Tradicions de Sant Jordi

• #SantJordi

• Share it:

Si una cosa és segura, és que el dia de Sant Jordi no és un dia qualsevol a Catalunya. Ara bé, no tothom el viu de la mateixa manera.

Hi ha qui el viu en parella, qui es veu amb la família o qui queda amb els amics. O també hi ha qui es pren el dia com un regal d’autocures per gaudir d’un dels dies més especials de l’any.

Alguns tenen llibreries a les que no fallen mai. D’altres, floristes de confiança. Hi ha qui comença el dia sense saber per quina novetat o clàssic literari es deixarà enlluernar i camina sense un rumb gaire concret, però amb la certesa que no tornarà a casa amb les mans buides. D’altres, porten la llista feta i tenen la ruta estudiada des de fa dies.

I, com viu la Diada de Sant Jordi el personal d’ESCI-UPF?

Albert Carreras | Director d’ESCI-UPF

El Sant Jordi d’enguany serà molt diferent dels altres per caure en diumenge i ser festiu a tots els efectes.  A mi m’agrada començar-lo anant a buscar una rosa per regalar-li a la meva dona. Quan sortim de casa, després d’haver felicitat molts Jordis i alguna Georgina, comencem a mirar parades de llibres a la plaça que hi ha més a prop de casa. Normalment també és on acabem. La baixada cap al centre de Barcelona s’ha fet cada cop més difícil. Si enguany Major de Gràcia s’habilita per a parades de llibres, baixarem per allà i arribarem fins on es pugui de Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya.

Segur que ens aturarem a fer un cafè i potser un mos, i a mirar els primers llibres que haurem comprat: barreja de novetats atractives, aficions particulars –que solen ser guies turístiques per somiar en viatges– i regals per als parents que després anirem veient. Cada any reservem un temps per compartir amb la meva cunyada que fa l’aniversari per Sant Jordi, i el seu marit. Aquest any l’agenda serà més complicada perquè, extraordinàriament, ens ve a sopar la filla, que és als Estats Units, i el seu company, i caldrà preparar-lo bé i gaudir de l’ocasió.

Merche Gutiérrez | Recepcionista

Abans de treballar a ESCI-UPF, tenia la feina molt a prop de les Rambles i el dia de Sant Jordi sempre era una festa major. M’agradava molt veure com la gent gaudia d’aquest dia. Jo particularment no feia res d’excepcional, obria la botiga puntual com sempre, però m’agradava tant veure l’ambient de Barcelona…! Sobretot quan feia sol i els carrers s’omplien de gent d’aquí, de Barcelona, però també d’altres parts de Catalunya que baixaven expressament per comprar flors i llibres. Molts entraven a la botiga i sempre hi havia alguna anècdota per explicar. Cada any esperava aquesta data amb il·lusió perquè sabia que, tot i ser un dia feiner, seria un dia diferent.

Adrià Montalbán | Coordinador de Formació Contínua

La diada de Sant Jordi és, sens dubte, un dels meus dies preferits de l’any. És per aquest motiu que any rere any l’aprofito per reunir-me amb els meus propers i passejar per una ciutat de Barcelona plena de llibres arreu. I tot i que cada any caminem sense saber ben bé a on volem anar, sempre ens sorprenem a nosaltres mateixos fent un vermut al sol i explicant-nos, els uns a els altres, els llibres que hem escollit per a la nostra nova lectura.

Isabel Navas | Responsable de contractació pública

Per homenatjar Sant Jordi, patró de Catalunya i de la UPF, la meva tradició és sortir aviat de casa, baixar caminant i esmorzar per les Rambles, en concret al carrer Petritxol. Ja amb forces, pujo per Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya fent paradetes mirant llibres i llibres, i en compro un o dos. Cap al migdia entro a fer un piscolabis a Mauri (un parell de sandvitxos vegetals) i segueixo caminant. Cap a mitja tarda em reuneixo amb la meva família i, de tornada a casa, ja portem els llibres que ens hem regalat i, la meva filla i jo, les dues roses. Fins al proper any. Aquest Sant Jordi, que cau en diumenge, ho farem tots junts des de primera hora.

Joan Ribas | Professor del GNMI

Per a mi Sant Jordi no és un sant qualsevol. El cavaller que va matar la cuca amb una llança és el patró del meu poble, Sant Jordi de ses Salines, a Eivissa. Els meus primers records de Sant Jordi són la gent mudada, la missa de festa major, la processó al voltant de l’església, el ball pagès a la plaça i unes rifadores de barres de torró i flaons. De tot allò ja fa molt temps i aleshores no sabia que la diada també era la festa dels enamorats, de la rosa i de la rosa més maca de totes les roses, que és el llibre.

La Universitat Pompeu Fabra va tenir el bon criteri de fer Sant Jordi el nostre patró. Com que a la feina de la meva dona treballen i els meus fills ja empaiten els dracs pel seu compte, jo em quedo a casa sol i surto a primera hora a comprar roses i llibres i a esmorzar. En tornar, me’n vaig a passejar pel camp o pel bosc, a buscar espàrrecs i mirar ocells. En aquesta època el camp està molt maco, encara que enguany ha plogut poc i està tot molt eixut. A la tarda, quan la meva dona torna, anem a fer una volta i comprar més llibres a les parades del centre, que a Terrassa es col·loquen a la Plaça Vella.

Bon Sant Jordi a tots i esperem que no plogui, perquè:

Sant Jordi és un sant valent
que va saber matar la cuca,
però si fa plou o fa vent
Sant Jordi no en té la culpa.

Sigui com sigui el vostre Sant Jordi, esperem que passeu un molt bon dia i que acabeu el diumenge carregats de llibres i de roses!