El mercat de les falsificacions

• #Report

• Share it:

Els consumidors de productes falsificats s’exposen a perills que van des del contacte amb productes químics nocius fins a una gran varietat de lesions, ja que les falsificacions no passen controls de qualitat i no tenen cap garantia. Els falsificadors només miren de maximitzar el benefici al menor cost.

Actualment, la compravenda de falsificacions és un dels mercats il·legals amb més projecció, ja que suposa un 7% del comerç mundial. Entre les cotitzacions i impostos que els fabricants il·legals no paguen i la presència dels productes falsos al mercat, les administracions públiques de la Unió Europea deixen d’ingressar uns 15.000 milions d’euros a l’any. Així ho anuncia l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO).

Els sectors que es veuen més afectats són el de la cosmètica i cura personal, el del vi i les begudes espirituoses, el farmacèutic i el de joguines, que en vendes arriben a pèrdues d’uns 19.000 milions d’euros a la Unió Europea, i que només a Espanya suposen uns 2.200 milions d’euros l’any. El sector de la cosmètica és el que pateix més pèrdues, tanmateix si ampliem l’impacte a la resta de sectors, les pèrdues totals en vendes que les falsificacions suposen per a la UE arriben a un valor de 50.000 milions d’euros any. Això suposa una destrucció de 416.000 llocs de treball.

Aquest 2020 se sumen a la llista de falsificacions les mascaretes i els productes sanitaris per a la protecció contra el SARS-CoV-2. Tot i això, assegura la Policia Nacional, a Espanya no han arribat a entrar, però sí que hi ha hagut nombroses intervencions a les duanes. Mentre a altres llocs del món, com als Estats Units, ja són nombroses les requisicions que s’han dut a terme durant la crisi sanitària, amb el frau de 750 mil mascaretes i altres productes sanitaris. Abans de produir-se aquesta pandèmia, anteriors estudis (2013) apuntaven en primera línia productes com el calçat (que suposa una quarta part del total) i la roba (que és un 16%).

El frau no només afecta les marques multinacionals, sinó que qualsevol empresa amb un producte reconegut es pot veure afectada. José Antonio Moreno, director general de l’Associació per la Defensa de la Marca (Andema), afirma que: “La masiva pérdida de impuestos redunda directa y negativamente en el bienestar de una economía y una sociedad que necesitan todos los recursos posibles para su recuperación”.

Un dels últims casos que afecta el nostre territori és l’exemple de Badalona, un cas que involucra establiments comercials de la zona, llocs de top manta i venda ambulant, on la policia va desmantellar  una presumpta xarxa de falsificació de productes de la marca Bimba y Lola per valor d’1.339.000 euros.

Segons les dades de 2016, un 67% dels productes falsificats i piratejats del món es produeixen a la Xina. Les economies que es veuen més afectades són les dels Estats Units, Itàlia, França, Suïssa i Japó.

Internet és un mitjà que facilita la cerca, compra i enviament d’articles des de qualsevol indret del món. Amb una extensa demanda de grans marques, molts marketplaces utilitzen el canal online, infringint els drets i els ingressos dels titulars de les marques comercials. Empreses com Facebook o Amazon poden ser plataformes de risc com a intermediaris de venta de productes, però la justícia ja ha sentenciat que no són responsables de les infraccions que les marques que puguin fer encara que aquests productes es comercialitzin a través dels seus e-commerce, tal com recorda Jeff Bezos, a no ser que ells tinguin coneixement de l’estafa.