Black Friday, un dia que va camí de ser tradició

• #History
• #Retail

• Share it:

Fins no fa gaire les rebaixes començaven l’endemà de Reis i eren molts els que endarrerien les compres nadalenques i s’esperaven per poder aprofitar aquests descomptes. El 2012 es van eliminar aquestes mesures proteccionistes i, des de llavors, hem adoptat el Black Friday, a banda d’altres festivitats i celebracions.

La història del naixement “real” d’aquest dia ha estat durant molt de temps una qüestió controvertida. Això es deu a que l’origen d’aquesta celebració és incert.

Dues històries possibles

Durant bastants anys, diferents mitjans han lligat aquest inici de les rebaixes amb una suposada festivitat decimonònica. Aquest relat explica com els venedors d’esclaus feien grans descomptes el dia després d’Acció de Gràcies perquè era molt car mantenir-los durant l’hivern.

Trobem el primer ús del terme ‘Black Friday’ el 24 de setembre de 1869 (ara just fa 150 anys). Dos inversors de Wall Street van voler controlar l’or que es movia a la borsa novaiorquesa, però van fracassar i van arruïnar moltes persones. Ells van poder escapar de la seva responsabilitat perquè tenien contactes polítics que els van protegir. De totes maneres, Jim Fisk, un dels dos responsables d’aquest fet funest, va ser assassinat tres anys després.

Descomptes i bogeria consumista

El primer cop que es va emprar el terme “Black Friday” en relació amb unes rebaixes va ser el 1966. El dissabte després d’Acció de Gràcies, a la ciutat de Filadèlfia, es va disputar un partit de futbol americà entre els equips de l’Armada i la Marina. La popularitat d’aquest torneig i el gran nombre de gent que aquest atreia a la ciutat va portar als comerciants a abaixar preus el mateix divendres. L’èxit va ser tan gran que la policia va haver de fer torns de 12 hores per gestionar el col·lapse causat a la ciutat i es va titllar aquell dia de “Divendres Negre”. L’èxit comercial el va convertir en tradició i poc a poc es va estendre a la resta dels Estats Units.

Les institucions, en un primer moment, van intentar canviar el nom a ‘Big Friday’ per eliminar les connotacions negatives que tenia la paraula negre. Però el nom no va canviar i, el 1975, The New York Times ja es va fer ressò d’aquesta data.

Durant molt de temps es va defensar que el terme “negre” en realitat feia referència al fet que els comerços passaven de tenir els comptes en números vermells al negre dels beneficis.

Des del 2003, sota la iniciativa de grans empreses com Walmart, els horaris d’obertura de les botigues en Black Friday són més amplis, arribant a jornades de 24 hores. També des del 2003 aquesta celebració és el dia més rentable als comerços dels Estats Units. La dimensió global d’aquest dia es pot veure en les dades i és que el 2017, per exemple, l’augment de les compres va ser d’un 663%  respecte un dia normal.

El Black Friday a l’Estat espanyol

A Espanya no es va poder celebrar el Black Friday fins el 2012. Fins aquell moment les rebaixes estaven regulades per l’Estat amb la voluntat de defensar els interessos dels petits comerciants davant de les grans empreses. Amb l’eliminació d’aquesta mesura proteccionista, és el propietari de l’establiment qui decideix quan i com fa rebaixes, beneficiant així a aquells que tenen un marge més gran.

L’any passat els espanyols van acabar gastant uns 210€ de mitjana per persona, molt lluny encara dels 429€ que desemborsa una persona als Estats Units, però ja demostra el potencial i l’enorme dimensió que té aquesta festivitat aquí.