: més que les respostes, l’important a la vida, i també a la ciència, són les preguntes que un es fa.

Aviñó és jove, reservada i cauta, aparentment una mica vergonyosa, però la imatge que d’ella es té canvia radicalment en el moment que expressa les seves idees amb una contundència fora del comú. Se sent afortunada i feliç d’haver trobat els estudis que l’apassionen, que li donen un coneixement interdisciplinari que li serà molt útil en el seu futur professional més immediat.

De fet, la seva passió ja l’ha portat a treballar l’any passat al Centre de Regulació Genòmica i enguany s’ha fet un lloc en el grup de Ricard Gavaldà a la UPC i en el grup de recerca de Lucas Carey a la UPF. I això no és tot. El seu compromís i passió amb la ciència, la portarà l’any vinent a Cambridge, a fer una estada de sis mesos.

La seva experiència professional, curta però molt intensa, li permet avaluar la situació actual. Considera una evidència que manquen dones en llocs de responsabilitat, tot i que n’hi ha moltes en grups de recerca, “però no dirigint”, remarca.

Precisament, aquest seria un dels seus somnis: dirigir en el futur un grup d’investigadors. Poder armar un grup de recerca potent, heterogeni, més interessat en donar i extreure el millor de tots i cadascun dels seus components, que complir amb la quota de producció de papers.

En aquest sentit, un dels aspectes més curiosos del món de la ciència, assenyala Aviñó, és el de les relacions que s’estableixen entre els equips, gent amb una intel·ligència considerable, que interactuen de manera ben diferent al de qualsevol empresa: les relacions són més flexibles, a la vegada que més intenses. Horaris anàrquics, que requereixen moltes hores de treball per fer un experiment i després hores lliures per reflexionar i emprendre la feina per analitzar les conclusions un o dos dies més tard. Té el seu atractiu, però requereix de la pertinent adaptació.

I el futur? La Laura, més enllà de liderar un equip de recerca, se sent atreta per l’epístasi. I què és l’epístasi? Aquesta jove i apassionada científica ens ho explica: quan dos gens funcionals poden donar com a resultat quelcom disfuncional, alterant o modificant les característiques inicials. Un camp, reconeix, “on hi ha molt per fer”.