Del laboratori al model animal, in vivo

• #Coronavirus
• #Research

• Share it:

Dos alumnes del BDBI, Laura Serra de 2n i Alexis Molina de 3r, entrevisten investigadors d’un projecte a tres bandes (IrsiCaixa, BSC i IRTA-CReSA i finançat per Grifols) que treballa per combatre el coronavirus. El projecte compta amb l’expertesa dels tres centres en tècniques cel·lulars, mètodes computacionals i recerca en models animals.

La Dra. Júlia Vergara, investigadora de l’IRTA-CReSA al grup del Dr. Joaquim Sagalés, ens explica l’aportació d’aquest laboratori en el projecte contra el coronavirus. Especialitzada en la recerca in vivo, la Dra. Vergara és doctora en Medicina Animal i Salut, i ha treballat des de fa molts anys amb el MERS-CoV i altres virus emergents.

Si a l’IrsiCaixa s’encarreguen de la part in vitro d’aquest projecte, com hem vist a les entrevistes als doctors Julià Blanco i Marc Noguera, i el BSC fa la recerca in silico, l’equip de la doctora Vergara s’encarrega de posar a punt el millor model animal per tal de testar les vacunes i fàrmacs.

La recerca abans del SARS-CoV-2

El projecte impulsat per Grífols amb aquest coronavirus no és el primer en el que IRTA-CReSA participa. La Dra. Vergara i el seu equip treballen des del 2015 amb el MERS-coronavirus, un virus de la mateixa família que el SARS-CoV-2, que va causar una epidèmia a l’Orient Mitjà el 2012. Aquest projecte, que ara mateix es troba en el seu darrer any, és un projecte que forma part d’una convocatòria IMI, una iniciativa europea que otorga finançament a diversos centres de recerca de països de la UE per a la innovació en recerca mèdica.

«L’experimentació en animals, in vivo, és el pas previ al testeig en humans»

Una bona part de la investigació a càrrec d’IRTA-CReSA consisteix en experimentació al laboratori, in vitro, però la tasca on són essencials és la preparació de models animals per al seu ús experimental. L’experimentació en animals, in vivo, és el pas previ al testeig en humans. En el cas del MERS, síndrome pròpia de l’Orient Mitjà, la doctora Vergara investiga els mecanismes de bloqueig de transmissió de l’animal a la persona mitjançant una vacuna en organismes de la família dels camèlids, com per exemple, els dromedaris.

Foto: Pexels (Polina Tankilevitch)

El SARS-CoV-2

Com no podia ser d’altra manera, dins del projecte format pel consorci, l’equip de la doctora s’encarrega de testar l’eficàcia de fàrmacs i vacunes contra el coronavirus. Per dur a terme aquest procés, primer van haver d’aïllar el virus de les mostres de pacients proporcionades per l’hospital Germans Trias i Pujol i cultivar-lo perquè més tard, l’equip del Dr. Marc Noguera el pogués seqüenciar per examinar el material genètic del virus. Això permet als investigadors predir quins antivirals i anticossos són capaços de neutralitzar el virus. Un cop seleccionats aquells amb més eficàcia antivírica, es testen in vitro. L’equip de la doctora Vergara ha analitzat l’eficàcia de diferents fàrmacs ja existents, aptes per administrar-los en humans, com el Dolquine o el Remdesivir.

Un dels objectius d’IRTA-CReSA és tractar de desenvolupar un model animal per poder testar les vacunes i tractaments proposats pel consorci. Paral·lelament, s’està desenvolupant la vacuna contra aquest coronavirus de la que es durà a terme la prova de la immunogenicitat en animals durant el mes de maig. Si es demostra que aquests animals han generat anticossos, finalment serà el torn de testar aquesta vacuna in vivo. Això vol dir que es vacunarà el model animal i es desafiarà la seva validesa infectant-lo amb coronavirus analitzant la progressió de la malaltia i la capacitat de transmissió de l’animal.

Del laboratori al model animal

Ens explica la Dra. Vergara que, paral·lelament als avenços que han fet amb l’experimentació in vitro, han anat posant a punt el model animal. Enllestir un experiment in vivo depèn en gran part de la informació prèvia a la que es tingui accés. El ritme al qual es publica sobre experiments en animals en un context de normalitat és molt menor al ritme de publicació actual, això suposa una font que facilita informació en grans quantitats, però hi ha un problema, la seva veracitat. En aquest moment, la majoria d’informació rellevant per als investigadors prové de publicacions d’altres grups de recerca, però el procés de publicació és llarg i està sotmès a un sistema on un investigador extern analitza la validesa de la feina presentada, procés que s’anomena peer review. En la situació que ens trobem, nous estudis estan disponibles gairebé cada dia, però en format pre-print, on s’hi poden trobar els mètodes empleats i conclusions, però sense la garantia de rigorositat que otorga el peer review. Així doncs, l’equip d’IRTA-CReSA creu que un model de ratolí transgènic o un altre rosegador, el Golden Syrian Hamster, són els millors candidats per servir els propòsits de l’experiment in vivo.

Un cop identificats els models candidats, el següent pas consistirà a identificar la millor via d’infecció, ja que una via diferent a la real, intranassal en el cas de la COVID-19, podria desembocar en una presentació diferent a l’habitual. Monitorizar l’evolució dels models animals al llarg dels dies permetrà establir la velocitat d’infecció i descriure els símptomes que provoca.

Amb les dades facilitades pel BSC i l’IrsiCaixa, l’IRTA-CReSA provarà menys d’una desena de compostos que serviran per caracteritzar de nou l’evolució de la síndrome sota l’efecte d’aquests i seran testats per avaluar la seva eficàcia com a futurs fàrmacs o vacunes.

Alexis Molina, estudiant del BDBI
Laura Serra, estudiant del BDBI