La dona a la fàbrica i l’invent de la família obrera

• #Report

• Share it:

És en la segona meitat del segle XVIII quan s’enceta, a Anglaterra, un procés que va canviar el món per sempre: la Revolució Industrial. Si bé ja durant la baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna es va produir una important migració des del camp a la ciutat, en gran part pel naixement de la burgesia i un protocapitalisme, la Revolució Industrial va ser el cop mestre d’aquest procés. La producció industrial, al mateix temps que l’agrícola, va créixer de manera sostinguda a la vegada que el temps de producció es reduïa. Aquesta revolució va portar canvis socials enormes i va millorar les condicions de vida de milions de persones que vivien en la més absoluta misèria. Aquesta millora de les condicions generals es va carregar sobre les espatlles dels treballadors i treballadores mentre que els propietaris, les primeres generacions d’empresaris purament capitalistes, van augmentar els seus beneficis multiplicant la desigualtat entre uns i altres. Aquestes desigualtats, els escassos drets laborals, així com la constant explotació, van ser les bases sobre les quals es va fundar la lluita obrera d’homes i dones.

És normal que ens preguntem perquè la gent va deixar la vida rural per instal·lar-se en una ciutat per treballar fins a 16 hores diàries per un sou miserable. En el cas de la dona, la resposta és fàcil: independència social i econòmica.

A les darreries del segle XVIII la dona va migrar a la ciutat per fer-se obrera, treballadora ho ha estat sempre, i accedir d’aquesta manera a un sou que la va fer independent dels homes: pares, germans i esposos. En aquest moment, la dona, tot i tenir un sou molt menor que els homes, va esdevenir independent dins de la societat. Un procés d’emancipació i empoderament que habitualment ha quedat tapat als llibres d’Història sota un altre procés fonamental en la lluita per la igualtat entre homes i dones com va ser el sufragisme.

Aquesta llibertat econòmica i social va permetre a una generació de dones de classe treballadora fer allò que, fins llavors, només feien els homes, gaudir de l’oci urbà. Així, mentre la dona burgesa es quedava a casa tot el dia i aprenia a tocar el piano, la dona obrera va entrar als bars i va beure com una igual. Els canvis en la vida de les dones van ser substancials: a banda de poder prendre una cervesa, moltes es van emancipar, vivien soles o amb altres joves i van adquirir una llibertat sexual i sentimental sense precedents.

Grup de dones cosidores de la Paragon Robber Co. i American Character Doll a Massachusetts (ca. 1941). / Foto: Wikimedia Commons (Lewis Hine)

Aquests canvis socials van portar que moltes d’aquestes dones no tinguessin cap intenció d’abandonar el món laboral per casar-se, ni tampoc tenir fills. I moltes de les que s’havien casat i procreat no van deixar la seva feina a la fàbrica. La impossibilitat de conciliar la feina amb la vida familiar va fer que, a mitjans del segle XIX, la classe treballadora fos incapaç de generar suficients nous treballadors per a les fàbriques. Això va portar que, des de les dècades dels 30 i 40 del segle XIX, es van aprovar mesures que van allunyar a la dona de la fàbrica per fer-la dedicar-se al treball reproductiu.

El paper de la dona com a treballadora reproductiva és un invent d’aquest moment del segle XIX. Si bé en la vida rural d’abans de la Revolució Industrial hi havia una major igualtat entre l’home i la dona dins de la llar, en aquest nou context, els patrons de la mà dels governs van crear el concepte de la família obrera. Aquesta revolució dins de la llar va acompanyar a la denominada Segona Revolució Industrial que va centrar l’economia en la indústria pesada. Aquest nou tipus d’indústria no requeria tants obrers, però sí molta més força física. Això va portar a promoure diferents mesures: jornada laboral més curta, augment del salari (el de l’home va passar a ser l’únic salari familiar), les dones i els nens només treballaven a les nits i com a complement dels ingressos familiars. En aquest nou sistema, la dona va ocupar principalment el paper reproductor, que anava molt més enllà de la procreació.

La dona, doncs, es va quedar a casa assegurant l’educació, la salut, l’alimentació de la família, així com la resta de les tasques de la llar. La dona va passar a ser una màquina més del capitalisme que va assegurar el futur del sistema fabril, una feina imprescindible i alhora no remunerada (fins als nostres dies). Es va considerar com un nou “contracte social” que a principis del segle XX ja estava integrat en el pensament col·lectiu dels països industrialitzats. Les dones que no van acceptar aquest nou sistema van ser atacades socialment, se les considerava prostitutes, i es va separar a les dones en “bones” i “dolentes”.

Aquesta va ser la realitat que es va estendre fins a la Primera Guerra Mundial, quan moltes dones van tornar a les fàbriques per mantenir l’economia dels seus països activa. La tornada de les dones a la fàbrica va acabar sent, en molts casos, permanent. Així, durant els anys 20 del segle passat, la dona va recuperar una part de les llibertats que li havien estat preses gairebé un segle abans. Aquest procés es va produir en països industrialitzats com els EUA o el Regne Unit, però ràpidament es va evidenciar que encara quedava molt per assolir la igualtat.

Per saber-ne més:

• Farm to Factory: Women’s Letters, 1830-1860. Un llibre publicat per la Columbia University Press, on es mostren diferents exemples, de primera mà, de la vida de les dones en d’aquesta època.

• El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo. Llibre de Silvia Federici, que publica en espanyol l’editorial Traficantes de sueños, on dedica una part a la història de la dona en el procés productiu capitalista.