Pressupostos: tensions i prioritats

La carrera per teixir consensos polítics i aconseguir l’aprovació dels pressupostos, tant a Catalunya com a Madrid, ja ha arrencat. En aquest context, el director d’ESCI-UPF, Albert Carreras, escriu al diari Ara sobre alguns aspectes que sovint fan decantar la balança pressupostària en un sentit o altre i que, amb freqüència, passen desapercebuts per a la gran majoria de la societat.

Com explica Carreras, habitualment els partits (i els mitjans) se centren en remarcar la posada en escena i la gesticulació en les trobades polítiques entre partits per arribar a tancar un acord. Però, com recalca el director d’ESCI-UPF, “uns pressupostos són una priorització de la despesa pública” i els partits no sempre volen explicitar “quines són les prioritats o amb qui es comparteixen els vots”.

Albert Carreras subratlla tres punts clau on rauen les principals tensions que hi ha sobre la taula a l’hora d’acordar uns pressupostos. En primer lloc, parla de la difícil decisió de prioritzar la quantitat de serveis públics prestats o bé el preu d’aquests serveis. És a dir, entre apostar per més serveis o decidir que els treballadors públics que els presten estiguin més ben remunerats.

De totes maneres, Carreras assenyala que “tot acord transversal pot superar una mancança de pressupost” i que decisions com l’augment de les pensions o dels sous públics acostumen a generar amplis consensos, hi hagin els pressupostos aprovats o no.

L’altre punt que destaca el director d’ESCI-UPF és l’equilibri entre la quantitat dedicada a serveis bàsics i la dedicada a serveis avançats, com la innovació o la recerca. Carreras explica que, tot i que els serveis avançats són fonamentals per impulsar les polítiques de creixement, quan no hi ha prou recursos són els primers a ser desatesos.

Per últim, indica que es produeix un fenomen semblant quan es tracta de decidir entre consum públic i inversió pública. Com recorda, en època de crisi aquesta última acostuma a ajornar-se per tal d’incentivar el consum.

Carreras tanca l’article subratllant que “tota informació és poc quan es tracta de pressupostos públics” i posa en relleu que “els mitjans de comunicació lliures són crucials per informar-nos millor a tots”.