Bitcoin i altres monedes digitals

• #Digital
• #International Banking

• Share it:

Les criptomonedes són monedes virtuals creades per organitzacions que no estan lligades a cap Banc Central i es basen en tecnologia blockchain. És a dir, són monedes que es componen d’un arxiu digital amb codi únic que es llegeix per diferents programes, que registra les operacions i té programadors independents que fan de verificadors, per tant s’aproven des de diversos llocs. Es tracta, doncs, de noves monedes, però també de noves maneres d’interactuar amb els diners.

El bitcoin és la criptomoneda més coneguda perquè va ser la primera a aparèixer després de la crisi de 2008, però n’hi ha més de 7000 diferents (segons CoinMarketCap). Les més conegudes, a banda de bitcoin, són ethereum, litecoin o ripple. Totes elles són monedes digitals que no controla cap banc central, amb un valor inestable (cal consultar pàgines especialitzades per informar-se’n) i sense comissions en les seves transaccions.

Ús

Han estat creades com un mitjà de pagament, però fins ara s’han fet servir sobretot com una forma d’inversió. Tanmateix, actualment, cadenes hoteleres, immobiliàries i fins alguns supermercats han començat a ser-ne usuaris. PayPal ha anunciat que permetrà pagaments amb criptomonedes, es crearà una targeta de dèbit per moneda digital i ja s’ha fet un fitxatge d’un jugador de futbol amb criptomoneda.

El seu ús s’adapta per fer-les més pràctiques i apropar-les als ciutadans. Per aquest motiu existeixen “moneders” que són realment un software que es pot tenir a l’ordinador, el telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital on consultar les existències, tot i que també hi ha bancs de criptomonedes on deixar el saldo en custòdia.

Compra

Es poden adquirir a través de plataformes de compra, mitjançant intermediaris financers, a caixers específics per aquesta funció o bé acceptar-les com a forma de pagament. També es poden crear i per a fer-ho calen grans equips informàtics que estan controlats per grups econòmics molt potents (s’anomenen “balenes”). El sistema està dissenyat per “miners” que resolen els problemes matemàtics amb què es generen les criptomonedes i la seva feina es remunera amb aquesta divisa.

Regulació

De fet no existeix cap normativa que les reguli. I tot i que des de 2015 la UE les considera com un mitjà de pagament acceptat, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, ha declarat que cal establir un marc que les reguli perquè es tracta d’un producte molt especulatiu.

De fet, el BCE ha anunciat la creació de l’euro digital (amb el mateix valor que l’euro) per crear un entorn de prova i experimentar-ne la pràctica, analitzar l’impacte, fomentar la innovació en els pagaments i la digitalització de l’economia i preparar nous serveis digitals basats en “diners digitals programables i intel·ligents”.

Fora de la UE, la regulació es produeix a mida que se n’extén l’ús. Aquest és el cas de països com Suïssa, Japó, EUA o la Xina.

Avantatges i riscos

Els avantatges són la descentralització, no dependre de cap banc, l’enviament a tot el món ràpid i sense cost, la impossibilitat de falsificació i l’escassetat (en el cas de bitcoin, s’ha posat un límit de 21 milions i ja s’han emès 18,6 milions), elements que fan que no estiguin subjectes a inflació.

I tanmateix la volatilitat és molt elevada, la clau del “moneder” és irrecuperable en cas de pèrdua, les transaccions són fixes (no es poden tirar enrere) i sempre hi ha el risc d’estafa per ciberdelinqüència.

Aquests són els aspectes més rellevants de les criptomonedes. Caldrà veure com es van adaptant a les necessitats de la societat per saber si es converteixen en una realitat per a la vida quotidiana de la població general.