COP26, la rellevància dels non-state actors

• #COP
• #Sustainability

• Share it:

S’ha escrit molt sobre els resultats de les COP i sobre si aquestes conferències son el mecanisme més eficaç per assolir l’objectiu necessari en relació al canvi climàtic.

I quin és el mecanisme? Doncs el més transparent que existeix a nivell de governança global. Implica posar d’acord a gairebé 200 països per tal d’emprendre accions concretes conjuntament i establir objectius vinculants a curt i mitjà termini.

I quin és l’últim acord pel que fa als objectius? Doncs aconseguir mantenir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per sota d’uns nivells que limitin l’augment de temperatura mitjana global “ben per sota” de 2ºC i propers a 1,5ºC. Hem de ser conscients que aquest objectiu tot just es va poder adoptar el 2015. Però no cada any es poden assolir èxits que resultin en acords globals com un protocol de Montreal (1987, dins del Conveni de Viena), de Kyoto (1997) o el mateix de París (2015).

La governança global és un gran vaixell en el qual la presa de decisions per a canviar-ne el rumb son lentes. Si, a sobre, les decisions es volen prendre per unanimitat doncs es pot caure en el filibusterisme. El mateix alcalde de Londres i president entrant d’una de les xarxes de ciutats cap a la sostenibilitat més importants del món (C40), Sadiq Khan, va dir que: en les negociacions hem passat de tenir “deniers” (negacionistes del canvi climàtic) a tenir “delayers” (retardadors de la presa de decisions). A més, un cop preses aquestes decisions, cal dotar els diferents estats (parts) de guies (rulebook) per tal que tothom tingui un marc comú de treball. Això (normes dels mercats d’emissions, entre d’altres) és, precisament, el que gairebé es va enllestir a la COP de Glasgow. D’altres assoliments i ombres d’aquesta COP podrien ser:

• En l’entorn de la COP, la Xina i els EUA han signat un acord pel clima

• S’ha arribat a un compromís de desfossilització, tot i que aigualit pel que fa a la retirada del carbó i a la no inclusió explícita del gas natural a causa de pressions d’última hora per part de l’Índia

• Per primera vegada s’ha mencionat la necessitat d’abordar les emissions de metà (amb un potencial d’escalfament 25 vegades superior al del diòxid de carboni)

• Els països del nord global no han volgut liderar ni accelerar els compromisos de reducció d’emissions a curt termini (2030) tot i tenir una major responsabilitat en les emissions històriques

• Els països del nord global no han aconseguit mobilitzar els diners prèviament compromesos per a l’adaptació i “pèrdues i danys” necessaris per aquells països del sud global que ja estan patint els efectes del canvi climàtic

• Les Nationally Determined Contributions (NDCs) que al 2020 implicaven contribucions per a limitar l’increment a 2,1ºC-3,3ºC en la temperatura mitjana global ara han passat a aconseguir limitar els increments a 1,8ºC-2,4ºC per al 2050

• S’ha acordat un marc temporal d’execució de les NDCs comú per a tots evitant que amb diferències en els marcs temporals de l’aplicació dels compromisos fos difícil d’avaluar-ne els resultats esperats

• A les COP ja només es parla de no superar 1,5ºC d’increment (tot i que de moment els NDCs impliquin 1,8ºC-2,4ºC). Així, la probabilitat d’arribar a quedar-nos per sota de 2ºC és cada cop més factible, la d’arribar a 1,5ºC de moment no ho és.

Però més enllà d’aconseguir acords globals, vinculants i unànimes, les COP serveixen com a inductors del canvi. Es crea un marc mental que reivindica l’acció a tots els nivells i sistemes humans. Aquests diferents nivells o sistemes han anat prenent protagonisme en les COP els últims anys i sobretot després de la “catalan amendment” a la COP14 de Poznan, es va reconèixer el rol que havien de tenir les “sub-nations” i els “non-state actors”. De fet, en aquesta última COP, el Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va expressar el seu compromís de “establish a High-Level Expert Group to propose clear standards to measure and analyse net zero commitments from non-state actors”.

En resum:

• El canvi climàtic es tracta d’un problema global que ja té un objectiu i un camí traçat acordat globalment per part dels estats

• La unanimitat dels estats és clau per aconseguir la fermesa necessària dels passos donats

• La unanimitat dels estats fa que s’endarrereixin decisions per l’execució d’accions que ja s’haurien d’haver pres abans d’arribar al 2020

• Els estats no són els únics, ni sempre els més eficients, en prendre les accions necessàries per abordar el problema

• Les corporacions globals, i com a conseqüència les seves cadenes de subministrament, estan avançant cap a l’avaluació de la seva petjada de carboni i adquirint compromisos de neutralitat en carboni

• Les ciutats i regions s’estan posicionant com a líders del canvi, comprometent-se a accions més ambicioses en el temps que els propis estats. Tenim l’exemple de Califòrnia

Alguns exemples d’iniciatives globals induïdes per les COP son:

• Race to Zero Campaign: empreses, institucions financeres, ciutats, estats i regions, països, universitats, iniciatives sectorials

• Race to resilience: entorns urbans, rurals i costaners

• Beyond Oil and Gas Alliance (BOGA, Regions)

• Cities race to zero

• Climate Bonds initiative (sector financer)

• Science Based Targets Network (suportar els compromisos en la ciència): SBT guidance for cities, SBT guidance for companies, SBT initiative (corporate estandard)

• Value Change Initiative (sector privat)

• We Mean Business Coalition (sector privat)

Per tot això, malgrat que l’avanç dels països no sigui tan ràpid com es necessita, cal tenir l’esperança que l’acció necessària durant els 8 anys que ens queden per arribar al 2030 sigui promoguda gràcies als non-state actors. Aquests han rebut el missatge que els estats s’acabaran comprometent a una major ambició a curt termini (2030) ja sigui en la següent COP o a les que vindran.

Per tant, el que cal és actuar, com més aviat millor, per tal d’estar preparats pels canvis que succeiran. La dècada dels 20 i 30 del segle XXI pot i hauria d’implicar la major transició energètica i econòmica que mai hem viscut. Som en un terreny inexplorat, però tenim la certesa que els costos de no canviar són molt superiors als d’actuar com cal. Esteu preparats per al canvi?