“La logística en emergències humanitàries: solucions ràpides i eficients per a reptes complexos”

• #Alumni
• #Sustainability

• Share it:

Quan jo vaig escollir la carrera de Comerç Internacional, una de les poques coses que tenia clara era que volia treballar en l’àmbit internacional i tenir l’oportunitat d’aprendre i conèixer noves cultures. El que no sabia llavors era que 10 anys després estaria vivint a Iraq per continuar la meva carrera en el sector humanitari.

Després d’acabar els meus estudis a ESCI-UPF l’any 2011, vaig decidir emprendre el vol i la meva primera parada va ser Berlin. Durant uns quants anys vaig estar voltant i agafant experiència en el sector privat a diferents països, especialitzant-me cada vegada més en logística. Van ser uns anys molt productius on vaig aprendre moltíssim a nivell professional i personal. Però tot té el seu moment i l’any 2016, quan la crisi de refugiats estava en el seu punt àlgid, vaig decidir fer un canvi vital. Recordo estar asseguda al despatx on treballava mirant per la finestra i pensar “Què estic fent?”.

Dins meu bategaven diferents idees i totes anaven dirigides cap una mateixa direcció: el sector humanitari. Qualsevol decisió implica un sacrifici i volia assegurar-me que el pas que anava a fer valia la pena: vaig anar com voluntària a un camp de refugiats a Grècia i aquella experiència va fer que desapareguessin tots els dubtes que tenia.

El comerç internacional dona l’oportunitat d’especialitzar-se en diferents àmbits i, per sort, molts d’aquests són compatibles amb moltes de les feines i perfils buscats dins el sector humanitari. En el meu cas, la meva experiència en logística em va ajudar a posar un peu dins de l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF).

Després d’acabar el meu màster en Acció Solidària Internacional, vaig passar un any a la seu de MSF a Ginebra fent el meu traineeship i d’allà vaig donar el salt al “terreny”. La meva primera missió va ser a l’Iraq i recordo les reaccions de sorpresa dels familiars i amics quan els vaig donar la notícia: “A l’Iraq? Estàs segura? Però allà no és perillós?”. És en aquestes situacions quan recordo la sort d’haver pogut estudiar una carrera d’àmbit internacional on, entre altres, m’han ensenyat l’enriquidora història de l’islam i no s’han resignat a repassar les grans potències mundials i el seu conegut passat. Em sento afortunada per haver tingut l’oportunitat d’entendre que no som el melic del món, agafar perspectiva i tenir una opinió pròpia sobre les moltes notícies tergiversades que ens arriben de l’àmbit mediàtic.

Us avanço que a Iraq mai t’avorreixes si et dediques a la logística. Importar, transportar, emmagatzemar, anàlisis de consums… activitats logístiques que es fan arreu del món, però que la seva simplicitat varia depenent del context. Iraq és un país complex en molts aspectes. Per exemple, no sempre és fàcil transportar medicaments, material mèdic i altres eines logístiques. En un país com l’Iraq s’ha de considerar l’estat de les carreteres, l’accés a determinades zones i sobretot la burocràcia i els permisos necessaris per moure els articles i medicines. A més, el context polític impacta directament i substancialment en la nostra feina. Qualsevol canvi governamental pot representar bloquejos als checkpoints militaritzats, canvis de permisos, nous registres, etc. En aquest sentit, treballar amb un equip nacional ha sigut la clau. Sense aquestes persones no hauríem estat capaces d’entendre el que passava, quines eren les normatives del país, però especialment a qui i com adreçar-nos a la gent. Gràcies a ells i a la meva cap, originària de Kirguizistan i que té una llarga experiència dins de MSF, he pogut aprendre de primera mà com funciona la logística en emergències humanitàries. Solucions ràpides i eficients per a reptes complexos.

Estar sobre el terreny implica un compromís de 24/7 i no sempre és fàcil. Per sort, no estàs sol. A la meva coordinació érem 15 expatriats i uns 40 treballadors nacionals. Les experiències personals i culturals que vivia diàriament amb els meus companys i amics feien que cada dia fos diferent i m’impregnés de cadascun d’ells. En recordo algunes especialment: una excursió amb l’equip a les muntanyes de Sinjar (una regió Yazidi que es va veure fortament afectada durant la guerra), una conversa sobre la història del país amb un company de Bagdad, o un dinar a casa de la família d’un company kurd. Totes aquestes experiències compensen les dificultats que puguin sorgir quan estàs en una missió.

Treballar per un fi compartint dia a dia experiències multiculturals és, sens dubte, de les millors coses que aporta la vida al terreny.

Estudiar comerç internacional (ara negocis i màrqueting internacionals) és obrir la porta al món i obrir-se a un infinit d’alternatives laborals. En el meu cas, he escollit l’àmbit social perquè vull contribuir en la transformació de les injustícies socials que es pateixen arreu del món a conseqüència del sistema global tan complex en el que vivim. Una globalització que he entès i comprès, entre altres, des de la universitat.

Amb aquest article comparteixo l’opció de dirigir la vostra carrera professional amb un fi d’impacte social. Qui sap si d’aquí uns anys algú de vosaltres podria estar aterrant a Bagdad…