Aquesta setmana, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat una rebaixa de mig punt per a tots els trams de l’IRPF. Aquesta proposta significa el primer pas per complir la promesa electoral d’aconseguir la major baixada de l’IRPF de la història de la comunitat. Segons Díaz Ayuso, aquest moviment hauria d’ajudar a la recuperació econòmica i a la creació de més llocs de treball.
Aquest anunci no ha agradat a la ministra d’Hisenda que, tot i que ha deixat clar que respectaran les competències autonòmiques, considera poc lògic que es plantegi una rebaixa d’impostos quan la pandèmia ja està provocant una menor recaptació. La ministra també ha criticat l’anunci perquè creu que és contradictori que la Comunitat de Madrid rebaixi l’IRPF mentre alhora demana ajuts a l’Estat per fer front a les despeses provocades per la COVID-19.
Sobre la polèmica decisió de Díaz Ayuso, el director Albert Carreras ha publicat un article al diari ARA on explica qui es pot permetre tirar endavant rebaixes fiscals. La resposta, diu, és simple: aquells qui les poden pagar i mantenir un equilibri entre el pressupost d’ingressos i despeses. Però Albert Carreras també comenta que els anuncis de rebaixes fiscals poden respondre exclusivament a motius polítics encaminats a guanyar vots, com seria el cas de la proposta de Díaz Ayuso.
Els beneficiaris d’aquesta mena d’iniciatives acostumen a ser les rendes més altes, tot i que també podria afavorir el trasllat del domicili fiscal cap a Madrid d’aquelles rendes altes de fora de la Comunitat. El director d’ESCI-UPF lamenta que anuncis d’aquest tipus només col·laboren a buidar la resta de comunitats autònomes de grans contribuents per IRPF i fer encara més grans les desigualtats entre regions.
D’altra banda, en un altre article publicat en el mateix diari també aquesta setmana, Carreras ha analitzat la idea de la decadència de l’economia catalana des d’un punt de vista històric i s’ha aventurat a dibuixar els motius polítics que, segons ell, explicarien el perquè d’aquesta visió.
Aquest curs acadèmic, el professor del GNMI i cap de Qualitat, Jordi Puig, compleix 25 anys a ESCI-UPF. Per celebrar aquesta fita hem parlat amb ell sobre els canvis que ha viscut la universitat al llarg d'aquest temps.
Mercè Roca, cap d’estudis del GNMI, ha participat a la primera edició del Pint of Science que es va celebrar a mitjans de maig a Mataró, on va presentar els resultats de l’estudi sobre la moneda complementària REC.
Un any més, ESCI-UPF aposta per plasmar el curs acadèmic a través de la veu d’artistes plàstics que s’inspiren en la universitat per crear una estampa institucional. Enguany, l’artista encarregada de representar el curs 2022-2023 ha estat l’escocesa Jo Milne.
Leave a message