FlamAid: arribar segura a casa

• #Entrepreneurship
• #Equality
• #GNMI

• Share it:

1. Què és FlamAid?

És un enfocament diferent a la protecció i la seguretat. Busquem apropar el sector de la seguretat, tradicionalment molt masculinitzat, a un grup de la població que el necessita, les dones, però que, alhora, no acostumen a mostrar-hi gaire interès.

FlamAid està pensat gairebé més com a servei que com a producte. T’ofereix la possibilitat de portar l’alarma convencional de casa a la butxaca i fer que sempre estigui amb tu. L’aspecte més innovador és que combina la localització de GPS amb una alarma sonora. Aquesta, emet un so de 110 decibels (l’equivalent a estar a primera fila d’un concert de rock), el màxim nivell permès en cas d’emergència sense que arribi a danyar l’oïda.

Funciona amb una bateria, que es carrega amb un USB-C, i té molta autonomia, d’uns cinc-sis mesos, ja que el dispositiu només es descarrega quan s’activa. D’altra banda, va connectat a una app, des d’on pots veure el nivell de càrrega i des d’on es desactiva. A l’app també configures els teus contactes d’emergència, a qui s’envia un missatge quan FlamAid s’activa. L’app està pensada com un servei freemium: és totalment gratuïta però també es pot pagar una subscripció perquè quan s’activi FlamAid s’avisi directament al servei d’emergències.

2. Com sorgeix la idea del projecte?

Quan vaig començar el GNMI, al fer els 18 anys, la meva mare em va regalar un pack de dispositius de defensa personal on hi hi anava una alarma de so, un boli trencavidres, un puny americà… Malauradament, com moltes altres noies, en una ocasió em vaig trobar en una situació de por a la nit i, tot i portar tots aquests dispositius amb mi, em vaig bloquejar i no en vaig fer servir cap.

Després d’investigar una mica, vaig descobrir que és una reacció molt habitual. A més, perquè els dispositius de protecció activa (com els esprais o els punys americans) siguin efectius cal tenir molt clar com s’han de fer servir i és possible que acabin provocant l’efecte contrari: més violència.

A partir d’aquí, vaig començar a pensar què es podria fer per millorar els dispositius de defensa personal i aconseguir una “arma” de protecció passiva que actués de manera dissuassòria i que fos de molt fàcil activació.

3. Una de les coses que més criden l’atenció de FlamAid és el seu disseny. Com és que et vas decantar per una granada de mà?

No buscàvem inventar res, ja hi ha armes molt pensades per ser de fàcil activació i que són molt portables. El que sí que volíem era donar-li a volta a un d’aquests models i fer-lo pacífic.

Arran d’això vam pensar: quina és l’arma més fàcil d’activar? La granada de mà és una d’elles i, a més, va ser creada com a arma de defensa personal. La idea va ser recuperar la seva funció originial però convertir-la en una arma totalment pacífica, per lluitar contra la violència des de la pau.

4. Com ha estat tota l’elaboració del projecte?

Abans que res, he de dir que he tingut molta sort. El primer que vaig fer va ser buscar un especialista per a cada àrea que necessitava: un financer, un enginyer electrònic i un de mecànic, una persona amb visió estratègica i connectada amb el món de les startups i un soci amb més experiència que m’ajudés a tirar endavant el projecte.

Vaig aconseguir convèncer-los amb la promesa que al cap de tres anys, si el projecte aconsegueix tirar endavant i cadascú compleix amb el seu acord, els cediré un petit percentatge de l’empresa. Tots hi van estar d’acord, i això que en aquell moment l’empresa ni exisitia!

5. En quina fase us trobeu actualment? Quan teniu previst de sortir al mercat?

 Actualment, estem a punt de tancar una ronda d’inversió de 150.000€. Aquesta inversió inicial ens calia per desenvolupar el hardware i software, la primera producció i la sortida al mercat. Com que la idea era entrar en el món de les startups vam preferir aquesta opció a la més “tradicional” de demanar finançament a un banc.

A finals de novembre tanquem la ronda d’inversió i la idea és complementar-la amb una Enisa, l’ajuda per a startups en què l’Estat et financia la mateixa quantitat que aconsegueixes aixecar. I amb aquests diners… Doncs la idea és seguir “jugant” a aquesta aventura durant el proper any i mig i veure com va.

I la sortida al mercat… Estem en el compte enrere: FlamAid surt a la venda per al públic general el proper 25N. De totes maneres, estem especialment enfocats al B2B i ja tenim contractes tancats amb empreses del sector i fins i tot hem tingut contactes amb alguns governs que s’han interessat pel nostre producte.

6. Com està sent combinar FlamAid amb el GNMI? Quins aspectes del grau t’han ajudat més per fer realitat el projecte?

No està sent fàcil. Tirar endavant un projecte com aquest, començar des de zero i veure com es va fent gran, comporta dedicar-li moltes hores. Per la manera com està pensat el grau, no acompanya a què aquells qui vulguem tirar endavant projectes propis els poguem compaginar am facilitat… De vegades em sento que quan estic complint amb FlamAid, estic deixant massa de banda el GNMI.

Està sent difícil de portar totes dues coses alhora i dormo poc, però mai havia estat tan feliç! Quan el que et mou és vocacional, no vols parar mai i jo estic molt, molt contenta. Vaig poc a classe, tot el que puc, que és molt poc, però que consti que sí que col·laboro amb els meus treballs de grup!

Al GNMI se’ns donen unes bases econòmiques i financeres molt bones. El fet de saber com formular el teu propi pla financer, saber fer un compte de pèrdues i guanys decent… Aquesta base ja la portava del GNMI, i això per mi va ser un benefici molt gran. Evidentment no sabem executar com si fossim professionals de dilatada experiència, però el grau sí que et dona les eines per entendre com fer-ho, i això m’ha ajudat molt.

“M’agradaria que FlamAid fes del món un lloc més segur”

7. Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat?

N’hi ha hagut  moltes… La primera va ser triar la sòcia adequada. No em veia amb cor de fer-ho sola i vaig proposar-li a una amiga que és enginyera i és brillant, però no donava a l’abast i no estava bolcada al 100% en el projecte, no se’l sentia com a propi. Tirar endavant un projecte empresarial és com un matrimoni: necessites que totes les parts hi estiguin involucrades al màxim.

Ara mateix porto 7 mesos amb la Gemma Cernuda, la meva sòcia actual, que té un background d’empresa molt potent i també és inversora, i estic encantada. Amb ella també he vist que necessitava tenir al costat una persona més sènior i amb molta més experiència que jo, que veu detalls que a mi em poden passar per alt o venir de totalment de nou.

Un altre error ha estat el de voler córrer massa. Vaig voler començar a desenvolupar el software amb un grup d’enginyers externs sense haver tancat la inversió d’un Business Angel… I quan es va apropar el termini, m’anava posant nerviosa fins que l’inversor em va dir que en aquell moment no li anava bé posar diners en el meu projecte. Eren 20.000€, que per a una startup no és res de l’altre món, però jo mai havia degut diners a ningú! Això em va servir per posar-me les piles i buscar com ho podia solucionar, per revertir la situació i no haver d’arrossegar el deute i carregar-lo durant dos o tres anys.

8. Fa una setmana vau ser al Web Summit, el congrés de tecnologia més important a nivell munidal. Com ha estat l’experiència?

Va anar molt bé, n’estic molt contenta! Vam ser presents al panel de disrupció, parlant de com revolucionar el sector tecnològic des de la nostra àrea de coneixement i vam poder presentar el projecte i el prototip del producte.

Estar al Web Summit també ens va ajudar a donar-nos a conèixer a inversors estrangers de fora de la UE,  i a obrir les portes a futures col·laboracions amb altres governs que també estan interessats en FlamAid. I, sobretot, va sortir la possibilitat de parlar amb Forbes, que va ser molt inesperat!

9. I ara, quins són els següents passos?

Per una banda, l’objectiu és optimitzar al màxim el software de FlamAid: fer-lo més ràpid, més segur… fer-lo millor en definitiva.  També estem treballant per treure fundes personalitzables d’aquí a ben poc, ja que de base la granada de FlamAid és blanca, i més endavant ens agradaria poder treure altres models.

En un futur, el que a mi m’agradaria és aprofitar al màxim el potencial de FlamAid per fer del món un lloc més segur. M’agradaria fer servir les dades de localització que guarda el GPS d’allà on s’activa FlamAid per tal de crear mapes de calor dinàmics de criminalitat, que alertin a les usuàries de quines zones i hores són les més conflictives de manera totalment gratuïta.

La idea és que pel simple fet de fer servir FlamAid puguis ajudar a fer de l’espai públic un lloc més segur per la resta de dones que vindran al darrere. Una altra idea, en relació al desenvolupament de nous models, és ampliar el públic a qui va destinat el producte i aprofitar el seu senzill sistema d’activació per ajudar a la gent gran i als infants, per exemple.

10. I per acabar, un últim dubte relacionat amb la data en què sortiu al mercat, el 25N. FlamAid no és un pedaç a un problema que va molt més enllà?

100%. FlamAid no soluciona el problema de la violència de gènere. En món perfecte, jo me n’aniria a la bancarrota, i això seria ideal. El problema de la violència vers les dones es resoldrà a través de l’educació i, especialment, amb l’educació de les generacions futures. Però mentre això no passi i mentre seguim treballant per canviar-ho, com diu el nostre eslògan, el que volem és que totes les dones puguin arribar a casa.