Walt Disney, messies de la cultura pop

• #Biography

• Share it:

John Lennon va concedir una entrevista l’any 1966 on, referint-se a la popularitat de The Beatles, va pronunciar una de les seves frases més conegudes: “we’re more popular than Jesus”. Unes paraules que, tot i exagerades, posen de manifest l’enorme influència i difusió de la cultura pop en el món contemporani globalitzat. Mesos després d’aquesta entrevista, a California, va morir un home que també es podria haver atribuït aquest reconeixement: Walt Disney. Ell, sota l’ombra d’un petit ratolí colossal (valgui l’antítesi), va ser el responsable de bona part dels referents culturals del segle passat.

Walt Disney va néixer el 5 de desembre de 1901 a Chicago, en el si d’una família treballadora d’origen humil que, poc després de néixer ell, es va mudar a Missouri per regentar una petita granja. Allà, el quart dels cinc fills Disney, massa petit per ajudar, es va dedicar a jugar, dibuixar i pintar mentre es feia càrrec de la seva germana petita. La família va haver de tornar a fer les maletes l’any 1906 per traslladar-se a Kansas City a causa d’una greu malaltia del pare. Elias Disney mai es va recuperar del tot i va necessitar l’ajuda dels seus fills per treballar com a repartidor de diaris, una feina mal pagada i nocturna que es va convertir en l’únic sostén de la casa.

Anys després, Walt Disney va començar a treballar a l’estació de ferrocarril on venia llaminadures i diaris, feina que compaginava amb els estudis a l’institut. Allà, Disney va començar la seva carrera com a vinyetista, col·laborant amb el diari de l’escola amb dibuixos de temes d’actualitat, com la Primera Guerra Mundial. Tant l’atreia la guerra que va falsificar el seu certificat de naixement per allistar-se i marxar cap a Europa, on va servir com a conductor d’ambulàncies. De tornada a casa, va prendre la decisió més rellevant de la seva vida, volia ser artista.

Determinat a triomfar, va començar a treballar com a becari a Pesmen-Rubin Commercial Art Studio, on va conèixer el seu amic i, més tard, soci Ubbe Iwerks. Junts van viure un període d’aprenentatge abans d’emprendre projectes personals com l’empresa Laugh-O-Gram Films, on l’any 1922 van crear els seus primers curtmetratges. Quan l’empresa va perdre el seu client principal, Walt i el seu germà Roy Disney van anar a viure a Hollywood per provar sort amb una nova productora: Disney Brothers Studio que aviat va canviar el nom al de The Walt Disney Studios.

The Walt Disney Studios i el camí a la història

L’empresa va tenir cert èxit i va guanyar popularitat i, el 1924, Iwerks va arribar per treballar amb els seus amics. Gràcies al seu primer “personatge franquícia”, el conill Oswald, van començar a contractar més animadors i il·lustradors, en masculí perquè les dones van ser relegades a posicions menors. Així i tot, cal destacar la figura de la genial Mary Blair, il·lustradora responsable de les conceptualitzacions de pel·lícules com Alícia al país de les meravelles, Peter Pan o la Ventafocs.

Universal Pictures es va quedar els drets d’imatge del conill Oswald i va deixar la companyia en una situació crítica. El duo Iwerks-Disney sabia que es jugaven l’empresa i van posar tot el seu enginy en marxa. Un dels dos, no se sap qui, va arribar un dia amb un esbós d’un ratolí llarguerut anomenat Mortimer, l’espurna que va portar al naixement d’un ratolí molt més afable de nom Mickey. Aquest personatge va guanyar-se al públic a Steamboat Willie (1928) on Disney va aconseguir sincronitzar sons i música amb l’acció animada. Aquesta tècnica, la del click-track, va revolucionar la indústria i va ser fonamental en l’èxit de la sèrie de curtmetratges Silly Symphonies —espai on van aparèixer per primer cop personatges com Goofy, Pluto, Minnie o l’ànec Donald— i entre els quals destaca Els tres porquets que incloïa la cançó “Who’s afraid of the big bad wolf”, que va esdevenir un himne popular durant la Gran Depressió.

Cada curtmetratge que estrenaven era un èxit i això va animar-los a emprendre reptes majors: per primer cop, un estudi nord-americà va fer un llargmetratge d’animació. La Blancaneu i els set nans, estrenada l’any 1937, es va convertir en la pel·lícula més taquillera de la història i va rebre una nominació als Oscars d’aquell any. Tot i l’èxit, tant aquesta primera pel·lícula com Pinotxo —també nominada a un Oscar— van costar molts diners a la companyia que cada cop que emprenia un nou projecte quedava ofegada pels deutes. Això va canviar quan, l’any 1940, el sinistre director de l’FBI, J. Edgar Hoover va contactar amb Walt Disney per col·laborar en quatre línies d’acció: persecució d’elements “subversius”, vídeos de formació per l’exèrcit, propaganda i l’anomenada Diplomàcia Mickey Mouse sota la política del bon veí de Roosevelt. Aquesta relació va suposar una injecció de capital per l’empresa durant la Segona Guerra Mundial que, amb el préstec sense interessos que l’empresari i cineasta Howard Hughes va donar a Disney, va permetre a la companyia estrenar llargmetratges com Dumbo, Bambi, la Ventafocs o Peter Pan.

De la mateixa manera, aquesta injecció de capital va permetre a Walt Disney desenvolupar una de les idees més rendibles que va tenir mai i que durant dècades va suposar la major font d’ingressos de l’empresa: la creació de parcs d’atraccions. El juliol de 1955 es va inaugurar Disneyland, un projecte personal de Walt Disney que en aquell moment havia perdut interès per l’animació i que només va recuperar amb pel·lícules d’imatge real com Mary Poppins, on va haver de batallar amb l’autora Pamela Lyndon Travers: una relació tortuosa retratada a la pel·lícula Saving Mr. Banks, protagonitzada per Tom Hanks i Emma Thompson.

Walt Disney va treballar fins al final en una empresa que era la seva vida, sempre ofegat pels deutes i vorejant la ruïna. Però Disney sempre se’n va sortir amb projectes revolucionaris que van acabar per definir la cultura popular d’arreu del món. Malgrat el que diu la llegenda, que està congelat a l’espera d’una cura pel càncer de pulmó, Disney va morir l’any 1966. Però les seves creacions i les dels seus deixebles són pilars de la cultura popular i han marcat la manera de pensar del públic, per bé o mal. Exemples d’això són la continuïtat d’un ideal “prosocial” dins les seves pel·lícules, com la ja mencionada Mary Poppins (i els vents que vénen de l’est) o la tradicional imposició dels discursos hegemònics: des de l’amor romàntic idealitzat (heterosexual i on la dona sempre té un paper de sotmetiment a l’home) al racisme.

Actualment, la companyia Disney s’assembla poc a aquella que va deixar el seu creador i és que es tracta del grup empresarial de mitjans de comunicació més gran del món. Segons dades del 2019, la companyia actualment gestiona 18 parcs d’atraccions, 39 hotels, 8 estudis cinematogràfics, 12 canals de televisió, ha comprat la 20th Century Fox i es calcula que el valor de les seves accions està per sobre dels cinc-cents mil milions de dòlars. A més, l’any passat Disney va estrenar el seu servei de streaming Disney+, que compta amb 36 pel·lícules doblades en català.