Mary Shelley i J.K. Rowling

• #Women's Day

• Share it:

Que Mary Shelley (1797-1851) i Joanne Rowling (1965) han canviat la història de la literatura universal és un fet. Els personatges creats per aquestes dues escriptores angleses han aconseguit marcar generacions senceres i han traspassat la frontera de la ficció per convertir-se en mites de la cultura popular. Tot i que les separa més d’un segle de distància, les creadores de Frankenstein i Harry Potter tenen més coses en comú del què podria semblar.

Des de ben petites tant Mary Shelley com J.K. Rowling van mostrar especial interès per la lectura. En el cas de Rowling aquesta afició pot sobtar menys, però a principis del segle XIX no era habitual que una noia com Shelley rebés una educació que li permetés gaudir de la lectura. Això es deu a l’ambient en què es va criar Shelley, influïda pel lliure pensament del seu pare i per les idees de la seva mare, Mary Wollstonecraft, considerada una de les primeres feministes i autora de la Vindicació dels drets de les dones (1792).

Les vides de Shelley i J.K. Rowling no s’han caracteritzat per ser un camí de roses. Com a bona mestra de la literatura gòtica, la vida de Shelley va ser bastant tràgica. Va ser repudiada pel seu pare quan va saber que tenia una relació amb un home casat (amb qui es va acabar casant), va viure la mort de dos fills, el suïcidi de familiars propers i la mort tràgica del seu marit.

J.K. Rowling, tot i ser considerada l’autora més ben pagada del món segons la revista Forbes (per sobre d’escriptors com Dan Brown o Stephen King), tampoc va tenir una vida fàcil abans de saltar a la fama. La mort de la seva mare, malalta d’esclerosi múltiple, les poques perspectives de feina i la ruptura amb la seva parella la van portar cap a Porto, on va començar a treballar en la idea del primer llibre de Harry Potter. Allà, va viure una relació tòxica i després de patir violència de gènere va tornar al Regne Unit. La vida a Escòcia també va ser dura: va haver de criar una filla tota sola, va haver de trampejar amb treballs precaris que amb prou feines li permetien malviure i va patir una profunda depressió.

Però les dues autores van aconseguir sobreposar-se a les dificultats personals i, en tots dos casos, la seva primera novel·la es va convertir en un gran èxit. Frankenstein o el Prometeu modern es va publicar el 1818, quan Shelley tenia només 20 anys. En la primera edició, però, el llibre va ser publicat sota l’anonimat: el marit de Shelley va considerar que era una història massa fosca perquè anés signada per una dona. Harry Potter i la pedra filosofal, en canvi, va ser rebutjat per 12 editorials abans que Bloomsbury acceptés publicar-lo el 1997, i Rowling va haver d’amagar el seu nom sota les inicials J.K. seguint la recomanació del seu agent literari. Segons ell, l’ambigüitat de les inicials li permetria arribar tant a nois com a noies, perquè creia que els nois no comprarien el llibre si veien que l’havia escrit una dona.

Intentar amagar la identitat de les dues escriptores no ha donat gaires resultats. Mary Shelley va signar l’obra i va escriure el pròleg de les posteriors edicions de Frankenstein i pel que fa a J.K. Rowling, hi deu haver poca gent al món que no sàpiga que és una dona qui signa la saga de Harry Potter. A més, totes dues tenen el mèrit d’haver aconseguit que fins i tot aquells que mai han fullejat els seus llibres, coneguin els personatges sorgits de la seva poderosa imaginació.

Si algú encara dubta del mèrit d’aquestes dues escriptores angleses, només cal anar a mirar la gran quantitat de vegades que les seves obres s’han adaptat al cinema i al teatre. A dia d’avui, Mary Shelley és considerada la mare de la ciència ficció i és reconeguda com una de les principals escriptores del romanticisme anglès; i, per la seva banda, J. K. Rowling ha creat un univers de ficció que compta amb milers de fans arreu del món i ha demostrat que les aventures màgiques no són només cosa de nens.