Lliçons del passat per a combatre la COVID-19

• #Coronavirus
• #Science

• Share it:

El segle passat va ser testimoni de la pèrdua de desenes de milions de vides a conseqüència de pandèmies, epidèmies i brots que van sacsejar societats i economies arreu del món. Avui, malgrat la millora en les pràctiques de control d’infeccions i els avenços significatius en medicina i infraestructures, el brot del nou coronavirus SARS-CoV-2 que es va originar el desembre de 2019 a Wuhan (Xina), el brot de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS) de 2002-2003, la pandèmia de Zika o el virus de l’Ebola ens recorden els perills de la ràpida propagació d’una malaltia. I, com va succeir en el passat, suposen un repte enorme per al sistema sanitari i comprometen a les societats i les economies en un món més globalitzat que mai.

Les epidèmies i pandèmies més recents han estat fatals, però les seves taxes de mortalitat no són comparables a la considerada com la pitjor de la història: la pandèmia mundial de grip de 1918, mal anomenada ‘grip espanyola’, que es va estendre a gran velocitat per tot el món i en 18 mesos va infectar a una quantitat estimada de 500 milions de persones, prop d’un terç de la població, i va matar a almenys uns 50 milions a tot el món. Si bé la COVID-19 és causada per un coronavirus i no per un virus de la grip, segons els experts, la pandèmia de grip de 1918 podria ajudar als científics a estimar millor la trajectòria de la COVID-19 i a identificar les millors mesures per frenar la seva propagació com el distanciament social, la comunicació i la cooperació internacional. I no només això, també podria contribuir a la recerca d’un medicament eficient contra el coronavirus.

Mesures de prevenció

D’ençà que el passat 11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el brot del nou coronavirus SARS-CoV-2 com a pandèmia davant els nivells de propagació i el nombre de persones afectades a diversos països al món, ja són 200.210 casos de la malaltia infecciosa COVID-19 causada pel coronavirus confirmats a Espanya, dels quals hi ha 80.587 recuperats i 20.852 morts, segons dades del Ministeri de Sanitat (actualitzades el 19 d’abril a les 21.00 hores). Però, aquesta xifra podria ser encara més elevada si no fos pels tancaments d’escoles, confinaments domiciliaris o les prohibicions de reunions massives, ja que, segons un informe de l’Imperial College de Londres, les mesures de prevenció a Espanya han salvat la vida de 16.000 persones.

A més, segons els investigadors de l’Imperial College de Londres, més de 30 milions de vides a tot el món es podrien salvar durant la pandèmia de coronavirus si els països actuessin ràpidament. En canvi, sense fer res per combatre el virus, aquest acabaria amb 40 milions de vides al 2020. Aquest informe assenyala que el distanciament social (reduir els contactes socials de la població general en un 40% i els de la gent gran i la població vulnerable en un 60%) podria disminuir aquesta xifra a la meitat, aproximadament. En concret, si els països adopten amb antelació mesures més estrictes com ara proves, aïllament de casos i distanciament social més ampli per evitar la transmissió a més persones es podrien salvar 38,7 milions de vides, l’equivalent a una reducció de la mortalitat del 95%. “Els retards en la implementació d’estratègies per suprimir la transmissió comportaran pitjors resultats”, conclouen els investigadors.

Aquest informe demostra que les velles mesures del segle XIX, com l’aïllament de casos i el distanciament social, aplicades durant la pandèmia mundial de grip de 1918, són el nostre millor aliat per a salvar vides. A més, la comunicació i la cooperació internacional, impulsades per frenar pandèmies en el passat són, segons els experts, essencials.

Mentrestant, científics d’arreu del món treballen coordinant esforços entre centres de recerca, països i organitzacions no governamentals i internacionals per estudiar el nou coronavirus SARS-CoV-2 i fer front a aquesta pandèmia amb totes les eines que ens proporcionen la medicina i la tecnologia actuals.