Combatre la COVID-19 a tres bandes

• #Coronavirus
• #Research

• Share it:

Dos alumnes del BDBI, Laura Serra de 2n i Alexis Molina de 3r, entrevisten investigadors d’un projecte a tres bandes que treballa per combatre la COVID-19. El projecte compta amb el finançament de Grifols i l’expertesa de tres centres (IrsiCaixa, BSC i IRTA-CReSA) referents en tècniques cel·lulars, mètodes computacionals i recerca en models animals.

Cadascun dels centres proporciona el seu coneixement en una de les tres fases de qualsevol procés de recerca farmacològica: in silico, in vitro i in vivo. D’aquesta manera cobreixen el triatge computacional que fa el BSC, la feina de laboratori que està en mans d’IrsiCaixa, per finalitzar amb l’experimentació amb models animals per part d’IRTA-CReSA. Aquesta és la línia de treball que aquest consorci segueix en el desenvolupament de fàrmacs i vacunes pel SARS-CoV-2 i que compta amb tres línies d’investigació.

La primera línia d’investigació, desenvolupar fàrmacs, consisteix a reconvertir un fàrmac existent apte per humans que sigui actiu contra la replicació del coronavirus. Aquesta és l’acció més ràpida per proporcionar un tractament eficaç als pacients amb COVID-19. La segona línia, identificar i desenvolupar anticossos monoclonals que puguin ser utilitzats com a teràpia contra el coronavirus, s’ha de realitzar en un laboratori que permeti treballar amb una cèl·lula viva, perquè produeix anticossos. Desenvolupar anticossos monoclonals proporciona una oportunitat per augmentar el nostre arsenal de fàrmacs. L’última línia d’investigació és la generació de vacunes, que serà l’últim a arribar, ja que un cop es desenvolupi, haurà de ser testada seqüencialment in vivo en animals i, finalment, en humans durant la fase 1 de l’assaig clínic.

El Dr. Julià Blanco, doctor en Bioquímica i investigador principal del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, ens explica en una entrevista el context en el què s’està duent a terme aquest projecte, d’on parteixen els supòsits de treball i el què hi aporta cadascun dels tres centres.

El Dr. Blanco i el seu equip fa 25 anys que estudien el VIH, en concret el comportament dels anticossos desenvolupats durant la infecció. Totes les eines i coneixement resultat d’aquests anys d’investigació serveixen ara per a la recerca del SARS-CoV-2 .

Del VIH a la COVID-19

Tot i que les proteïnes que formen el coronavirus i el VIH són molt diferents, els seus mecanismes i funcions tenen moltes coses en comú.

El Dr. Blanco ens explica que els anticossos són els encarregats d’identificar el virus davant d’una infecció i que aquest procés es du a terme a través del reconeixement de les proteïnes externes que l’envolten. En el cas de la SIDA, la proteïna que envolta el virus i actua com a identificador és la proteïna M o “embolcall” i, de manera semblant en el SARS-CoV-2, la proteïna S o “Spike” és la que permet el reconeixement del patogen. Aquestes molècules són molt diferents en estructura, tret clau per determinar la funció d’una proteïna, però el paral·lelisme que s’ha pogut establir entre els mecanismes en què estan involucrades ha permès aplicar tot el coneixement que es té sobre el VIH al SARS-CoV-2 .

A IrsiCaixa actualment s’estan duent a terme tres línies d’investigació relacionada amb els anticossos: desenvolupament de la vacuna; administrar anticossos protectors a persones no infectades, però que estiguin amb risc de contraure la malaltia; i generar anticossos sintètics contra el VIH. Totes aquestes línies han proporcionat eines i coneixements que s’han pogut aplicar a l’estudi del coronavirus agilitzant-ne el procés.

Foto: Absolute News Journal

Fàrmacs existents

El Dr. Julià Blanco apunta que hi ha una sèrie de fàrmacs existents que s’estan estudiant per veure si poden ser útils en el tractament de la COVID-19. Ens explica l’investigador d’IrsiCaixa que fàrmacs utilitzats per a combatre altres malalties poden ser efectius també contra aquest coronavirus. Antivirals contra l’Ebola, l’hepatitis C i el VIH, que gaudeixen de seguretat provada en humans, són ara sota la lupa per veure els efectes que tenen en el SARS-CoV-2. A data d’avui, l’aposta més optimista és pel Remdesivir, un compost efectiu contra l’Ebola i que les doctores Izquierdo i Vergara (de CReSA) han pogut testar al seu laboratori amb resultats positius.

Estat actual del projecte

De moment, només s’han fet assajos in vitro, al laboratori. En aquests assajos, s’ha pogut veure que els anticossos dissenyats fins ara tenen eficàcia a nivell molecular, és a dir, experimental i que el següent pas és que es provin en models animals. En aquest segon nivell és on CReSA aporta la seva experiència. Ells són els encarregats de triar i preparar el model animal més idoni per a comprovar l’eficàcia in vivo dels resultats obtinguts pel laboratori del doctor Blanco.

En clau de futur

Els virus, de forma general, funcionen sota mecanismes específics d’infecció, fet que els fa propis d’una espècie o un grup d’espècies concrets. No obstant, algunes famílies de virus poden evolucionar i infectar organismes als que fins llavors no havien tocat. En els darrers anys, els brots de SARS i MERS, el 2003 i 2012 respectivament, han estat exemple d’això i ara, el SARS-CoV-2. Sembla que patògens de la família de coronavirus, a la qual pertanyen els virus mencionats, mostren una tendència a fer aquest salt interespècie.

El Dr. Blanco apunta que la interacció entre humans i animals cada vegada és més gran, així com la disseminació de virus entre humans és cada vegada més freqüent a causa del nostre comportament (factors com la mobilitat o les aglomeracions en zones urbanes). I conclou fent una predicció, “hem de pensar que aquesta probablement no serà l’última pandèmia”. Per aquest motiu, la investigació encarregada a aquest consorci no atura les seves mires en la urgència actual, sinó que esperen entendre la variabilitat que presenten les proteïnes receptores del SARS-CoV-2 per poder combatre no només aquest virus, sinó també altres coronavirus.

Alexis Molina, estudiant del BDBI
Laura Serra, estudiant del BDBI