Les dones més influents del 2023

• #Equality
• #Women's Day

• Share it:

Greta Gerwig

Directora de cinema i guionista, és una de les principals responsables de l’èxit més taquiller de l’any passat als cines, del qual se’n va parlar durant setmanes, va inundar les xarxes de mems durant mesos i ha estat el precursor de l’estètica coquette. Per si a algú li quedava algun dubte, parlem de la pel·lícula Barbie.

L’èxit de Barbie, a banda de la pontent campanya de màrqueting que l’acompanyava, rau en bona mesura en la lectura en clau feminista que va imprimir-li Gerwig. Enlloc d’una pel·lícula infantil i plena de clixés sexistes, la directora va fer servir l’humor per parlar de temes com la sororitat, la igualtat i l’empoderament femení.

El seu estil propi, en què predomina la senzillesa i l’ús de temes com la recerca de l’autoconeixement i la dificultat per encaixar en els corsés socials, li han valgut convertir-se en la primera persona en aconseguir que els seus primers tres llargmetratges hagin estat nominats a la categoria de Millor Pel·lícula als Oscars.

Claudia Goldin

L’any passat l’economista nord-americana va veure reconeguda la seva labor de recerca per l’Acadèmia Sueca, que li va concedir el Nobel d’Economia i la convertia en la tercera dona guardonada en aquesta categoria i la primera en fer-ho en solitari.

Professora a Harvard, també va obrir camí en la lluita per la igualtat al ser la primera dona en guanyar una plaça com a professora tenure del Departament d’Economia. Els temes principals de la seva recerca són la història econòmica, l’economia laboral, la desigualtat i la bretxa de gènere.

Precisament, aquest últim tema i les seves contribucions en la recerca sobre la interrelació entre la situació de les dones i la força laboral és el que l’any passat li va valer el Nobel d’Economia.

Mira Murati

Murati és CTO a OpenAI, o el que és el mateix, és la directora de tecnologia de l’empresa que ha revolucionat la Intel·ligència Artificial. Una posició que té encara més transcendència al tractar-se d’una companyia del sector tecnològic, un sector amb una alta sobrerepresentació masculina. De fet, Murati és l’única dona que ocupa un alt càrrec a OpenAI.

De ben petita va descobrir dues de les seves grans passions, les matemàtiques i la física, i el seu interès per les ciències exactes la van portar de la seva Albània natal al Canadà amb una beca per fer el batxillerat al Pearson College UWC, i després als EUA després per estudiar Enginyeria Mecànica.

En la seva breu carrera professional (només té 35 anys) ha treballat com a enginyera a Tesla i, des de 2018, a OpenAI. En aquesta última empresa ha tingut una paper clau en el desenvolupament dels models de llenguatge d’intel·ligència artificial ChatGPT i GPT4 –on ha contribuït corregir els biaixos i errades de la màquina– i el generador d’imatges Dall-E, eines que avui estan a l’abast de tothom i que han canviat per complet les regles de joc de bona part dels àmbits de la societat.

Jenni Hermoso

La madrilenya és una de les esportistes més destacades del panorama futbolístic internacional. Ha jugat en diversos equips de la Superlliga espanyola, així com a Suècia, França i Mèxic.

Va ser una peça clau de l’ascens mediàtic del FC Barcelona femení, amb qui ho ha guanyat tot i del qual n’és la màxima golejadora històrica. Un paper que és molt similar al que ha jugat a la Selecció absoluta femenina, on va ser fonamental en la victòria del Mundial de l’any passat i d’on també és la màxima golejadora històrica.

El Mundial de 2023 va suposar la culminació de la seva carrera, un premi amb el qual va veure recompensada la seva lluita i la de les seves companyes per la professionalització de la professió. La futbolista també va ser notícia pel petó no consentit que l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol li va fer durant la celebració del Mundial. Hermoso va decidir plantar cara i denunciar, un gest que ha obligat a revisar l’estructura de la Federació i que, esperem, ajudi a esborrar els comportaments masclistes i misògins del futbol.

Narges Mohammadi

Graduada en Física, Mohammadi va començar el seu activisme en favor dels drets de la dones a la universitat. El 2003 va unir-se al Centre de Defensors dels Drets Humans, del qual actualment n’és vicepresidenta, i des de llavors la seva trajectòria ha estat sempre vinculada a la defensa dels Drets Humans, la llibertat i la democràcia a l’Iran.

Aquest posicionament ha comportat que el règim l’hagi condemnat 14 vegades (5 només en els últims 3 anys) i que actualment estigui complint una pena de més de 12 anys de presó, que se sumen a les penes de dos anys d’exili de Teheran, la prohibició de viatjar i l’ús de telèfons intel·ligents, entre d’altres.

La seva lluita en contra de la pena de mort a l’Iran i contra la tortura als presos polítics, així com el seu lideratge en les protestes per la mort de Mahsa Amini i en favor dels drets de les dones a finals del 2022, van veure’s reconeguts amb el premi Nobel de la Pau 2023.

I per vosaltres, quines han estat les dones de 2023?