Què celebrem el 8 de març?

• #Women's Day

• Share it:

El primer fet que marca la història reivindicativa de la dona treballadora es remunta al 8 de març del 1857, quan els carrers de Nova York es van omplir de milers de treballadores tèxtils que protestaven per la seva precarietat laboral i reclamaven millors condicions de feina, reducció de la jornada de treball i igualtat salarial respecte als homes. La brutalitat policial d’aquest dia va provocar la mort de 120 dones i va donar peu a la creació del primer sindicat feminista.

Les dones defensaven aquests drets des de mitjans del segle XIX, però aquestes reivindicacions es van produir en diversos moments i països. Són totes aquestes lluites i reclamacions globals les que hem de conèixer per posar en context la celebració del 8M.

El 28 de febrer de 1909, les socialistes Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt van organitzar una jornada a la ciutat de Chicago que va acollir més de 15.000 dones. A les reivindicacions laborals, elles hi van afegir el dret a vot.

A Europa, el 1910, Clara Zetkin i Rosa Luxemburg, entre d’altres, van organitzar la 2a Conferència Internacional de les Dones Socialistes de Copenhague amb la participació d’un centenar de dones de 17 països diferents. Reclamaven un Dia Internacional de la Dona Treballadora que finalment es va fixar el mes de març. I el 19 de març de 1911, l’any següent, ja es van produir les primeres celebracions a països com Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa.

Dies després, el 25 de març de 1911, es va incendiar la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York. Aquesta catàstrofe va provocar la mort de centenars de persones, la majoria de les quals eren dones. L’accident va deixar al descobert les condicions precàries de la seguretat laboral als EUA.

Tanmateix, segons l’ONU (que va declarar el 8 de març com el “Dia Internacional de la Dona” o “de la Dona Treballadora” el 1975), els vertaders inicis del 8M es traslladen a la Rússia de 1913. Pocs mesos abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, les treballadores tèxtils de Sant Petersburg es van manifestar per demanar millores laborals i també s’hi van afegir moviments a favor de la pau. Va ser el dia 23 de febrer, segons el calendari julià que seguien a Rússia i que coincidia, en el nostre calendari gregorià, amb el 8 de març. El mateix dia de l’any següent, les dones a Europa van organitzar mítings per solidaritzar-se amb la resta de dones i protestar contra la guerra.

A partir d’aquest moment, altres països es van afegir a celebrar el 8M: a la Xina es va aprovar el 1922; a Espanya se celebra des del 1936, any de la Revolució social espanyola, però no va ser fins al 2018 que es va viure la primera vaga feminista del país; i tot i tenir uns primers orígens als EUA, no va ser fins al 1994 que s’hi va establir aquesta data com a reivindicació feminista.

En la celebració d’aquest dia, les ciutats i tot l’entorn es vesteixen de color morat, el color que les sufragistes angleses van escollir el 1908 com a símbol de la sang que corre per les venes de les dones que lluiten pels seus drets i que es va acabar associant al moviment del 8 de març.

Per saber-ne més:

• Rosa Luxemburg: feminista, revolucionària i pacifista: L’article recorre la vida de la política marxista, coneguda per la seva revolució pacifista, i les dificultats que va tenir a Alemanya pel fet de ser polonesa i jueva.

• ¿Por qué es el color violeta representativo del día de la mujer?: L’article explica quins són els orígens que vinculen el color violeta amb la lluita feminista, que es remunten a principis del segle XX.