Conciliació i diversitat de gènere a l’empresa

• #Equality
• #RSC

• Share it:

El passat dimecres 5 de maig es va tancar el cicle de tallers organitzats per la Unitat d’Igualtat d’ESCI-UPF entorn la diversitat de gènere a l’empresa. Durant la sessió vam tornar a comptar amb la participació de la Gloria González, membre del departament de Responsabilitat Social Corporativa d’Economistes Sense Fronteres. 

El taller es va centrar a treballar el reconeixement de la diversitat de gènere en l’empresa com un element clau en els sistemes interns de gestió empresarials a través d’activitats participatives i dinàmiques, i reflexionant sobre els conceptes de conciliació i els Plans d’Igualtat.

Durant la primera part, vam entrar en matèria sobre la teoria de l’economia feminista i la importància de la Responsabilitat Social Corporativa a les empreses. Dins de la responsabilitat social, trobem diferents dimensions com Drets Humans, medi ambient i diversitat, entre d’altres, i aquesta s’encarrega del model de gestió de les empreses per avaluar els impactes de tots els aspectes de les seves activitats en els seus grups d’interès.

Dissortadament, hi ha empreses que decideixen no seguir la llei i per tal de redimir-se de la seva fiscalitat no responsable, duen a terme un altre tipus d’accions altruistes, com fer grans donacions a una entitat filantròpica, però que no els justifica d’eximir-se de la llei.

Quan vam entrar en matèria, es va generar un debat molt interessant on totes i tots vam donar el nostre punt de vista sobre què crèiem que eren els rols de gènere i els estereotips: “Per què la majoria del personal administratiu i de RRHH són dones?”, “Per què està encara mal vist que una dona posi per davant la seva carrera professional a la maternitat?”, “La conciliació familiar és real o ho és tan sols sobre el paper?” van ser algunes de les preguntes que ens vam fer. 

Encara avui, el tema de la conciliació laboral i familiar segueix generant controvèrsia cada vegada que es posa damunt la taula, però és alhora una qüestió força interessant. Espanya és un dels països europeus on costa molt assolir la conciliació real i també és cert que tenim per tradició uns horaris d’àpats i de jornada laboral relativament més llargs que la resta de països europeus. Al final això acaba provocant un efecte “dòmino” a tota la nostra societat. Com més s’allarguen les hores de descans i d’àpats durant el dia, més tard s’acaba la jornada laboral i, com a conseqüència, els serveis (restauració, transport públic…) han de romandre oberts fins més tard. De ben segur que si es reduissin les pauses de menjar, la conciliació familiar seria justa i real per a tothom. 

És molt enriquidor participar en tallers que aprofundeixen en matèries d’aquest tipus i sempre es necessita seguir la formació en feminismes. Tot i així, vam coincidir de manera unànime que és imperatiu que els conceptes treballats durant el taller es tradueixin en contingut curricular, ja que si tan sols les persones interessades en el tema assisteixen a xerrades o tallers, no s’aconseguirà la igualtat desitjada i justa.