El director de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF, Xavier Carbonell, és l’autor d’una nova guia d’RSC especialment pensada per a pimes que operen en els mercats internacionals. Aquest projecte ha estat editat pel Consell General de Cambres de Catalunya.
Xavier Carbonell considera que moltes pimes tenen una percepció moltes vegades errònia, ja que consideren que els temes relacionats amb la responsabilitat social corporativa afecten, especialment, a les grans multinacionals i no és així. Els problemes afecten a tots, grans i petits, a qualsevol sector i a qualsevol país. Per a l’autor de l’informe, l’excusa conforme l’empresa catalana compleix amb la normativa i no ha de fer res, avui dia ja no és suficient, donat que un problema amb un proveïdor pot afectar la imatge corporativa amb l’impacte social, reputacional i econòmic que això suposa.
De fet, aquest dimensionament inferior que tenen les pimes, tot i la manca de sensibilització inicial, és una avantatge competitiva, apunta Carbonell: “permet a les empreses operar de manera més eficient, amb més cintura i rapidesa en la resposta davant de qualsevol problema”. Per a aquest especialista en RSC, les pimes tenen un coneixement exhaustiu dels seus proveïdors perquè són pocs i el contacte és molt intens. És veritat, però, que no tenen un protocol d’actuació, i és per això que el Consell General de Cambres de Catalunya va impulsar la realització d’aquesta guia.
El repte per a les empreses que desenvolupen la seva activitat en els mercats internacionals, apunta Carbonell, és que els problemes poden aparèixer en qualsevol moment. Per això mateix, el primer que va fer a l’hora d’estructurar l’estudi va ser identificar aquests riscos.
Així, l’estudi detalla que hi ha cinc tipologies de riscos: els propis del país on es duguin a terme les operacions; riscos en funció del sector d’activitat (tèxtil, electrònica, agroalimentari, etc); de l’activitat, doncs no és el mateix subcontractar la producció que buscar xarxes de distribució; riscos derivats del grau de compromís (si hi ha inversió directa, per exemple, la responsabilitat és directa de l’empresa) i, finalment, els riscos en funció de la tipologia dels interlocutors (empreses privades, públiques o directament Administració), així com el grau de consciència i controls existents en aquests partners.
Més enllà dels riscos, les problemàtiques a les que les empreses han de fer front, apunta Carbonell, solen pivotar al voltant d’una sèrie de qüestions que es repeteixen mimèticament. Les problemàtiques socials, laborals i de drets humans (salaris molt baixos, jornades laborals abusives o tracte vexatori a treballadors) malauradament estan a l’ordre del dia. En aquest casos, Carbonell entén que per a una pime és complicat detectar-ho amb els pocs recursos dels que disposen perquè solen produir-se en processos de deslocalització i subcontractació industrial.
Altres problemàtiques són les que fan referència a la corrupció, el poc respecte mediambiental, la violació dels drets d’autor i còpia, així com estàndards de qualitat i seguretat en els productes. En tots aquests casos, la guia estableix una sèrie de mesures preventives per evitar els escàndols econòmics i les problemàtiques reputacionals i legals.
Finalment, Carbonell considera important destacar, tal i com apunta a l’informe, que la incorporació d’una gestió en matèria d’RSC “farà que siguem una millor empresa, una organització molt més ben gestionada, fet que ens donarà una més alta competitivitat davant de tercers”. A més, afegeix el professor, “cal tenir també en compte que la percepció externa pot millorar (o no empitjorar), amb el que això pot significar de cara als clients i a la societat en general”.
Leave a message