La tira reactiva d’orina de Helen Murray Free

• #Biography
• #Science

• Share it:

Molts invents desenvolupats al segle XX ens han fet la vida més fàcil i els hem incorporat a la nostra vida quotidiana gairebé sense adonar-nos-en. Per posar un exemple, sabríeu dir què tenen en comú la diabetis, l’embaràs o la lluita contra el dopatge? La resposta és el test que s’utilitza per a la seva detecció: la tira reactiva d’orina.

L’americana Helen Murray Free és la responsable d’aquesta petita gran revolució que tot sovint passa desapercebuda. Amb la creació i el perfeccionament de les tires reactives, Free va canviar per complet les possibilitats de les proves diagnòstiques de certes condicions i patologies gràcies a la facilitat d’ús i la precisió dels seus resultats. Però, qui és Helen Murray Free?

Helen Murray Free va néixer el 1923 a Pittsburgh (Pennsilvània) i va cursar els estudis a Ohio. Va viure la seva infància i joventut a la regió dels Grans Llacs, al nord-est dels EUA, una zona que a l’època era especialment important per l’extracció de carbó i acer i per a la producció de manufactures (una zona avui coneguda com el Cinturó de l’Òxid per l’impacte de la crisi econòmica, la globalització i la deslocalització dels anys 1980). Helen Murray va perdre la mare quan només tenia 6 anys, fet que la va vincular encara més a la figura del pare, que treballava com a comercial per a una companyia de venda de carbó a l’engròs.

A l’escola, Helen Murray Free va ser una alumna brillant. Encoratjada pel seu professor de llengua de l’institut, va entrar a la Universitat de Wooster amb la idea de graduar-se en Filologia Anglesa i Llatí per convertir-se en professora. Però la seva carrera va fer un gir inesperat quan el 1941 els japonesos van atacar Pearl Harbor. L’entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial va provocar el reclutament de la major part dels homes i nois per servir al país durant el conflicte. A les noies, se’ls va incitar escollir carreres científiques per tal d’aportar la seva contribució a la guerra des de fora del camp de batalla.

És així com Helen Murray Free va canviar la Filologia per la Química, una decisió dràstica que, encara avui, considera que va ser una de les millors de la seva vida. D’aquesta manera, el 1945, el mateix any que va acabar la Segona Guerra Mundial, Murray Free va obtenir el seu títol universitari. Un cop graduada, va trobar feina als laboratoris Miles com a tècnica en el control de qualitat d’ingredients vitamínics.

L’adaptació al lloc de feina no va ser senzill ja que, a l’època, la indústria química i farmacèutica encara era un ambient predominantment masculí i costava que es donés pes a les veus femenines del sector. Més tard, Helen Murray va superar una entrevista per entrar a la divisió de diagnòstics dels laboratoris, on va conèixer el que seria el seu futur cap i marit, el bioquímic Alfred Free. Junts van col·laborar en nombroses investigacions i van convertir-se en un tàndem científic que va donar molt bons fruits en la recerca de nous sistemes de diagnòstic.

Una de les principals preocupacions dels Free va ser desenvolupar sistemes que facilitessin la diagnosi en els hospitals i que permetessin estalviar temps i recursos i, fins i tot, que oferissin la possibilitat d’autodiagnòstic. Seguint aquesta idea van inventar Clinistix, la primera tira reactiva d’orina colorimètrica que permetia mesurar els nivells de glucosa presents a l’organisme.

El funcionament de Clinistix era relativament senzill. Helen Murray Free va tenir la intuïció que els anàlits presents a l’orina es podrien detectar mitjançant la immersió d’una tira de paper impregnada amb reactius. La gradació de colors permetria indicar-ne el nivell de concentració. Aquesta tècnica es va fer servir en primer lloc per mesurar la glucosa, però més endavant es va seguir el mateix principi per identificar altres indicadors patògens. L’empresa Miles Laboratories va desenvolupar noves tires amb reactius per mesurar la presència de cetones, proteïnes, leucòcits, pH… I el matrimoni Free es va convertir en un gran expert en el camp de l’anàlisi d’orina.

Helen Murray Free es va jubilar el 1982, però des d’aleshores s’ha involucrat en la divulgació científica, una tasca que promou especialment entre les dones i els col·lectius més desafavorits. Per la seva contribució científica, ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals destaquen la medalla Garvan-Olin de la Societat de Química Americana, l’ingrés al National Inventors Hall of Fame i al National Women’s Hall of Fame i la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació

La disponibilitat i el baix cost de la tira reactiva d’orina de Helen Murray Free han permès universalitzar la detecció d’embarassos i de malalties com la diabetis fins i tot a les zones amb menys recursos, fet que ha contribuït a millorar considerablement la salut pública de la societat nord-americana i d’arreu del món.