Si comparem l’actual crisi amb la del 2008, tots els experts coincideixen a dir que no hi ha gaire en comú. Si aquella va ser una crisi financera, aquesta és una davallada de l’activitat econòmica (decidida pels governs per causa d’una emergència sanitària). I pel que fa a les solucions? Sembla que els governs han après la lliçó: si al 2008 els governs no van reaccionar i la recuperació va ser cosa dels bancs centrals, aquesta vegada els governs estan liderant i s’estan prenent mesures, sobretot estímuls fiscals, per mitigar els efectes de la crisi.
Entre les mesures anunciades per Pedro Sánchez hi ha una injecció de 117.000 M€, dels quals 17.000 M€ són despesa directa i 100.000 M€ en crèdits avalats per l’Estat.
En un article del diari Ara, economistes de renom valoren aquestes mesures i comparteixen la seva visió sobre el que s’està fent i el que queda per fer: sembla que tots comparteixen que el sistema de crèdits plantejat no és una solució real.
Albert Carreras, director d’ESCI-UPF i Guillem López-Casasnovas, coincideixen que una mesura que caldria adoptar és el pagament per part de l’Estat del deute que aquest té amb proveïdors. També coincideixen que cal estalviar impostos a la gent i ajudar els autònoms i les empreses tornant impostos o quotes; cal que tinguin diners a la butxaca, enlloc d’endarrerir el pagament d’impostos o oferir crèdits. Com diu Carreras, “si l’estat diu a un ciutadà que no pot seguir fent la seva feina, l’ha de compensar”.
Per Guillem López-Casasnovas les mesures que cal prendre han de ser “immediates, però no indiscriminades”. D’aquesta manera causarem dèficit enguany, però evitarem que s’enfonsi el teixit econòmic i donarem confiança.
Per altra banda, Albert Carreras apunta que és molt important la coordinació entre els diferents països de la zona euro a l’hora de marcar polítiques: només així s’aconseguirà la sostenibilitat de l’euro i s’evitarà les primes de risc. En aquest punt hi coincideix Alfredo Pastor, que a més afegeix que una solució seria l’emissió d’eurobons, encara que això signifiqui que els països hagin de cedir sobirania. El més important ara és evitar destruir ocupació i empreses.
Alberto Meseguer, coordinador del Grau en Bioinformàtica, explica com va ser la primera sessió d’ESCOLAB, on uns estudiants de segon de batxillerat van veure i experimentar com la bioinformàtica s’ha aplicat en la gestió de la pandèmia de COVID-19.
Ena Burger is an exchange student from Switzerland that has experienced a year abroad living in Barcelona and studying at ESCI-UPF. She shares how she’s lived this period of time with COVID-19.
Leave a message