El PIB és una mesura que reflecteix la riquesa d’un país. Però la Unió Europea fa ben poc ha establert un nou índex que avalua diversos aspectes i determina l’Índex de Progrés Social (IPS). En aquesta valoració, Catalunya no en surt gaire ben parada: si el PIB per càpita ens posa al lloc 76 de 240, l’IPS ens situa al 135 de 240.
Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, escriu en un article al diari Ara sobre els aspectes positius (que també n’hi ha) que posen Catalunya en aquest punt del ranking del progrés social: tolerància i inclusió, accés a la informació i a la comunicació, accés a l’educació avançada, alimentació i atenció mèdica, i salut i benestar.
Com diu Carreras, “potser aquests punts forts retraten les preferències, les creences i els valors de la societat catalana. Estem millor, malgrat el dèficit fiscal, allà on no suportem estar pitjor, i allà on la capacitat organitzativa pròpia -de Catalunya i de les seves institucions- pot desplegar-se i gestionar plenament.”
A partir d’ara, doncs, caldrà fixar-se en els aspectes de progrés social que no fem tan bé i començar a posar fil a l’agulla per anar endavant i escalar posicions.
Xavier Fornt, profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, escribe sobre los BRICS y plantea cómo quedarían las peticiones de los países candidatos a formar parte de la alianza de tener que cumplir requisitos económicos similares a los de la UE.
Aquest curs acadèmic, el professor del GNMI i cap de Qualitat, Jordi Puig, compleix 25 anys a ESCI-UPF. Per celebrar aquesta fita hem parlat amb ell sobre els canvis que ha viscut la universitat al llarg d'aquest temps.
Esta semana, el profesor Joan Ribas ha organizado una nueva charla para los alumnos de Macroeconomía con tres profesionales, Míriam Feu (Càritas Barcelona), Judit Montoriol (CaixaBank Research) y Ramon Xifré (exasesor de la OEPG), para hablar de cómo la macroeconomía afecta a la productividad, la vivienda y la pobreza.
Leave a message