Davant el corona, ens rentem les mans?

• #Coronavirus

• Share it:

Per contribuir a vèncer aquesta “guerra” contra el virus, a la població general se’ns demana l’esforç de romandre a casa per un període que difícilment serà inferior a quatre setmanes. Aquesta inactivitat provocada pel virus està generant fortes tensions econòmiques que poden desembocar en una catàstrofe. Circulen ja algunes anàlisis d’urgència com la d’Albert Carreras, director d’ESCI-UPF i catedràtic de la UPF, o la de Barry Eichengreen, catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, tots dos reconeguts historiadors econòmics, o l’anàlisi conjunta dels dos darrers presidents de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke i Janet Yellen.

Totes les crisis són diferents, però un idea que crida l’atenció en aquestes anàlisis és que realment no tenim cap referent vàlid per orientar-nos mínimament. Cap de les crisis patides des de la Gran Depressió del segle passat semblen directament comparables. El que està passant ara és una caiguda sobtadíssima (cap altre episodi ha representat una aturada tan ràpida) en l’activitat real (no en la financera) que no es podrà recuperar. Per sort, sembla que les autoritats econòmiques mundials (governs i bancs centrals) tenen clar que s’ha d’actuar de forma igualment ràpida i contundent. Les decisions del BCE  i la Reserva Federal han estat ràpides i van en aquesta direcció.

Però aquesta crisi, com totes, és diferent. Un diferència és que, de moment, sembla que els ciutadans i els petits empresaris tenim un cert marge per sostenir l’activitat i els llocs de treball, o contribuir a enfonsar-los encara més. És evident que certes empreses, i especialment certes parts del sector serveis, tan present a Catalunya i Espanya, hauran d’ajustar la seva activitat i la seva plantilla de forma temporal.

Ara bé, dues consideracions. Primer, des d’una perspectiva purament de gestió empresarial, els empresaris naturalment faran totes les retallades que siguin necessàries per mantenir el negoci viable, però no haurien d’aprofitar el moment per fer canvis que res tenen a veure amb l’impacte del virus. L’anterior crisi del 2008-09 va donar alguns tristos exemples de comportaments oportunistes, èticament reprobables i empresarialment miops. Sabem que l’actiu més important de les empreses són les persones i que reduir costos per la via de tenir plantilles en precari és una pèssima inversió només que un pensi més enllà de la propera setmana.

Segon, va aflorant progressivament la inquietud de molts autònoms, petits empresaris o empreses subcontractades amb els que tenim tractes habituals. El seu servei s’ha interromput no perquè vulguin o no siguin competitius o no estiguin preparats, sinó per una causa innegable de força major. Aquelles empreses i ciutadans que no han estat tan afectats pel xoc han d’interpel·lar-se sobre la seva responsabilitat social real amb els que ho estan passant malament.

Rentar-se les mans per higiene és el que cal fer per desactivar el virus. Però fer-ho per ànsia desmesurada de benefici és el que ens farà més pobres, econòmicament i socialment.