Retail i valors

• #MRMI
• #Retail

• Share it:

Durant la jornada, es va presentar un estudi en què es volia posar de manifest com es poden desenvolupar projectes amb coherència, defensant uns valors i una manera de fer, sense posar en solfa l’eficiència i la competitivitat empresarial. L’estudi recull casos d’èxit tant nacionals com internacionals, independentment del sector en què es duu a terme l’activitat.

De fet, jugant amb les paraules en anglès, Enric Jové, CEO de McCann Barcelona, va dir que el gran repte del retail en el context actual és el de passar d’stores a stories. És a dir, anar més enllà de la tradicional botiga per explicar històries i tenir un relat que els diferenciï de la competència.

I algunes dades apunten a que no tothom està fent la seva feina. José María Batalla, soci fundador i director creatiu de 1000friends, va apuntar quin és el gran risc actual: continuar tractant al consumidor com un ser passiu. Gran error. Entre d’altres coses perquè, segons el seu parer, hi ha una “necessitat per part de les empreses d’establir una relació més autèntica, transcendent i activista amb els consumidors”.

Qui no ho faci, va apuntar Batalla, corre el seriós risc de perdre el favor del gran públic, doncs no hi ha pitjor càstig que la indiferència. Aquest publicista va recordar als empresaris del comerç que el 70% de les marques podrien desaparèixer i a ningú li preocuparia, segons dades d’un estudi internacional.

En aquest mateix estudi, s’apuntava que el 87% dels millennials afirmen que les seves decisions de compra es veuen condicionades pels esforços socials positius que faci una empresa. Tenen aquest grau de consciencia social les empreses? Moltes, malauradament, no.

Activisme empresarial

Per això Batalla considera que és l’hora de “l’activisme social empresarial”, de ser conscient i de prendre partit davant d’algunes injustícies, de problemes que afecten a tots, com la sostenibilitat mediambiental, la desigualtat i la pobresa i el racisme o la xenofòbia. Les empreses que se’n desentenguin poden veure’s avocades a la indiferència o al rebuig de les noves generacions.

I és el moment per fer-ho. Magda Esguga, la consultora i coordinadora de l’estudi presentat a la jornada, va apuntar unes xifres interessants: els consumidors estan disposats a pagar una mica més si, a canvi, hi ha un projecte empresarial sòlid, respectuós amb el medi ambient i els valors comuns i que no sigui impostat. Perquè aquesta és una altra característica que va quedar palesa a la jornada: si no hi ha autenticitat i coherència, no hi haurà credibilitat empresarial.

En aquest sentit, Michael Skou, director de Recursos humans de Rema 1000, un grup de distribució noruec, va assenyalar que és cabdal el lideratge dels directius. “El més important que poden fer és construir una sòlida cultura corporativa”, va sentenciar.

Seguint aquesta mateixa línia de pensament, Alfred Vernis, director de Sostenibilitat d’Inditex, va apuntar que, si la indústria de la moda no canvia, “serà responsabilitat dels líders del mercat”. Vernis va puntualitzar un aspecte de vegades desconegut: el del possibilisme. I ho va fer explicant el cas del gegant gallec de la moda.

Per desenvolupar línies de moda més sostenible, cal que tota la indústria que envolta a les grans marques estigui en disposició de fer-ho. S’han de buscar proveïdors, modificar i sancionar nous mètodes de producció i això requereix moltes coses, però especialment una: temps. Ara bé, no hi ha alternativa, s’ha de fer. I han de ser els grans grups, va apuntar Vernis, els qui forcin aquest canvi de paradigma per arrossegar a tota la indústria. La sostenibilitat del món no pot esperar.

Vernis va posar negre sobre blanc el que està fent la multinacional propietat d’Amancio Ortega: Join Life és l’etiqueta que el grup Inditex ha creat per informar de quins productes ja es produeixen seguint aquests nous protocols que respecten la sostenibilitat. En total, uns 3.000 MEUR de facturació, dels més de 25.000 MEUR del grup.