No recomanacions per Sant Jordi

• #ESCI-UPF
• #SantJordi

• Share it:

El dia de Sant Jordi, que aquest any sembla que recuperem a mig gas, a Catalunya el celebrem amb llibres i roses. La pandèmia va fer que l’any passat aquesta diada es celebrés al mes de juliol i que passés sense pena ni glòria. Un any després i encara patint els efectes del semi confinament, si una cosa no s’ha perdut és que a tots els mitjans de comunicació apareixen llistes de recomanacions i de “porres” sobre quins seran els més venuts. Com que això del vaticini no ens acaba de sortir del tot bé, aquest any us volem compartir la llista de llibres que no us han acabat de convèncer.

Laia Hoyos, 3r GNMI

El misterio de la cripta embrujada, Eduardo Mendoza

Recordo que aquest llibre me’l van fer llegir a 3r d’ESO com a lectura obligatòria i crec que no hi ha hagut llibre que m’hagi costat tant d’acabar. Tot i que Mendoza és un gran autor, el seu estil se’m fa una mica feixuc. És una novel·la de misteri i intriga policial basada en una investigació d’una nena desapareguda en un manicomi. En resum, em va semblar bastant tètrica.

Sara Puljic, 3r BDBI

La marca del lobo, Annette Curtis Klause

És un llibre massa infantil. Potser a l’època en què me’l vaig llegir em podria haver agradat, però, mirant enrere, tots els personatges i les situacions estaven molt exagerades només per fer-ho més vampiresc.

Júlia Pou, 4t GNMI

El circo de la noche, Erin Morgenstern

Una de les meves millors amigues em va recomanar aquest llibre. Em va dir que hi havia molta imaginació i tenia un final molt ben pensat. Crec que no el recomanaria perquè em vaig crear expectatives i em va decebre una mica. A més, és complex de seguir la història perquè hi ha moltes dates que has de recordar per entendre el perquè dels fets.

Xavier Trilla, 2n GNMI

El futuro de un sueño: Europa 2046, Oficina del Parlament Europeu a España

Vaig tenir la sensació que el títol m’havia enganyat. Ingenuament esperava entendre com es preveia el futur d’Europa en el seu conjunt, en opinió dels seus 50 autors. Però a mesura que passava pàgina tenia la sensació que parlava més del paper d’Espanya dins de la Unió que del futur de la mateixa UE. Més tard vaig saber que es tractava d’un llibre commemoratiu dels 30 anys de l’adhesió d’Espanya a la UE… Potser no és un mal llibre i només va ser una mala elecció guiada a cegues per la meva atracció a la seva bonica coberta.