“Europa pot morir”

• #EU
• #Europe
• #Geopolitics

• Share it:

Dijous passat, el mateix dia que Lisboa i a tot Portugal es celebrava el 50è aniversari de la Revolució dels clavells, el president Emmanuel Macron va adreçar un discurs sobre el futur de l’Unió Europea a la Sorbona. El setembre de 2017, el mateix marc ja va acollir un discurs d’aquestes característiques. De llavors ençà, però, la Unió Europea ha estat testimoni de la sortida del Regne Unit, de la pitjor pandèmia des de la grip de 1918 i de l’esclat de la guerra, de nou, en el context europeu.

Macron va tornar a la Sorbona per compatir la seva visió sobre Europa en l’actual context de crisi sostinguda, i per reflexionar sobre el futur del procés d’integració europeu i el futur de França, que el propi presdient de la República va considerar indissociables l’un de l’altre.

Amb tota seguretat, aquesta intervenció serà recordada per l’afirmació, contundent, que Europa, tal com la coneixem avui, és perible, és mortal. “Notre Europe d’ajourd’hui est mortelle, elle peut mourir”, va afirmar Emmanuel Macron; fent seves, i adaptant-les per a l’ocasió, unes paraules de Paul Valéry qui, després de la Primera Guerra Mundial, va considerar que era la civilització europea la que estava tocada de mort.

Macron, a més, va lligar aquesta idea força amb una segona idea igualment potent: la pervivència del procés d’integració europeu depèn de les pròpies decisions que la Unió Europea i els seus estats membres prenguin en el curt termini.

D’aquesta manera, el president de la República francesa va voler combinar un diagnòstic fatalista amb una condició de possibilitat i un cert sentiment d’urgència. Ara, o mai, va insistir en diversos moments del seu discurs. Manteinant, ou pas.

El gruix del discurs de Macron va centrar-se en desenvolupar les decisions estratègiques a què s’enfronten els socis europeus en l’actualitat i a detallar un substancial paquet de mesures que va estructurar en tres grans eixos: la potència, la prosperitat i l’humanisme. Puissance, prospérité et humanisme.

En síntesi, Macron va argumentar que en el present context d’inestabilitat geopolítica mundial on els antics equilibris han desaparegut i les antigues regles, escrites o no, ja no són respectades, la Unió Europea i els seus estats membres han de recuperar la seva potència per assegurar la prosperitat.

Això, però, no és pot fer a qualsevol preu, i l’humanisme europeu –basat en la convicció de la centralitat de la persona, dotada de drets, racional i cultivada– s’ha de defensar més rotundament que mai. No som pas com els altres, va arribar a afirmar, en una defensa del sistema democràtic i del model liberal. Nous ne sommes pas comme les autres.

La propostes sectorials de Macron van abraçar des de l’àmbit de la seguretat i la defensa, a la política agrícola, la comercial i la d’una convergència en la política industrial, passant per la gestió dels nous reptes del mercat interior (en molts casos, vinculats als reptes del mercat digital). Va preguntar-se sobre la compatibilitat de les decisions estratègiques a què la UE ha de fer front de forma immediata amb les pròpies normes europees en matèria de competència, de canvi climàtic i de fiscaltat. Va defensar aquestes normes amb fermesa i rotunditat, i va reclamar audàcia per exigir-les també a tercers.

El discurs de Macron, i la coherència interna de les propostes que va llançar –que gairebé podrien semblar un programa de govern– arriben en un moment clau. Serveixen de teló de fons de la campanya electoral de les eleccions europees de començaments de juny i de la reconfiguració de la Comissió Europea, la composició de la qual dependrà en certa mesura de la distribució de forces a la desena legislatura de la cambra europea.

En aquest sentit, no és casualitat que Thierry Breton, actual comissari de Mercat Interior, fos a la primera fila de les autoritats assistents al discurs. Com tampoc ho és que, amb unes enquestes d’intenció de vot que donen un terç dels vots al Rassemblement National de Jordan Bardella, Macron mesurés cadascuna de les paraules del seu discurs.

Les propostes sota la tríada potència, prosperitat i humanisme, eren propostes per a la Unió Europea, però també per a França. Quan Macron va parlar de defensa, va parlar del Dassault Rafale; quan va parlar d’un plataforma audiovisual per a Europa, va parlar d’ARTE. En el fons, qui va parlar va ser el president de la República francesa, i no pas el president dels Estats Units d’Europa.