Passió per la ciència

• #BDBI
• #Science

• Share it:

ESCI-UPF ja va participar en l’edició de l’any passat i enguany torna a repetir l’experiència. L’objectiu és aprofitar el know how de professors i alumnes del Grau en Bioinformàtica (BDBI). De fet, la bioinformàtica és un àmbit de la ciència relativament nou i, en conseqüència, bastant desconegut per al gran públic, tot i l’enorme potencial de desenvolupament que té i la forta demanda de professionals que existeix en el mercat.

Per dur a terme les sessions a Escolab, la Universitat ha confiat en estudiants del grau que, sota la supervisió de la coordinadora del BDBI, expliquen aspectes rellevants de la bioinformàtica en sessions monogràfiques.

Enguany, l’encarregada de fer aquestes sessions és Irene Acero, estudiant de segon de BDBI. Natural de Barcelona, amb 19 anys, Acero és una veritable apassionada de la ciència. De bon principi, va tenir clar que volia dedicar el seu futur professional al món científic. Dubtava entre diferents carreres fins que va trobar el Grau en Bioinformàtica per casualitat.

Després d’informar-se, de visitar l’estand d’ESCI-UPF al Saló de l’Ensenyament i assistir a les jornades informatives, va fer la seva aposta. Arriscada, segons es miri, perquè només va omplir la primera opció a la fulla de preinscripció universitària: o BDBI o res. I ho va aconseguir.

Ara, a punt d’arribar a l’equador del grau, Acero continua mostrant l’entusiasme i les ganes del primer dia, però amb un coneixement i un aplom que sorprenen als estudiants de Batxillerat que prenen part en aquestes sessions. I això que la diferència d’edat és a penes de dos anys.

Acero no amaga la seva il·lusió per participar en aquestes sessions. Sempre s’ha mostrat col·laborativa amb la Universitat, és voluntariosa, modesta, però a la vegada, energètica i apassionada. Busca sempre la manera d’explicar amb paraules senzilles i exemples clarificadors què està aprenent, quina aplicabilitat tenen aquests coneixements i com serà la medicina del futur.

L’epilèpsia com a exemple

La sessió sobre bioinformàtica comença amb una explicació de l’origen d’aquesta ciència. De com als 90, una vintena de centres de recerca internacional van posar en marxa el projecte del genoma humà i com aquest va culminar amb la seqüenciació completa de l’ADN humà.

La importància de la combinació de la computació amb la biologia, recorda Acero, s’entén millor quan es posen alguns números sobre la taula: cada genoma humà té uns 3.200 milions de parells de bases. I cada humà té una informació diferent. No n’hi ha un d’igual. De pares a fills, poden produir-se una seixantena de mutacions. Per tant, l’ús de les tècniques computacionals són obligades si es vol interpretar aquesta ingent massa de dades.

La sessió d’Escolab avança quan, un cop compresa la magnitud de la informació que tenim, s’explica de manera molt clara la utilitat de la bioinformàtica. Acero assenyala que el que vol “és que els participants vegin el futur”. I afegeix que, “mentre que la medicina actual intenta curar, la bioinformàtica intenta prevenir aquestes mateixes malalties”.

I posa un exemple, el de l’epilèpsia. En lloc d’explicar els remeis per a aquesta malaltia del sistema nerviós, Acero mostra  la causa: la mutació en el receptor d’una membrana neuronal. I immediatament després, aïlla el gen i mostra la seqüència en 3D. Entendre d’aquesta manera l’impacte que té aquesta mutació. Aquest nou coneixement, aquest anar a l’origen del problema permetrà, sentencia Acero, que quan neixi un nadó es podrà valorar els riscos de patir epilèpsia en el futur.

Les escoles i instituts interessats a participar en aquestes sessions o en qualsevol altra que organitza Escolab poden consultar el seu lloc web.