ESCI-UPF, els inicis d’una aventura

• #25YearsDoing
• #ESCI-UPF

• Share it:

Sembla mentida com ha passat el temps, però ha passat. Llavors, val la pena fer una petita excursió sobre els moments inicials i els objectius que ens vam plantejar, tot deixant als altres, els que hi són ara, l’adaptació als temps actuals.

Comencem pel començament. La idea d’ESCI-UPF procedeix del Conseller Antoni Subirà i del seu equip. Quan la Universitat Pompeu Fabra tenia només uns tres anys d’existència, vam fer un dinar el Conseller Subirà, el Rector Argullol i alguns membres d’ambdós equips, entre els que hi era jo com a vicerector, per explorar fórmules de cooperació entre les dues institucions. Va ser un dinar cordial d’on van sorgir diverses iniciatives. Cap al final, el Conseller ens va sorprendre (si més no a mi) amb una cosa que no m’esperava: “Vosaltres podríeu estar interessats a muntar una escola de nivell universitari, és clar, l’objectiu de la qual fos fomentar les activitats internacionals de les empreses catalanes?”. És a dir, exportació, inversions a l’exterior, etc. Ens vam posar d’acord de seguida que hi havia tres raons que feien la iniciativa “interessant”. En primer lloc, perquè tothom vol tenir exportacions, ja que aporten recursos al país al vendre la nostra feina en altres mercats. En segon lloc, per competir amb altres països, ja que l’arena internacional ens empeny a fer les coses millor, a aprofitar i desenvolupar millor les nostres capacitats per competir amb els més avançats. Finalment, perquè l’activitat internacional ens fa dependre menys d’Espanya, diversifica els nostres riscos i per altres raons que avui podem veure encara més clares que aleshores i que no cal explicitar.

El Rector i jo vam dir que calia estudiar-ho. El Conseller ens va comentar que ja tenia una persona treballant en el tema, l’Antoni Rovira, i que li diria que es posés en contacte amb mi. La meva relació personal amb el Conseller Subirà, d’anys de convivència a l’IESE i d’haver col·laborat en altres tipus d’activitats (el Consell d’Administració del diari Avui, per exemple) feia les coses més fàcils.

Fa vint-i-cinc anys, “anar fora” com a sortida professional no era una cosa massa considerada per la nostra gent jove. Afortunadament i desafortunadament a la vegada, avui en dia aquest ja no sembla ser el cas: molts tenen ganes de marxar i, a la vegada, a alguns no els queda més remei que provar fortuna fora. Però en aquella època, això no passava. El Conseller Subirà creia que la manera de fer-ho veure als joves era creant una titulació nova en “Comerç internacional” que suggerís aquesta possibilitat. Per això, calia una escola superior on es parlés només l’imprescindible d’economia, potser una mica més de les matèries bàsiques empresarials i també coneixement de llengües, d’història i cultura d’altres països, de dret, d’institucions internacionals, etc. És a dir, fer una “immersió internacional”.

Des de la UPF vam suggerir fer un màster, que seria més breu i més fàcil de vendre. Però el Conseller no volia això: pensava que fer la llicenciatura (que, de fet, oficialment, s’havia de dir “Graduat Superior”, perquè no podia ser títol oficial) podia ser una immersió, mentre que un màster no servia, per la brevetat i perquè ja agafava als alumnes “formats” i amb una certa direcció a la vida professional. I calia obrir aquests horitzons en una edat més jove.

Quan l’Antoni Rovira em va venir a veure, als pocs dies, em va sorprendre que ja tenia tot un projecte fet. L’Antoni Rovira és un treballador matiner i infatigable. Així va començar la nostra col·laboració, des d’un cert desacord inicial, que podríem qualificar de modèlica. Ell i jo estem totalment d’acord que el pla d’estudis final que en va resultar era molt millor que les respectives propostes inicials, tot i que sempre vam mantenir l’esperit que havia definit el Conseller Subirà.

I a partir d’aquí, vam començar a treballar en un local provisional a Diagonal-Tuset, vam continuar també de manera provisional a l’actual seu de l’IDEC i finalment ens vam instal·lar al nostre edifici definitiu al Born. L’Antoni Rovira va ser el primer Gerent i jo el primer Conseller Acadèmic, càrrecs ad-hoc que ens vam inventar sobre la marxa. Amb la Marta i la Mònica, puntals de la casa que encara hi són, érem tot el que hi havia…

Vam tenir l’ajut de moltes persones de fora. De la pròpia UPF, voldria mencionar als relacionats amb Humanitats: la M. Dolors Folch i en Jaume Torras, fonamentals per donar-li a l’escola aquest clima d’història i cultura que volíem; i després en Quic Udina, amb els temes informàtics i matemàtics; i moltes altres persones com en Josep Maria Casasús, que ens va portar la seva filla Ariadna d’alumna de la primera promoció. I molta altra gent, que seria massa llarg si els volguéssim mencionar a tots.

Al Patronat vam tenir també molta ajuda externa. En Ramon Vila hi va posar (llavors, i també més tard) moltes hores, més que ningú. El Rector Argullol solia dir que el Patronat d’ESCI-UPF era l’únic òrgan universitari en el que havia vist els empresaris sentir-se “jugant en camp propi”. Així ho veia jo mateix.

I també va haver-hi alguns bastons a les rodes, d’aquella gent que en lloc d’intentar resoldre els problemes del país, volen resoldre els seus i tenen una manera preconcebuda de com fer-ho, però ara i aquí ens n’oblidarem.

Els resultats han estat bons, em sembla. Molt bons. Hem aconseguit molt del que volíem. Els nostres graduats donant voltes pel món des de la primera promoció, ho testimonien. Diuen que aquesta és una escola “diferent”. Jo crec que aquesta escola, “enganxa”. Ara estem en època de canvis, d’oportunitats, però també d’alguna amenaça per l’escola, tot i que hem de suposar que acabaran en el bon camí si aprofitem bé les oportunitats.

I quan tot va bé, però encara pot anar millor, és més important recordar els principis fundacionals d’aquesta institució procedents, en gran mesura, del Conseller Subirà i mantenir-los: l’esperit obert, multidisciplinar, humanístic i, és clar, internacional de l’escola. Els propers vint-i-cinc anys han de ser encara millors que els que ja han passat. Endavant!