Blockchain i els processos distribuïts

• #Digital
• #Essentials

• Share it:

Quan s’explica què és la tecnologia blockchain a qualsevol dels milers d’articles que podem trobar a la xarxa es fa descrivint la seva arquitectura, entrant al detall de com funcionen els nodes o definint per què ho anomenem cadenes de blocs. Ara ens pot semblar interessant saber-ho perquè és una tecnologia nova (relativament nova, existeix des del 2008), però és probable que quan ho acabem de llegir no tinguem del tot clar si aquesta tecnologia ens pot aportar alguna cosa o preveure’n aplicacions. Ens passa el mateix amb les targetes o internet? No, perquè ara són instruments tan comuns, tan habituals, que si algú que no sabés què són i ens ho preguntés els ho explicaríem sense entrar al detall tècnic i, segurament, ens centraríem a fer-li entendre què pot fer amb ells i per a què ens serveixen. Us proposo que fem el mateix exercici amb la tecnologia blockchain i els processos distribuïts.

Molt sovint trenco la pantalla del meu mòbil. Molt. Massa, segurament. Aquest any, els meus amics van decidir que el seu regal d’aniversari seria pagar-me una reparació. Quan m’ho van dir no la tenia trencada i van decidir que cadascun d’ells posaria els 5€ que li corresponien en una guardiola feta amb tecnologia blockchain.

Direm, sintetitzant-ho molt per fer-ho més digerible, que van crear un procés intel·ligent que funcionava com una màquina d’estats:

1. Cadascun dels meus 10 amics posen 5€ en aquesta guardiola virtual feta en part amb tecnologia blockchain. Un cop el sistema detecta que ha rebut els deu ingressos 

2. Aquests diners queden congelats en aquesta guardiola fins que jo torni a trencar la pantalla. I no m’ho posaran fàcil, no: em demanaran que demostri a un mínim de 6 amics que, efectivament, el vidre del meu mòbil està ben esmicolat. Quan arribi el moment, hauré d’ensenyar-los l’estropici i cadascun d’ells confirmarà a la guardiola virtual que, certament, ha arribat l’hora de desbloquejar els diners. Quan la majoria ho hagi afirmat

3. Els diners ja es poden desbloquejar. Però els meus amics saben que estic molt acostumat a dur la pantalla trencada i que podria gastar-me els diners en vés-a-saber-què. I no, ells no volen que vagi amb el vidre trencat, així que han programat la guardiola de forma que els diners vagin directament a la botiga on em faran el canvi de vidre. Per cobrar-los, només caldrà que l’empleat que fa la reparació i jo mateix diguem a la guardiola que el canvi de peça ja s’ha fet

Com veieu, els meus amics em coneixen molt i van crear un procés senzill, però potent, per assegurar que tot sortia com ells volien. De fet, existeix un quart punt: si, pel que fos, aquest any no trencava la pantalla, la guardiola caducaria i, 365 dies després d’haver posat 5€, cadascú rebria els diners de tornada. Per sort, vaig trencar la pantalla fa uns dies o seria el primer cop que em caducaria un regal!

Ara em sabries dir què és el que van crear els meus amics? Repassa-ho: van posar uns diners per cobrir les despeses d’un esdeveniment advers que podia passar o no. Què van crear, doncs? Exacte: una assegurança. I què no hi havia en aquesta assegurança? Molt ben vist! No hi havia una asseguradora. Curiós, oi? I funciona i no hi ha friccions.

Però no tots els processos són així de senzills, ni direm en cap cas que la tecnologia blockchain farà desaparèixer les asseguradores. Ni els bancs, malgrat sigui possible crear moneda o, fins i tot, sistemes monetaris complexes sencers. Segur que et sonarà la paraula Bitcoin i sabràs què és una criptomoneda, però potser no sabràs que és el primer “producte” creat amb tecnologia blockchain.

No creguis que les persones que van crear els bitcoins sabien que estaven creant una tecnologia tan trencadora, tan útil. No. De fet, la seva finalitat no era crear aquesta tecnologia i ja està. Ells volien fer una cosa encara més agosarada: pretenien separar diners d’Estat. Creien que res és més neutre i just que les matemàtiques i que podien automatitzar una política monetària d’una manera més efectiva que la que promou qualsevol dels bancs centrals que hi ha al món. I van inventar les eines que van creure necessàries per poder fer-ho.

Des del 2008, la xarxa Bitcoin està funcionant sense modificacions, sense problemes de seguretat i amb, cada cop, més i més usuaris. De fet, els únics problemes que han existit han estat relacionats amb robatoris de monedes causats per la poca qualitat d’algunes de les webs que permeten accedir a la compra-venda de criptomonedes. És a dir, per forats de seguretat de fora del blockchain. Per tant, com a tecnologia, ha demostrat ser molt més de fiar que, per exemple, els elements de seguretat que posem a un bitllet.

Per tant, si diem que els creadors de la tecnologia volien separar diners d’Estat, podem deduir que el què van fer és treure intermediaris que, segons el seu punt de vista, no aportaven valor a l’equació. Podem dir que els processos que es poden crear amb blockchain busquen que cada participant aporti. La tecnologia de l’“aporta o aparta”. Si un pas d’un procés no té raó de ser, no aporta res, serà molt difícil incloure’l en un procés amb blockchain.

Foto: Pixabay (Geralt)

Uns exemples pràctics

Arribats a aquest punt, podries pensar en la gran quantitat de burocràcia que ens podríem estalviar o en la velocitat amb la què podríem fer un procés com l’empadronament, canviar les dades del contracte del gas quan canviem de pis o accedir a un préstec bancari? Per posar alguns exemples a l’atzar. I aquí és on entra la “màgia” dels processos que podem crear:

• Què ens cal per empadronar-nos? Demostrar un lloc de residència amb, per exemple, un contracte de lloguer. Si aquest document el convertim en un procés amb blockchain, podria actuar quan li ordenem de forma autònoma i demostrar que residim en aquell lloc. A partir d’aquí, podem complicar el procés tant com vulguem fins a completar el tràmit del padró. I, a la vegada, fer que aquell tràmit ens serveixi per demostrar que tenim dret a rebre una prestació de l’Ajuntament o una plaça pública en una llar d’infants, per dir alguna cosa

• Què ens cal per fer un canvi de dades d’un contracte de subministraments? Un pis on donar-los d’alta. Podem dissenyar un procés pel qual el contracte de lloguer del pis anuncia a les empreses contractades que deixem de viure-hi. Això podria disparar una oferta automàtica del nostre proveïdor actual per evitar perdre’ns com a client o oferir-nos una atenció prioritària, de forma que disposem del seu servei al nou pis en un termini màxim de 24h. Captar un client nou és un pas caríssim per a qualsevol empresa, pel què processos com aquest són clau per vincular-se al client amb un bon servei. Actualment aquest procés només es pot fer de forma reactiva quan detectem que la competència ja ha iniciat el tràmit per fer el canvi. Aplicar-hi el que hem descrit seria revolucionari, oi?

• Què ens cal per demanar un préstec bancari? Fàcil: demostrar que tenim la capacitat per a retornar-lo. El més comú, doncs, és fer-ho a través de la nostra nòmina. Si el sistema bancari en conjunt creés un procés de petició de préstecs, podríem compartir-hi algunes dades concretes del nostre estat financer i rebre propostes a mida. Podríem escollir la que més s’adeqüi a les nostres necessitats i contractar-lo al moment. Tenir la capacitat de donar accés, en qualsevol moment, a les dades que els bancs necessiten convertiria tots els préstecs normals en préstecs preconcedits, com els que ens donaria ara mateix el nostre banc (que ja disposa de prou dades com per saber que li podem tornar i, per això, ens l’ofereix)

Com veus, la tecnologia blockchain ens permet crear processos lògics que connecten dos o més punts o processos, siguin o no del mateix propietari. Qualsevol cosa es pot connectar amb una altra. Contractes entre particulars de lloguer que permeten activar un empadronament, un canvi de dades en contractes de subministraments, adreces d’entrega certificades. O una ordre de recollida de productes enviada per la màquina que els ha fabricat, informant a l’empresa de transports que ha de reservar un espai determinat i un pes concret. O que només es farà efectiva una factura en el moment en què la furgoneta determini, a través d’un sensor de temperatura, que no s’han superat uns graus determinats que podrien malmetre el producte. Si això arribés a passar, el mateix sensor podria activar el procés de l’asseguradora que, en base a aquestes dades certificades, seria qui faria efectiu el pagament i, si calgués, una reparació per evitar nous problemes al futur.

Per tant, ens queda clar que és una tecnologia que permet connectar tot amb tot, de forma segura, sense opció a frau (són matemàtiques!) i sempre donant confiança a totes les parts, fins i tot, encara que no es coneguin. Les opcions i les oportunitats que ens presenta la tecnologia blockchain són infinites i encara li queda molt de camp per recórrer. Ens facilitarà la vida i eliminarà parts de processos inútils o que són simples pedaços que calia posar per solucionar mancances de tecnologia o burocràcia.

No és perfecte ni la solució màgica, però és un pas de gegant respecte al que tenim ara mateix a l’abast.