Back

Bioinformatics

Dia de la Dona i la Nena a la Ciència

“Estudio els gens humans i com es regulen”

Entrevista a Marta Melé

Regulació gens humans
Foto: Marta Melé

Amb motiu del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, ESCI-UPF entrevista Marta Melé, group leader al Life Sciences Department del BSC-CNS, per fer visible la feina de les dones científiques.

Marta Melé dirigeix el departament de Life Sciences-Transcriptomics and Functional Genomics Lab del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). La seva tasca consisteix a estudiar els gens humans i la seva regulació.

1. Quan i com vas saber que et volies dedicar a la ciència?

Vaig començar la carrera de Biologia perquè volia entendre què era la vida, i vaig fer el doctorat perquè m’interessava la investigació i he tingut una curiositat innata per entendre com funcionen les coses. Durant el doctorat em vaig adonar que m’agradava molt el que feia i que m’hi volia dedicar.

2. Explica’ns en què consisteix la teva feina i quin és l’àmbit de la teva recerca.

Jo treballo estudiant els gens humans i com es regulen. Per exemple, estudio com, en quin moment de la vida i en quins teixits determinats gens s’activen o s’inactiven i com això pot tenir implicacions per a determinades malalties. Aquesta recerca, però no la fem a un laboratori convencional, sinó que la fem utilizant superordinadors, perquè tenim tantes i tantes dades biològiques que aquestes anàlisis no es poden fer amb ordinadors normals. De fet, el camp de la bioinformàtica ha crescut moltíssim en els últims anys perquè hi ha hagut una explosió de dades amb l’aparició de tecnologies de seqüenciació massiva.

3. Has tingut algun entrebanc per avançar en la teva carrera pel fet de ser dona?

Hi ha hagut diversos moments en la meva carrera en què se m’han dit coses que feien referència a la meva menor capacitat de tenir èxit en ciència pel fet de ser dona. Aquests comentaris venen de gent que tenen biaixos, que sovint estan en posicions més sèniors, però també de col·legues. No són amb mala intenció, però poden influir molt negativament a la carrera d’una dona, com ara fer-te sentir més insegura i fer-te plantejar si aquesta és una carrera per a tu. Tot això desgasta i sobretot reflecteix uns biaixos que poden tenir impactes a altres nivells, per exemple, quan aquestes persones avaluïn articles o propostes escrites per dones, si consideren que som menys capaces -sempre de manera inconscient!- ens faran avaluacions pitjors basades en prejudicis. La carrera científica és molt, molt competitiva, només falta que t’ho posin encara més difícil del que ja és perquè algunes dones decideixin no seguir.

4. Iniciatives com Bioinfo4women ajuden a trencar barreres. Creus que estem fent prou per animar les nenes a seguir el camí de la ciència?

Bioinfo4women es una iniciativa fantàstica. No hem fet prou encara, haurem fet prou quan deixin d’haver-hi evidències que les dones no tenim les mateixes oportunitats que els homes i que hi ha un sostre de vidre que costa molt de trencar. Llavors podrem deixar de tenir iniciatives com el Bioinfo4women.

5. Per despertar la vocació científica també és important que les nenes coneguin exemples de dones científiques on poder-se emmirallar. Podries anomenar alguna científica que, per la seva tasca, consideris com un dels teus referents?

Pardis Sabeti és una investigadora del Broad Institute amb una trajectòria brillant i, alhora, una qualitat personal excepcional. El seu camp de recerca és la genòmica i les malalties infeccioses. El seu treball de camp és a l’Àfrica subsahariana i una part important del seu temps l’ha dedicat a involucrar-se amb la comunitat local per formar investigadors d’aquests països en la lluita contra les malalties infeccioses. La vaig conèixer quan era estudiant postdoc a Harvard i des de llavors que col·laborem. És un referent de ciència de primera línia mundial i també de lideratge femení.

6. De quina manera la Bioinformàtica està canviant la manera de fer ciència? I quin paper hi estan tenint les dones en aquest canvi?

La bioinformàtica ha esdevingut una eina imprescindible per fer ciència, sovint el coll d’ampolla per trobar resultats científics ja no es la generació de dades, sinó interpretar-les, que és la feina dels bioinformàtics i bioinformàtiques.

No penso que les dones tinguem un paper massa diferent que el dels homes, potser el fet que hi hagi més dones en el camp de la bioinformàtica pot fer que alguns temes estiguin més estudiats, com ara les diferències de gènere en algunes malalties, però en general homes i dones fem ciència de la mateixa manera.

7. Què els diries a les nenes que vulguin ser científiques?

Que endavant, que la ciència les necessita.

We also recommend you